Resultats de la cerca
Es mostren 1278 resultats
José María López Piñero
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i de la ciència.
Vida i obra L’any 1957 es llicencià en medicina a la Universitat de València, on es doctorà amb premi extraordinari el 1960 Ha desenvolupat tota la seva carrera en aquesta universitat, primer com a professor encarregat de curs i professor adjunt, i des del 1969 fins a la seva jubilació, el 1998, com a catedràtic d’història de la medicina, primer, i d’història de la ciència a partir de la LRU Inicià la seva formació com a especialista en història de la medicina a l’Institut d’Història de la Medicina de Munic, per suggeriment del seu mestre Pedro Laín y Entralgo El mateix Laín li proposà com a…
republicanisme historiogràfic
Historiografia catalana
De la mateixa manera que la institucionalització cultural mancomunitària del principi del s. XX suposà la consolidació d’un equip intel·lectual –els noucentistes– que menà tot el procés, la nova institucionalització de la Generalitat republicana dels anys trenta comportà l’articulació d’un equip intel·lectual propi, amb un seguit de característiques compartides i ben diferenciat dels objectius dels seus predecessors.
Desenvolupament enciclopèdic Com havia passat durant l’experiència mancomunal, la participació en les instàncies de poder fou allò que permeté la cristallització d’un grup i li conferí la seva condició de collectiu hegemònic Definició del grup i objectius A hores d’ara, encara no existeix una definició àmpliament acceptada per a designar aquest nou equip Norbert Bilbeny l’ha classificat com el representant del “republicanisme nacional” i Francesc Artal, considerant els seus membres com a hereus de la tradició federal, els ha definit com a “republicans estrictes” També se’ls podria anomenar “…
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
Polinyà
L’església parroquial de Sant Salvador, a Polinyà (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Polinyà, d’una extensió de 8,79 km 2 , és situat a la dreta de la riera de Caldes En plena Depressió Prelitoral, el municipi confronta a migdia amb el terme de Santa Perpètua, a ponent amb el de Sabadell, al N amb el de Sentmenat i a llevant amb el de Palau-solità i Plegamans El municipi és travessat per rieres de cabal escàs, que pertanyen a la conca hidrogràfica del Besòs, ja sigui directament, ja sigui a través de la riera de Caldes El terme comprèn el poble de Polinyà, cap de municipi, la urbanització Serramaurina i diversos masos com Can Marata Pel que…
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…
La investigació científica i tècnica al País Valencià
Instituts Universitaris al País Valencià La ciència visqué a València una època d’esplendor al segle XVI L’activitat al voltant de l’Estudi General fundat el 1499, sobretot en el camp de la medicina, va tenir repercussions arreu d’Europa Però, després d’un llarg període de decadència, calgué esperar els darrers decennis del segle XX perquè es consolidés una lenta recuperació de la qualitat i l’impacte del quefer científic al País Valencià En efecte, l’acció de l’administració central en especial des de l’organització del sistema de R+D arran de l’anomenada Llei de la ciència del 1986,…
Els missatges i els models del catalanisme polític. 1869-1901
El catalanisme polític va sorgir, a mitjan segle XIX, de la confluència de quatre processos molt diferents el primer és la difusió de la idea de llibertat individual i collectiva que van protagonitzar la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 En segon lloc, hi havia el fet que els països capdavanters, o bé les capitals polítiques, utilitzaven l’universalisme d’aquesta idea en profit propi Com a tercer procés hi ha la fusió entre l’esperit del romanticisme i la metodologia del positivisme I, en quart lloc, cal assenyalar les transformacions que experimentava la societat…
Sindicat vertical i contrarevolució agrària
Acte de la inauguració de la làpida dels “caídos” a l’IACSI, Barcelona, 5-12-1941 AF/AHC Al tombant del segle XIX i, de manera especial, al llarg del primer terç del XX, es desenvolupà a Espanya, com arreu d’Europa, l’embranzida d’un nou moviment pagès Al camp català i al valencià aquest moviment tingué un caràcter plural, i hi van conviure fins a la fi de la Guerra Civil tres tradicions Una d’aquestes era la impulsada pels grans propietaris i les cambres agràries, representades per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI i la seva filial de cooperatives, la Federació Agrícola…
Sant Feliu de Parlavà
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, al mur de la qual hi ha inclosos diversos elements de l’edifici romànic J A Adell L’església parroquial de Sant Feliu de Parlavà es troba al bell mig i al sector més elevat del nucli de la població Mapa 296M781 Situació 31TEG026525 El poble de Parlavà és a la cruïlla de la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà de Portbou amb la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí JBH Història El comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, en el seu testament de l’any 989, deixava al seu fidel Guillem, fill de Guitizà, un alou del terme de “ Palacio Ravano” La…
La llet de llarga vida
Durant segles, l’objectiu impossible dels alquimistes fou aconseguir la ‘pedra filosofal’, en contacte amb la qual tot esdevingués d’or, i ‘l’elixir de la llarga vida’, que conferís la immortalitat a qui se’l prengués No se’n sortiren, és clar Sense saber-ho, per contra, uns modestos camperols caucàsics feren progressos reals en el segon objectiu Empíricament, com tants altres ramaders d’arreu del món que tractaven d’allargar la vida útil de la llet fent-ne matons, recuits i formatges, crearen una mena de nou organisme pràcticament immortal Certament, una consecució sensacional, que no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina