Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
Castell de Sant Martí de Tous
Art romànic
Segons F Carreras i Candi aquest castell hauria estat construït l’any 798 Malgrat això, les primeres notícies documentals de Tous són del segle X i s’insereixen dins del fenomen repoblador de la vall de l’Anoia El 960 el comte de Barcelona i Osona, Borrell II, donà a la seu de Vic el castell anomenat de Tous, el qual li havia pervingut per l’aprisió dels seus pares Aquesta fortalesa estava inclosa dins el terme més ampli de Montbui, al comtat de Manresa De tota manera, ben aviat es produí la separació entre el castell de Tous i la demarcació de Montbui Així doncs, al llarg del segle XI la…
La Industrial Cotonera.1853-1877
Anunci Exposiciones Marítima, Agrícola y Artística celebradas en Barcelona en 1872 La Industrial Cotonera 1853-1877 tingué també una història curta, amb la dissolució de la societat al capdavall La societat fou autoritzada per Reial Ordre de 8 de juny de 1853 i es constituí l’1 de juliol del mateix any Tenia un capital molt important dotze milions de rals o 600000 duros, representats per 6000 accions de 2000 rals cadascuna L’objectiu social era, lògicament, el filat i el teixit de cotó Utilitzava mule-jennies , selfactines i contínues Tenia una fàbrica de filats a Barcelona, el carrer d’…
Castell de Sant Esteve de Mar (Palamós)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’antic castell, bastant alterat per construccions posteriors F Baltà Les ruïnes d’aquest castell es troben al caire d’un penya-segat, sobre la costa, a mig camí entre Palamós i Calella, entre la badia de la Forca i la cala s’Alguer Mapa 335M781 Situació 31TEG123343 Des de Palamós hi ha una carretera que porta fins al barri turístic de la cala de la Fosca Sobre el promontori, a la punta que limita la badia pel costat de tramuntana, hi ha l’edifici que fou castell Història L’any 1277, el castell de Sant Esteve de Mar ja existia En aquesta data el rei Pere II el…
Castell d’Altés (Bassella)
Situació Minses restes del que fou un notable castell en època medieval ECSA - V Roca Situat en un turó, al marge esquerre de la Ribera Salada, hi ha Altés A la part més alta del poble, a la rectoria, trobem uns panys de paret que donen testimoni del seu castell Mapa 34-12291 Situació 31TCG610535 Per arribar a Altés cal sortir de Bassella per la carretera de Solsona A 2,5 km, a mà dreta, un trencall portarà a Altés, que és a 500 m MTV-VRM Història La seva església, dedicada a sant Pere, era la de l’antic castell d’Altés, i és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la…
Castell de Taús (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Restes de l’antic castell adossat a una construcció moderna ECSA – A Villaró Aquest castell és situat al capdamunt del poble, adossat a una construcció moderna Mapa 34–11253 Situació 31TGC512838 Per anar a Taús cal prendre la carretera que, de Noves de Segre, va fins als Castells i Gerri de la Sal Les restes del castell es troben a la part més alta del poble AVB Història El castell de Taús és esmentat l’any 1094 com una propietat de Ramon Guillem de Taús En el testament d’aquest, a part el castell, es fan llegats a Sant Martí i Sant Julià de Taús Els primers senyors coneguts del lloc…
Castell de la Tor de França, abans torre de Trinhac
El castell de la Tor de França és dalt del turó que domina el poble del mateix nom, a la riba dreta de l’Aglí Aquesta fortalesa té l’origen en l’anomenada turris Triniago , que el 1020 el comte Bernat I Tallaferro de Besalú va llegar, en donació testamentària, al seu fill Guillem ben aviat Guillem I el Gras , juntament amb altres fortificacions de la Fenolleda Aquesta turris és la que ha donat nom al poble El 1086 es documenta el jurament de fidelitat que el cavaller Guillem Bernat va fer al comte Bernat II de Besalú per aquesta fortificació Durant el…
Castell de Ceuró (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Són quatre pedres i poca cosa més el que resta del que en temps antic fou un castell ple de vida i d’esplendor Encapçala la llista de dades que fan referència al castell un document del 17 de maig de 1068, on es llegeix que Bernat Ramon i la seva muller Bela venen a Ponç una peça de terra i vinya situada “ in castro Ózro ” Així mateix, en documents dels anys 1073, 1074, 1101 i 1106, el castell consta amb els noms de “ Ozoro ” o bé “ Odro ”, com a límit en diverses vendes El 29 d’abril de 1121 el castell d’ Odro fou donat a Déu i a Santa Maria de Solsona per Guillem de Lavància i…
Castell i vila de Prullans
Art romànic
Prullans és situat al vessant solell de la serra dels Coronals i gaudeix d’una gran panoràmica sobre la serra del Cadí El lloc és esmentat des del segle XI en la documentació, tot i que la seva parròquia apareix citada anteriorment, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, escriptura datada l’any 819, però que sembla que fou redactada al final del segle X Prullans fevo de Prullas fou cedit l’any 1061 pel vescomte Bernat II de Cerdanya al comte Ramon I de Cerdanya en la cessació de les discòrdies que havien existit entre tots dos personatges D’altra banda, als segles…
Castell de Sautó
Art romànic
No resten gaires vestigis del castell de Sautó, del qual Elisabet d’Erill, vídua de Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, senyor de Sautó, declarava, el 1639, que era “enterament destruït” Era assentat sobre una roca al sud del poble i vigilava la vall de la Tet i la via o camí del Conflent Unes bases de les muralles són visibles immediatament al nord i a l’est de l’església parroquial de Sant Maurici, englobada enterament dins el castell, del qual constituïa el sector meridional i probablement el més recent Dels dos fragments conservats, el meridional correspon a un mur…
Memòria de Domènec d’Alaó
Historiografia catalana
L’anomenada Memòria ribagorçana o Cronicó de Domènec és una obra escrita per un monjo del monestir d’Alaó, a la darreria del s. XI, amb la intenció de fixar la memòria dels inicis dels comtats de Pallars i Ribagorça.
Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerada la crònica catalana no estrictament eclesiàstica més antiga de les conservades La seva redacció s’emmarca en el procés de descomposició i enviliment del monestir ribagorçà, quan el bisbe Ramon Dalmau de Roda confià el redreçament de l’abadia a un tal Bernat, monjo del monestir de Sant Victorià D’aquí sorgí una estreta relació entre els cenobis d’Alaó, Ovarra i Taverna i la seu episcopal de Roda, no sols espiritual sinó també cultural El nou abat Bernat d’Alaó hauria encomanat al monjo Domènec l’organització, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina