Resultats de la cerca

Dins el cementiri de l’església de Sant Just i Sant Pastor hi havia hagut una petita capella dedicada a sant Celoni, motiu pel qual al segle XI aquest cementiri es coneixia amb el doble nom indistintament, i segons la tradició era un dels llocs més primitius destinats a enterraments cristians dins la ciutat D’aquesta capella cemeterial han pervingut escasses referències documentals Una d’elles data de l’any 1208, en un capbreu dels béns del degà de la seu barcelonina, segons el qual consta que aquest posseïa algunes cases prop l’església de sancti celedonii l’altra consigna la…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…

Detall del paviment de mosaic de l’edifici que havia estat situat davant l’actual església de Santa Maria ECSA - F Bedmar A mitjan segle V el bisbe de Barcelona Nundinari divideix la seva diòcesi i crea el bisbat d’Ègara, i nomena Ireneu bisbe La relació d’altres bisbes egarencs la coneixem a través dels concilis en què eren presents Entre els bisbes d’Ègara destaca Nebridi 516-540, germà de sant Just d’Urgell, de sant Justinià de València i de sant Elpici d’Osca L’últim bisbe conegut és Joan, entre els anys 683 i 693 Cal destacar la data del 13 de gener de l’any 615, quan, presidit pel bisbe…

Situació L’antic mas de Can Massalleres es troba situat al barri de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat, on ara hi ha els carrers de Mallorca i del Molí Vell Vora aquest indret hi havia hagut la capella de Sant Pere, d’origen romànic, enderrocada el 1837 Mapa 36-16420 Situació 31TDF202776 Necròpoli Planta aixecada el 1984 amb indicació de les sitges excavades Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya Al novembre de l’any 1984 el Servei d’Arqueologia de la Generalitat féu una excavació de salvament dirigida per A Biosca i losep M Puig al barri de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat, a…

Situació Aspecte d'una de les quaranta-tres sepultures que componen aquesta necròpoli ECSA-J Gallart Aquesta necròpoli és situada al NW de Massoteres, al vessant esquerre del Llobregós, a la part est d’una carena de 474 m d’altitud Mapa 34-14 361 Situació 31TCG591311 S’hi accedeix, des de Massoteres, per la carretera LV-3113, que porta a Biosca A 1 km de Massoteres, en un revolt tancat, surt un camí a l’esquerra en direcció oest que puja fins a uns serrats que dominen un barranc i que baixa cap al Llobregós Al S, destaca un turó allargat en sentit E-W, amb un bosc d’alzines que cobreix…

Situació Vista general de l’excavació realitzada l’any 1980 M Solà Aquesta necròpoli es pot localitzar a una altitud de 715 m, al peu d’un antic camí carreter que va del petit nucli de Vilamajor al lloc anomenat castell de Santa Maria, a uns 300 metres al N de l’esmentat nucli de Vilamajor, situat a l’extrem SW del terme i a uns 3 km de l’Astor Creiem que devia estar relacionada amb la capella romànica de Sant Joan de Vilamajor, antiga sufragània de Segur i filial de l’Astor Mapa 34-14361 Situació 31TCG690155 Necròpoli La necròpoli fou estudiada l’any 1980 per membres de la Secció d’…

La necròpolis de l’ illot des Porros , molt important i relacionada amb l’anterior, fou excavada en 1960-69 és d’època talaiòtica aproximadament dels segles VI al I aC i té tres grans cambres circulars excavades a la roca i altres petites tombes L’excavació fou subvencionada per la Fundació Bryant i dirigida per M Tarradell Els materials són al Museu d’Alcúdia A partir del 1994 es reprengueren les intervencions arqueològiques a la necròpolis de l’illot des Porros per tal de documentar-ne la planimetria i acabar-ne l’excavació, sota la direcció de Miquel Tarradell i Jordi…

Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918 Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i teules, molt…

Aquesta església fou la parròquia del poblat, avui desaparegut, de Filella, que es trobava segurament a la partida del terme de Bellcaire dita “el Vilot” Des del 1186, almenys, hi ha referències a l’existència d’aquest temple, del qual era sufragània l’església de Santa Maria de Bellcaire El primer rector de nom conegut és Arnau 1202 Aquesta parròquia consta com a tal el 1391, quan les rendes del rector foren taxades en 20 sous en la dècima d’aquell any La rectoria de Filella fou suprimida i traslladada a Bellcaire a la segona meitat del segle XVI Vers el 1979, en uns treballs d’anivellament…

Situació Bonica vista de la torre del castell i de l’església de Santa Cecília, amb un absis sobreaixecat a manera de bestorre campanar a la part de ponent ECSA - JA Adell L’església de Santa Cecília és situada al costat del castell de Fontova, just a ponent de la torre mestra Mapa 31-11 250 Situació 31TBG893838 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història L’església de Santa Cecília era la capella castellera de la fortalesa de Fontova Tingué consideració de parròquia del terme de Fontova Una de les primeres mencions documentals data de l’…