Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Guillem Alsina Soto
Natació
Nedador i entrenador.
Especialista en la modalitat de braça, la seva carrera esportiva transcorregué al Club Natació Barcelona 1949-60 Guanyà quatre Campionats de Catalunya en 200 m braça 1957-60 i un en 100 m Fou campió d’Espanya d’hivern en 100 m braça 1959, 1960 i en 200 m braça 1960, i campió d’Espanya d’estiu en 200 m braça 1959 Baté el rècord d’Espanya de piscina curta en 100 m braça 1960 i 200 m braça 1959 i en dues ocasions el 1960 D’altra banda, en piscina de 50 m, baté el rècord de 200 m braça en dues ocasions el 1960 i el 4 × 100 m estils amb la selecció espa-nyola Aconseguí la medalla de plata en 200 m…
Ferran Valentí
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar un finançament…
,
Joan de Garganta i Fàbrega
Història del dret
Política
Art
Polític i assagista.
Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà i germà del teòleg Josep Maria de Garganta i Fàbrega i del farmacèutic i botànic Miquel de Garganta i Fàbrega Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, a Revista d’Olot , El Matí , La Publicitat i Revista de Catalunya , amb articles sobre temàtica literària, artística, política i cultural fundà La Gaseta d’Olot 1930 i La Ciutat d’Olot 1932 Contribuí al desvetllament cultural i cívic de la seva vila nadiua Fou militant d’Acció Catalana 1930-39 i alcalde d’Olot 1931-32 Participà en…
,
El marc històric del romànic del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
Antecedents Per conèixer el període anterior a la invasió sarraïna i la consegüent ocupació del territori pels nouvinguts cal acudir, tant per al període prehistòric com per a l’històric, a les informacions que proporciona l’arqueologia, ja que el Bages apareix molt escadusserament en els textos històrics Però amb tot, hi ha algunes dades relatives al temps anterior a l’alta edat mitjana Encara que l’home ja habitava el Bages des del Paleolític Mitjà, a mesura que ens apropem a l’època romana les restes arqueològiques són més abundoses arriben al seu punt culminant en l’etapa ibèrica Sobre…
premis Crítica Serra d’Or
Literatura catalana
Premis de literatura en llengua catalana que atorga anualment la revista Serra d’Or.
Es donen a la millor obra publicada l’any anterior, sense presentació a concurs No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta d’or de solapa representativa de la distinció, que els lliura el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat PAMSA i de la revista Serra d’Or El premi s’atorga en quatre categories literatura i assaig, recerca, teatre i arts escèniques, i literatura infantil i juvenil Dins de la categoria de literatura i assaig, en cada edició es premien diverses obres en algun dels gèneres novella, contes i narracions, poesia, assaig, traducció,…
tecnologia
Tecnologia
Ciència que tracta de les arts industrials, de tal manera que és com la teoria de la indústria pràctica, i comprèn la descripció i la crítica dels procediments industrials, recull la història dels seus progressos i investiga els milloraments i els avenços de què són susceptibles els dits procediments.
La tecnologia és una disciplina relativament moderna, d’ençà la Revolució Industrial, i utilitza els mètodes de la ciència i els de l’enginyeria, en contrast amb el conjunt de regles empíriques que constituïen les tècniques i els oficis anteriorment a la sistematització racional amb l’ajuda de les ciències derivada de l’esmentada Revolució Industrial
carola
Folklore
Dansa medieval col·lectiva consistent en una renglera oberta o tancada de balladors donant-se les mans que avancen o van voltant, sense saltar, al so d’una cançó del mateix nom, interpretada per un solista que alterna les estrofes d’una història amb la tornada, que reprenen els balladors.
Anales de España
Historiografia catalana
Obra de maduresa de Manuel Ortiz de la Vega [pseudònim de Ferran Patxot i Ferrer], en què compendia en deu volums la història d’Espanya des de l’antiguitat, i amb la qual es consagrà com a continuador de l’obra de l’historiador i religiós Juan de Mariana.
El títol complet és Anales de España desde sus orígenes hasta el tiempo presente Presenta una estructura interna homogènia en què cada volum conté un pròleg en el qual l’autor exposa l’objectiu que l’ha dut a escriure’l hi ha una certa escassetat de treballs històrics d’interès, uns llibres o capítols que abracen la cronologia assenyalada, i un índex de matèries i làmines Dedicà el darrer any de la seva vida 1859 a escriure els tres últims volums, més extensos que els anteriors, i referents a les dinasties austríaca i borbònica, les quals ja havien estat tractades per l’autor en un estudi…
Bibliografia general G-M
Art gòtic
Galindo, P 1923 Las Bellas Artes en Zaragoza siglo XV , “Estudios históricos”, pàg 463-468 García, Pierre 1990 Le métier du peintre , Dessain et Tolra, París Garcia Espuche, Albert – Guàrdia, Manuel 1992 “La consolidació d’una estructura urbana 1300-1516”, Història de Barcelona, vol 3, La ciutat consolidada segles XIV i XV , Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg 37-72 García Marsilla, Juan Vicente 2001 La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents , “Seu Vella Anuari d’història i cultura”, 3, Lleida, pàg 13-54 2005 “Maestros de ultramar artistas…
Sant Joan de Vilatorrada
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església coberta amb una volta apuntada F Junyent-A Mazcuñan L’església s’aixeca dins el recinte del mas Sant Joan, antic casal situat al cimal d’un pujol que es dreça a la riba dreta del Cardener i a la banda ponentina de la població Long 1°48’18” — Lat 41°44’35” Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Joan de Vilatorrada En arribar a la plaça on s’alça l’actual església parroquial hom s’ha de desviar a mà esquerra, per tal d’iniciar, després de travessar l’avinguda de Montserrat, el costerut carrer de les Alzines on, a mitja pujada i a mà esquerra, hi ha un…