Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
clarinet
Música
En l’orgue, joc suau i dolç de la llengüeteria.
Pot ser de llengüeta batent o lliure rarament El seu ressonador és cilíndric, ample i de llargària escurçada Fruit de la imitació del clarinet de l’orquestra, aparegué al sud d’Alemanya 1790, i aviat s’expandí per Europa i Amèrica, tot suplint el vell joc de cromorn Per les seves característiques romàntiques, i com a solista, és un element propi de teclats expressius o recitatius La seva tessitura pot ser de 16', 8’ o 4' Una variant, de construcció més complexa, és el Sonor-Clarinet patentat per la firma alemanya Laukhuff
alfanic
Alimentació
Gastronomia
Dolç fet de sucre pastat amb oli d’ametlles dolces.
rutàcies
Botànica
Família de terebintals composta per plantes llenyoses o rarament herbàcies, amb glàndules secretòries, de fulles simples o compostes, sovint trifoliolades i generalment alternes, de flors comunament actinomorfes, hermafrodites, diclamídies, hipògines i obdiplostèmones, i amb fruits de diversa mena.
Comprèn prop de 2 000 espècies, que habiten els països càlids i temperats de tot el món Rutàcies més destacades Casimiroa edulis casimiroa Chloroxylon swietenia llimoner de Ceilan Citrus aurantium taronger agre Citrus bergamia bergamoter Citrus grandis aranger gran , pomelo Citrus limetta llimoner dolç Citrus limon llimoner , llimonera Citrus medica poncemer , cedrater, poncirer Citrus myrtifolia taronger nan Citrus nobilis mandariner , taronger mandarí Citrus paradisi aranger Cusparia officinalis angostura Dictamnus sp dictam , timó reial Dictamus albus lletimó Dictamnus…
trèmolo
Música
En l’orgue, petit mecanisme que fa fluctuar l’aire abans d’entrar al salmer i provoca, consegüentment, l’oscil·lació del so.
Inventat durant la primera meitat del segle XVI i apreciat per molts compositors S Scheidt, C Trost, pot actuar sobre un cos de l’orgue generalment l’expressiu o el recitatiu o bé sobre tots els cossos manuals mai en el pedal Pot ser de dues menes dolç o fort, en funció del nombre de batecs Governat com a registre d’ornament des de la consola, el seu ús ha de ser ponderat sota criteris molt artístics, no solament d’efecte, atès l’abús fàcil que se n’ha fet sobretot en la interpretació de la música romàntica
eolina
Música
Joc de l’orgue i de l’harmònium.
En l’orgue és tant un joc de llengüeta lliure 8' com un joc labial obert i de talla estreta pedal de 16', o manual de 8’ o 4' La versió anglesa, que porta el nom d’eolina celeste, té els tubs construïts en fusta El timbre de l’eolina és dolç i suau, com és propi de l’orgue romàntic Fruit de l’orgueneria germànica del principi del segle XIX, més tard s’estengué al centre d’Europa i a Amèrica En l’harmònium, conegut també amb el nom d’arpa eòlica, apareix com a joc complementari 8', 4’ o 2'
quintatò
Música
En l’orgue, joc labial de fons, de talla estreta, que afavoreix l’harmònic de quinta.
Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue
Cerveto
Família d’artistes tortosins.
Ramon Cerveto i Vestraten Tortosa 1828 — 1906, escultor, fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar, i conreà el gènere religiós passos com el Davallament de la setmana santa tortosina destruïts el 1936 Els seus fills foren Víctor Cerveto i Riba Tortosa 1861 — Barcelona 1936, que continuà el taller d’Agustí Querol i conreà l’escultura religiosa i monumental monument a Ros de Medrano , a Tortosa, Antoni Cerveto i Riba Tortosa 1876 — 1938, pintor de temàtica religiosa i illustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre Peterburg i un altre a Pernambuco…
Jean-Baptiste Greuze
La lletera , de Jean-Baptiste Greuze
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor.
Format a Lió i a París ~1750, hi esdevingué aviat famós Fou admès a l’Académie Royale de Peinture 1755 Un viatge per Itàlia 1755-57 no tingué repercussió al seu estil Excellí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat Louvre— El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-…
abocat | abocada
Enologia
Dit del vi que deixa a la boca un començament de gust dolç; constitueix una classe intermèdia entre el vi sec i el pròpiament dolç.
Té densitats gairebé normals, de manera que és el sabor, i no les mesures densimètriques, el que posa de manifest la presència de sucres Això és cert especialment en el cas dels vins abocats naturals, és a dir, dels obtinguts sense addició de most i d’antiferments, ja que aleshores el sucre residual no fermentat és sobretot levulosa, la qual, pel seu poder edulcorant molt superior al de la glucosa, afecta el sabor amb modificacions mínimes de la densitat La concentració de sucres en els vins abocats oscilla entre 5 i 20 grams per litre A quantitats de sucre iguals la dolçor és tant menys…
Les confessions
Obra autobiogràfica de sant Agustí.
Escrita entre els anys 397 i 400, en llatí, amb la doble finalitat d’edificar els lectors amb la seva conversió religiosa —triomf de la gràcia divina més que fruit d’un esforç personal— i de refutar, així, tant els atacs dels seus detractors com les lloances excessives dels qui gairebé l’idolatraven Consta de tretze llibres, els tres últims dels quals són una meditació sobre la creació i el temps, sobre el coneixement de la Trinitat a través de la Bíblia i de l’ànima Hi ha tres traduccions catalanes de Les confessions una de Rossend Llates 1928, una de Josep M Llobera 1931 i una altra de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina