Resultats de la cerca

La història dels jueus catalans, brillant i tràgica, es pot apreciar a través de l’estudi dels seus llibres Com a traductors de l’àrab i l’hebreu, exerciren un paper essencial en la transmissió, a l’Europa llatina, de les ciències cultivades als països musulmans i tingueren un paper molt notable en la producció de llibres, especialment com a enquadernadors, proveïdors de paper i llibreters Gràcies a la seva gran cultura, acumularen biblioteques personals de gran importància, com ara la del metge Lleó Grec, de Mallorca Jafudà Mosconi, †1377, biblioteca pretesa per Pere III Rubió i Lluch, 1908-…

Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…

El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…

Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En  la  fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són protococcoides,…

La vegetació monsònica L’alternança dels monsons i les estacions intermèdies seques que els separen constitueixen condicions inadequades per a l’establiment de la selva plujosa equatorial o intertropical, com ja ha estat comentat la selva plujosa només es dóna allí on mai no hi ha períodes d’eixut de més de tres mesos de durada El clima monsònic afavoreix la instauració d’un mantell vegetal i de la fauna que hi va associada, prou diferent els anomenats, justament, boscos monsònics La pèrdua foliar per eixut estacional Allà on la pluja estival és adequada, normalment per damunt dels 900 mm,…

Biblioteca Apostoliva Vaticana Ms Lat 5 730 Expositio epistolarium Pauli apostoli Foli 67v, amb una caplletra “P” Les primeres notícies sobre la presència a la Biblioteca Apostolica Vaticana d’aquest exemplar del Comentari a les Epístoles de sant Pau, atribuït a sant Agustí, són degudes a Anselm Albareda * Pot ésser considerat amb força seguretat procedent de l’escriptori ripollès, si tenim en compte la presència al foli 233v d’una còpia del document de confirmació d’una llarga llista de propietats del monestir, avalat per l’emperador Lotari, a sollicitud de l’abad Sunifred La mà que…

Dins els aulopiformes, trobem espècies marines que viuen en la capa d’aigua pròxima al fons demersals, de vegades en zones de molta fondària En la làmina s’han representat, un peix trípode 1 Chlorophthalmus agassizii , i l’únic aulòpid de la nostra fauna, el lluert 2 Aulopus filamentosus Carlos Moreno Són un ordre de peixos relativament reduït i integrat per espècies marines de característiques especials relatives als esquelets cranial i branquial i a la musculatura del cap, que permeten diferenciar-les dels estomiformes molts d’aquests peixos tenen aletes adiposes A les nostres aigües són…

Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…

Els ortòpters, ensífers i celífers, que tractarem en aquesta pàgina i les següents, són insectes que ocupen gairebé tots els hàbitats terrestres i que, si bé són típics i més abundants a les regions tropicals i subtropicals, es troben presents a gairebé tot el món El fet que els tractem en dos capítols separats es deu al fet que hi ha entre els ortòpters dos grans grups diferents, el dels grills i saltamartins ensífers i el dels llagosts celífers, grups que hom ha reconegut des d’antic i que han rebut successivament el tractament de subordres de l’ordre dels ortòpters i d’ordres separats L’…

Aspecte general d’alguns merostomats, en visió dorsal A aglàspid 18 B euriptèrid 125, C xifosur 18 Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos Els merostomats són artròpodes quelicerats, és a dir, proveïts de quelícers, com els aràcnids, però amb característiques peculiars i força aparents que els distingeixen d’aquests D’una banda, la forma del cos, en el qual generalment es distingeixen segments diferents, recorda la dels extingits trilobits, però en aquest cas acaba en un característic agulló terminal o espina, de vegades molt llarg D’altra banda, són animals de vida marina i de…