Resultats de la cerca

Tenim poques referències personals d’aquest empresari, que d’altra banda és citat sempre que es parla de blondes durant la primera meitat del segle XIX La primera font documental —del 1828— el dóna com a resident a Martorell, però aviat el seu domicili serà a Barcelona Josep Margarit era una persona amb diners i amb relacions El 1835 fou un dels accionistes fundadors del diari madrileny El Español , al costat d’altres catalans com Gaspar de Remisa i Jaume Ceriola, residents aquests a la capital de l’estat Formà part de la Direcció —Consell d’Administració— de la companyia que construí el…

Jeroni Juncadella i Casanovas és un dels industrials més coneguts a la Barcelona de mitjan segle XIX Durant quaranta anys —els centrals del segle— desenvolupà la seva activitat industrial i es donà a conèixer Això sí, com a industrial pur, perquè no consta que exercís o acceptés càrrecs públics de cap mena Guía de forasteros en Barcelona, 1842 Jeroni Juncadella fou un dels grans estampadors catalans Guanyà diners i prestigi, i esdevingué un dels membres destacats de l’alta burgesia barcelonina Era un cotoner que començà filant i teixint i que acabà considerat per tothom un estampador, ja que…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987…

Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a  edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…

Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen, però, llur…

Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía  i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la Filmoteca Espanyola…

Format al restaurant familiar, Can Roca, i a l’Escola d’Hostaleria i Turisme Sant Narcís de Girona de la qual ha estat professor entre el 1986 i el 2006 i subdirector entre el 1988 i el 1992, ha exercit professionalment als restaurants El Bulli, de  Ferran Adrià , El Racó de Can Fabes, de  Santi Santamaria , Georges Blanc Vonnas, Ain i La Galvia Mèxic DF Des del 1986 és al capdavant del seu restaurant, El Celler de Can Roca , a Girona, juntament amb els seus germans, Josep Roca i Fontané Girona, 1966 i Jordi Roca i Fontané Girona, 1978 L’empresa familiar disposa també d’altres locals de…

Combina les tècniques de conreu tradicionals rotació de conreus, conreus intercalats, etc i les tècniques modernes En conseqüència no utilitza productes químics de síntesi plaguicides sintètics, ni adobs minerals, o en fa un ús el més limitat i racional possible, per tal de reduir la contaminació i enriquir el sòl amb matèria orgànica, afavorint-ne, per tant, l’equilibri Promou també la diversitat vegetal i la utilització de varietats locals i en canvi rebutja la utilització d’organismes modificats genèticament OMG i els seus derivats Per tal de gestionar adequadament el sòl, la producció…

Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…

Membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors des del 1955, fou ordenat de prevere el 1964 Estudià teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà amb la tesi La atracción del Padre y la fe en Cristo 1970 En aquesta mateixa universitat es llicencià el 1968 en història de l’Església Es doctorà en història el 1985 a la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Orígens del cristianisme balear i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana , primer estudi exhaustiu d’aquesta matèria, que fou publicat en 1991-92 El 1984 rebé el premi Josep Sanabre per l’obra…