Resultats de la cerca

El celoma ocupa l’espai comprès entre les capes ectodèrmica i endodèrmica, i comunica generalment amb l’exterior per mitjà de celomoductes i nefridis El celoma té una funció essencialment hidroestàtica el seu origen evolutiu és probablement polifilètic, i no és homòleg en tots els grups d’organismes celomats L’aparició del celoma ha estat una de les grans innovacions en l’evolució animal Els avantatges de la seva aparició no radiquen solament en la capacitat d’explotació de les possibilitats inherents de la musculatura per a nous tipus de locomoció i moviments, sinó també en la possibilitat d…

Definició Els tumors nasosinusals constitueixen creixements anòmals de determinades cèllules de les fosses nasals o dels sins paranasals que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures properes i de vegades poden envair els teixits veïns o disseminar-se a d’altres òrgans Causes, tipus i manifestacions Hi pot haver una gran varietat de tipus de tumors nasosinusals segons l’origen i si envaeixen o no els teixits veïns Els tumors nasosinusals benignes consisteixen en un desenvolupament exagerat d’un grup de cèllules d’alguna de les estructures que formen les fosses nasals o els sins…

Els pulmons són els dos òrgans on es realitza l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Es troben a ambdós costats de la cavitat toràcica, que ocupen quasi completament Cada pulmó té forma de semicon, amb una cara plana, o cara mediastínica , orientada cap a la línia mitjana una base , recolzada sobre el múscul diafragma un vèrtex, introduït a la base del coll, i una cara lateral , formada per la superfície restant, situada sota les costelles L’alçària d’un pulmó, des del vèrtex fins a la part posterior de la base, és d’uns 25 cm el diàmetre àntero-posterior és d’uns 16 cm, i el…

Definició És anomenat càncer de laringe el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries d’aquesta estructura, que constitueix una massa de teixit formada per cèllules atípiques capaces de reproduir-se molt activament En créixer comprimeix i envaeix les estructures adjacents Si no es tracta precoçment, el càncer es dissemina a través de la circulació limfàtica i sanguínia i ateny els ganglis limfàtics de la zona i altres òrgans del cos més allunyats, n’altera les funcions i impedeix globalment el desenvolupament normal dels teixits sans de l’organisme, la qual cosa origina…

És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…

La sang que aflueix als ronyons és sotmesa als glomèruls a un procés de filtració que consisteix en el traspàs de substàncies de la sang a l’espai urinari aquest és el primer pas de l’elaboració d’orina Per tal que aquest procés es realitzi, les substàncies que es filtren han de travessar la membrana glomerular , és a dir, la capa de cèllules i substàncies que separen l’interior dels capillars sanguinis, o espai intracapillar, de l’espai comprès entre els capillars i les parets de la càpsula de Bowman, o espai urinari El procés de filtració s’efectua, per tant, quan les substàncies de la sang…

El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara la piràmide nasal a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire les fosses nasals La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular Té dues cares laterals que pugen obliquament per ambdós costats de…

Morfologia general dels gnatostòmuls A Austrognathia A’ detalls de la placa basal d’ A kirsteueuri i de les mandíbules d’ A boadeni B Gnathostomula B’ detall de les mandíbules i B" detall de la placa basal i de les mandíbukes de G mediterránea i C Haplognathia simplex C’ detall de la placa basal i les mandíbules Hom ha indicat en el dibuix 1 cilis sensorials, 2 boca, 3 faringe, 4 ovari, 5 vagina, 6 òrgan de la bossa o bursa, 7 testicles, 8 aparell copulador, 9 estilet Biopunt, a partir de fonts diverses Els gnatostòmuls Gnathostomula o gnatostomúlids són un fílum de petits organismes…

Aquesta lesió, el tubercle, és un nòdul de teixit de granulació que conté cèllules gegants de Langhans envoltades de cèllules disposades en forma d’epiteli, limfòcits i polinuclears neutròfils, que evoluciona cap a la liqüefacció del casi formant cavitats tuberculoses característiques El contagi es produeix per inhalació de gotes expectorades per tuberculosos en activitat o per ingestió de llet de vaca tuberculosa La malaltia sol començar per una lesió primària al pulmó xancre d’inoculació de Ghon, acompanyada d’una adenopatia satèllit, que constitueix el complex primari, el qual…

És anomenada degeneració macular una alteració degenerativa del teixit de la retina corresponent a la màcula lútia, la zona de major visió responsable de la discriminació cromàtica, que comporta lentament una pèrdua de l’agudesa visual Hi ha dos tipus de degeneració macular, la congènita i la senil La degeneració macular congènita és una alteració d’origen hereditari La destrucció de la màcula es pot presentar en qualsevol època de la vida, segons la forma de la malaltia, que pot obeir a diverses alteracions genètiques En general, l’afecció es desenvolupa en la infància o la joventut, i…