Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Pere Huguet i la formació del seu nebot Jaume Huguet
Art gòtic
Taula de la Mare de Déu de Vallmoll, atribuïda a Jaume Huguet, del període en què treballà a Tarragona ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Fill de Berenguer Huguet i Maria, Pere Huguet va néixer a Valls entre els anys 1389 i 1394 Juntament amb el seu germà Antoni, quedà orfe de pare i mare el 1407 El 1414 Pere Huguet renuncià els seus drets en l’herència dels seus pares a favor del seu germà Antoni, personatge que el 1419, aleshores ja pare de Jaume i Antoni, redactà les seves darreres voluntats i nomenà el seu germà Pere i Pere Pedrol tutors dels seus fills A partir d’aquest moment són…
Jeroni Pau
Filosofia
Història
Humanista i hel·lenista, que signà les seves obres com a Hieronymus Paulus Barcinonensis.
Vida i obra Fill de Jaume Pau, jurista i conseller de Joan II, i Elisabet Coll, sembla que tingué almenys quatre germans, un dels quals, Dionís, ciutadà honrat i conseller de Barcelona, gaudí d’una considerable rellevància política Membre d’una família de juristes i metges, el seu avi fou Pere Pau, metge de gran prestigi La data de naixement de Jeroni Pau no es coneix amb exactitud i generalment s’havia acceptat situar-la entorn del 1440, potser per tal d’apropar-lo en edat al seu cosí Pere Miquel Carbonell, amb qui compartí les afeccions La data proposada per MA Vilallonga es desprèn de la…
, ,
La llotja de Barcelona
Art gòtic
L’antiga llotja de comerç gòtica de Barcelona és un edifici que actualment roman amagat enmig d’altres dependències aixecades al segle XVIII amb motiu d’una reforma de gran abast que seguí criteris neoclàssics Sortosament, les transformacions preservaren els dos espais superposats que constituïen el cor del conjunt el saló de Contractacions, al nivell de terra, i el saló dels Cònsols, al damunt Tots dos espais comparteixen característiques que s’acostumen a acceptar com a signes d’identitat de l’arquitectura gòtica catalana, com ara la simplicitat estructural, la disminució dels suports…
El primer italianisme: Catalunya sota el signe de Giotto
Art gòtic
Per a interpretar la lliçó de Giotto a Catalunya, cal fer-se càrrec de la intensa transformació de les maneres de pintar que, amb conseqüències múltiples i diverses, repercutí en la majoria de les escoles italianes i també en algunes de les europees El nou paradigma artístic que Giotto representa esdevingué en termes generals, i també en el nostre territori, la conditio sine qua non per a l’evolució de les arts del color al llarg del tres-cents Bellosi, 2004, pàg 116 Com és obvi, la trobada amb Giotto ha de ser valorada i ajustada cas per cas El florentí, a l’aixopluc d’un taller i un cercle…
Pere el Cerimoniós i les arts
Art gòtic
Pere III de Catalunya, II de València, I de Mallorca i IV d’Aragó va ser un monarca extraordinari i singular Durant el seu llarg regnat 1336-87 se sentí profundament vinculat a Catalunya, que sempre va fer-li costat, tot i el distanciament inicial del rei vers els súbdits catalans Prova d’aquesta afecció és la presentació d’ell mateix que feia emprar als escrivans i oficials en els documents sortits de la seva cancelleria “Pere terç…, rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega, de Sicília, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, duc d’Atenes i Neopàtria…”, és a dir…
Els pintors de l’Empordà
Art gòtic
Escena de l’arcàngel sant Miquel i el cos exànime de Moisès del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries, coronada per un medalló amb l’arcàngel Gabriel BG/MAG – Ad’I Les escassíssimes mostres de pintura sobre taula subsistents del segon internacional a l’Empordà i, particularment, les taules conservades del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries revelen un art atent als successius corrents artístics que es difongueren pel país Ja s’ha fet notar en un altre capítol que lluny de l’aïllament, la plana empordanesa, si bé d’una banda era exposada freqüentment a les ràtzies…
Les arts resplendents
Introducció Aquesta part dedicada a les arts decoratives de la collecció Art de Catalunya comprèn un extens segment cronològic, més d’un miler d’anys, des dels primers temps de l’Edat Mitjana fins al final del segle XVIII o començament del XIX, és a dir, quan es produeix el traspàs del món modern al món contemporani Inclou, per tant, un ampli ventall d’estils —des de la baixa Antiguitat fins al neoclassicisme— com també una gran diversitat de tècniques i d’especialitats artístiques ceràmiques, mobles, brodats, tapissos, vidres, vitralls, objectes d’or i argent, esmalts, voris, ferros, bronzes…
La cartoixa de Montalegre
Art gòtic
Vista aèria d’aquesta gran cartoixa, a Tiana, l’única que resta amb vida a Catalunya Destaquen les celles dels monjos a redós de dos grans claustres ECSA - JTodó Montalegre, a Tiana Maresme, és una de les cases de l’orde cartoixà d’època gòtica més ben conservades entre les de l’antic territori de la Corona d’Aragó La simplicitat constructiva que exigia l’orde i la necessitat de dotar l’edifici d’uns espais comunitaris que estiguessin amb harmonia amb els espais privats de la vida eremítica dels monjos fa d’aquest conjunt un dels més interessants de Catalunya A banda d’això, l’edifici és…
Teià
Teià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, estès al vessant sud-occidental de la serra de Sant Mateu fins prop de la costa.
Situació i presentació Limita al N amb el terme vallesà de Vallromanes, a llevant amb Premià de Dalt i a ponent amb Alella Pel que fa a l’orografia del terme cal mencionar el turó de Salve Regina o Sant Baldiri 430,6 m d’altitud, que fa de partió amb el municipi de Premià de Dalt, el turó de Lledó 496 m, trifini amb Premià, Vallromanes i Teià, i l’anomenada serra de Teià, que fa de límit entre Alella i Teià Al sector NE del municipi, l’orografia muntanyosa és marcada pels vessants del cim de Sant Mateu 499 m, dins del terme de Premià En un dels sortints d’aquesta costa, l’any 2004 es construí…
L’estil cortesà a Barcelona
Art gòtic
La influència del nou corrent estilístic del primer gòtic internacional possiblement arribà a Barcelona a la dècada dels anys vuitanta del segle XIV L’acceptació de les noves propostes promogué un progressiu abandó dels antics models italianitzants, introduïts pels Bassa i seguits per Ramon Destorrents i els Serra, i en el seu lloc la pintura, la miniatura i l’escultura es començaren a expressar en aquesta nova variant gòtica Les vies d’entrada d’aquest art cortesà a Barcelona i, en general, al Principat, foren diverses Arribà, com hem vist, des dels principals centres artístics europeus,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina