Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Armènia

Estat
Estat asiàtic de la part nord-est de l’altiplà d’Armènia, entre el Petit Caucas i l’Araxes; limitada al N per Geòrgia, a l’E per l’Azerbaidjan, al SW per Turquia i al SE per l’Iran; la capital és Yerevan.
La geografia física Des d’un punt de vista morfològic és una àrea muntanyosa amb altituds sempre per damunt dels 1000 m, el punt més elevat de la qual és el volcà apagat Aragac 4095 m i on no són rars els terratrèmols El clima hi és continental, amb hiverns freds -3 °C de mitjana al gener a Yerevan i estius calorosos 25 °C a l’agost i secs la pluviositat hi és escassa, uns 450 mm anuals Quant a la hidrografia, el país pertany en la seva gran part a la conca de l’Araxes, el qual forma la frontera d’Armènia amb Turquia i l’Iran el llac Sevan 1400 km 2 comunica amb l’Araxes per…
Bibliografia dels segles de l’època moderna
Obres generals Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , II, Barcelona, 1978, pág79-91 Ainaud de Lasarte, J La Pintura Catalana De l’Esplendor del Gòtic al Barroc , Barcelona, 1990 Alcolea Gil, S «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA Historia de la pintura en Cataluña , Tecnos, Madrid 1957, pág151-249 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX» dins L’Art a Catalunya , collecció Dolça Catalunya , vol I, Ed Nauta, Barcelona, 1983 Alcolea Gil, S Escultura catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al…
Partit Conservador
Partit polític
Denominació usual del Partit Liberal-Conservador, la principal formació dinàstica que organitzà la Restauració.
Els orígens Va néixer com una plataforma de suport al retorn de la dinastia dels Borbons Alfons XII, després de la Revolució del 1868 Liderat per Antonio Cánovas del Castillo a partir del 4 d’agost de 1873 i amb el model del Círculo Liberal Alfonsino madrileny, el partit s’estructurà de manera progressiva fins que celebrà l’assemblea de notables del 20 de maig de 1875, en què es pot considerar constituït definitivament Aleshores, la seva missió principal fou endegar el sistema polític de la Restauració “sistema canovista” L’assassinat del líder, el 1897, assenyalà l’inici de la llarga…
Santa Maria de Cornet (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació L’església es dreça en un pla proper a la carretera de Balsareny a Avinyó, dins els límits septentrionals sallentins Long 1°56’12” - Lat 41°53’40” Vista exterior de l’església des del costat sudoriental Hom hi pot veure el campanar, d’època moderna, i la capçalera amb l’absis senzill, però molt ben agençat F Junyent-A Mazcuñan Aspecte del conjunt del nucli de Cornet amb l’església des del costat de migjorn J Pagans-TAVISA L’accés a l’església es fa per la carretera de Manresa a Berga Just en arribar a Balsareny i a mà dreta hi ha el trencall on s’inicia la carretera que mena a…
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Castellar del Vallès, d’una extensió de 44,91 km 2 , és situat a la vall alta del Ripoll, afluent del Besòs, que solca el municipi de NW a SW Limita al N amb el terme de Sant Llorenç Savall, a llevant amb el municipi de Sentmenat, al S amb Sabadell i al SW i W amb Terrassa i Matadepera El terreny és força accidentat, a la dreta del riu, pels contraforts sud-orientals del massís de Sant Llorenç del Munt la carena del Sabater, 701 m, Mont-rodon, 615 m, ambdós accidents al límit amb el municipi de Matadepera i, a l’esquerra del Ripoll, per les Roques d’Aguilar…
Sant Feliu de Terrassola (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, refeta durant les restauracions de l’any 1974-79 A Lajarín L’església de Sant Feliu, coneguda popularment per Sant Feliuet, és situada al cimal d’un petit turó que aflora prop de la carretera que, sorgint de la d’Avinyó a Vic, mena a l’Estany, al sector nord-oriental del terme Long 2°05’59” - Lat 41°53’30” Hom hi va per la carretera que enllaça l’Estany amb la que, amb origen a Avinyó, mena cap a Vic Poc després del quilòmetre 12 d’aquesta carretera hom troba, a mà esquerra, el trencall que porta a la capella, ben visible, situada a uns…
Castell de Cruïlles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Cruïlles, amb la torre mestra del castell, erigida actualment al mig de la plaça del poble J Todó-TAVISA La torre mestra del castell de Cruïlles és situada actualment al mig de la plaça de la Torre del poble, al centre i al punt més enlairat de la població, vora el temple parroquial Mapa 334M781 Situació 31TEG010450 Venint de la Bisbal, des de la carretera, hom ja veu el poble de Cruïlles i, al seu cim, la torre Podem entrar pel carrer de la Bordeta, arribar fins a la plaça de la Creu, donar la volta pel carrer del Gessamí i entrar amb cotxe fins a la plaça…
Santa Maria de Vilalleons (Sant Julià de Vilatorta)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, molt modificada, amb una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular G Orriols El petit poble de Santa Maria de Vilalleons es troba situat al cantó meridional del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, vora les petites muntanyes que tanquen ja la Plana de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,5 —y 38,1 31 tdg 435381 S’hi va per una carretera local que surt de Sant Julià de Vilatorta, vers migjorn, població de la qual dista uns…
Vila medieval de Reus
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on es remarca l’entramat de carrers que constituïen la vila medieval ECSA - J Todó La ciutat de Reus, successora de la primitiva vila medieval, és en ple Camp de Tarragona i constitueix la capital de la comarca del Baix Camp El nucli antic o centre històric és envoltat per la ciutat moderna Mapa 33-18472 Situació 31TCF415577 Reus és una ciutat perfectament comunicada Una autovia de 13 km la uneix amb Tarragona i a prop seu hi passa la autopista A-7 CPO Història Els orígens El 1154, Robert d’Aguiló, que es trobava a les darreries de la vida, i…
De la gran esperança a la gran ensulsiada
El primer volum d’aquesta Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans cobreix un període de molts milers d’anys Els tres següents, dedicats a l’edat mitjana, estudien cadascun uns quants segles El cinquè i el sisè, un segle cada un El setè, mig segle El vuitè, uns tres decennis El desè i l’onzè comprenen un període d’uns vint anys cadascun Aquest volum novè és el que abasta un període més breu pràcticament, només vuit anys els que van de l’abril del 1931 al mateix mes del 1939 I amb raó, perquè ni abans ni després no han passat en tan poc temps tantes coses que hagin marcat tan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina