Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
Alteracions de la identitat sexual: transsexualisme
Definició Hom entén per identitat sexual la sensació que tot ésser humà experimenta subjectivament de pertànyer a un determinat sexe, és a dir, la sensació íntima i intransferible de pertinença al sexe masculí o bé al sexe femení El transsexualisme es considera una alteració de la identitat sexual , caracteritzada per l’existència d’un sentiment de pertinença al sexe contrari a aquell al qual corresponen objectivament les característiques anatòmiques de l’individu Adquisició de la identitat sexual L’espècie humana presenta un dimorfisme sexual, és a dir, que és constituïda per exemplars de…
La plenitud de Jaume Serra
Art gòtic
Integrat en la dinàmica d’un obrador familiar de gran volada, hem vist com Jaume Serra és documentat per primer cop al maig del 1358 A partir d’aquesta data, o des de poc abans, s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador vegeu el capítol “El taller dels Serra”, en aquest mateix volum Des de la desaparició d’aquests mestres v 1362-63 la carrera de Jaume es vinculà a la de Pere Serra, acabat de sortir del taller de Destorrents Jaume rebé algunes comandes menors que l’associen a la cort 1362, 1365, 1373,…
Sant Miquel de la Seu d’Urgell
Art romànic
Situació Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera ECSA – JA Adell Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria MLIR Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Història El primer esment conegut d’una església dedicada a sant Pere i situada a l’indret on es formà el “Vicus Orgellio” és de l’any 840, en què el comte Sunifred donà a Santa Maria de la Seu una mojada de terra “in suburbio Orgellitano…” , prop de l’església de Sant Pere i Sant Andreu, apòstols Fins l’any 993 no tornem a tenir notícies sobre aquesta…
Sant Adjutori o Santa Maria de Gausac (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Dues vistes de l’extrem d’aquesta petita església rodona, incomprensiblement malmesa i abandonada J M Masagué L’ermita circular de Sant Adjutori, antigament Santa Maria de Gausac, és situada dins del parc de Collserola, al vessant nord de la serra i al sud-est del nucli antic de Sant Cugat És a la vall de Gausac i a la dreta del torrent de Sant Medir, dins el bosc Hom l’anomena també Santa Maria del Bosc, pel fet que s’hi venerava la Mare de Déu del Bosc Mapa 36-16420 Situació 31TDF261895 Un itinerari, el més fàcil i menys perdedor per arribar-hi, comença a la masia restaurant de Can…
La façana de la catedral de Tarragona
Art gòtic
La progressió de les obres de la catedral de Tarragona culmina amb la construcció de la façana de ponent, on l’estil gòtic es manifesta en plenitud La façana és, de fet, l’element que confereix a l’exterior de la seu metropolitana un caràcter més marcadament gòtic i pot arribar-se a considerar una obra autònoma El nostre propòsit aquí és remarcar la significació de la façana de la catedral de Tarragona i les novetats que aporta en tractar-se de la primera de les grans façanes gòtiques realitzades a Catalunya La façana, orientada al sud-oest, domina, des de la part alta de la ciutat, l’espai…
Pascual Ortoneda i els retaules de Cabassers, la Secuita i Santa Margarida
Art gòtic
Taula central del retaule de la Secuita, amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen envoltats d’àngels músics El rostre de la Mare de Déu repeteix els models més singulars de la pintura dels Ortoneda MDT - JFarré Tres obres anònimes –el retaule dels Goigs de la Mare de Déu, de Cabassers, la taula de Santa Margarida, de la catedral de Tarragona, i el retaule de la Mare de Déu, de la Secuita–, que, per cronologia, es poden situar al primer terç del segle XV, tenen una clara relació estilística amb les obres de Mateu Ortoneda, bé que mostren certes diferències respecte de la producció segura d’…
La pintura de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Fragment de pintura mural Dibuix del fragment de pintura mural amb el Sant Sopar, conservat al Museu Episcopal de Vic A Golobart El Museu Episcopal de Vic conserva un fragment de pintura mural núm 9 031 corresponent al registre inferior de l’absidiola sud de Santa Maria S’hi representa la Santa Cena darrere una taula rectangular hi ha asseguts vuit personatges, tots ells nimbats i vestits amb llargues túniques i mantells semblants a les togues romanes Al mig hi ha la figura de Jesús presidint i amb actitud de beneir amb la mà dreta, mentre que amb la mà esquerra dóna de menjar pa a un altre…
Castell de Vallfogona de Riucorb
Art romànic
Situació Castell d’època templera, avui dia molt malmès i en part reaprofitat per a habitatges moderns ECSA - M Catalán Les restes d’època romànica del castell de Vallfogona es troben integrades dins del castell actual, al centre del poble, prop de l’església parroquial, que presenta un aspecte de gran casalot, completament modificat Mapa 34-15390 Situació 31TCG530030 Vallfogona és un municipi de la vall del Corb, al límit amb la Segarra, que forma part del rodal colomí adscrit actualment dins els límits comarcals de la Conca de Barberà Per a arribar-hi des de Santa Coloma de Queralt cal…
Frontal d’altar de Santa Cristina
Art romànic
Pintura Un detall del frontal amb l’escena que representa el suplici de les fletxes J Vigué Al Museu Episcopal de Vic, amb el número de inventari 722 es conserva un fragment d’un frontal d’altar procedent d’una ermita propera a Olot fa 164 cm de llarg × 44 cm d’alt Correspon a la meitat inferior de la peça i és dividit en sis compartiments que se succeeixen l’un al costat de l’altre El marc ha desaparegut Pel que fa a l’estat de conservació presenta una avançada fase de degradació que afecta en gran part la policromia ha sofert una restauració i neteja que permet una lectura més clara de les…
Frederic Mompou i Dencausse

Frederic Mompou i Dencause
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Vida La seva biografia no és pròdiga en esdeveniments espectaculars, com s’adiu amb una personalitat humana tan sensible i rica en vivències interiors i al mateix temps tan discreta a l’hora d’exterioritzar-les Nasqué al barri barceloní del Poble-sec, fill de pare català i de mare d’origen francès, en un ambient familiar que no era aliè a l’interès musical La receptivitat vers l’entorn sonor que l’acompanyà en la infantesa les ressonàncies de les campanes de la foneria de la família materna desvetllà les seves inclinacions musicals Començà els estudis de piano al Conservatori del Liceu, amb…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina