Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
La gènesi i l’evolució de la casa pagesa o mas
Art gòtic
Escultura d’un sant Miquel arcàngel que sosté una casa, potser un mas segle XV © MNAC/MAC, núm 24 081 – JCalveras, MMérida i JSagristà La casa pagesa isolada, masia o mas segons el terme al qual dona preferència la historiografia, va esdevenir la forma hegemònica de la tinença camperola al camp català, especialment a la Catalunya Vella, a partir de la feudalització plena dels segles XI i XII Des de llavors, aquestes regions es caracteritzaren per un intens poblament dispers fet d’establiments d’aquesta índole, alhora residència i centres de treball agrícola La dita…
Veciana

Veciana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a l’altiplà oligocènic que fa d’interfluvi entre l’Anoia i el Sió, bé que dins el vessant del primer.
Situació i presentació El municipi de Veciana, amb una extensió de 38,90 km 2 , és situat al sector NW de la comarca, al límit amb la Segarra Confronta amb els termes anoiencs de Pujalt N, els Prats de Rei N i NE i Copons E i S, i amb el segarrenc de Sant Guim de Freixenet W És un municipi ric en història Les entitats històriques del terme han estat tradicionalment els castells de Miralles, de Montfalcó, de Segur i de Veciana, amb les seves respectives parròquies, i les quadres o entitats menors de Santa Maria del Camí que forma un enclavament, Castellnou del Camí, Durban,…
Pinós

Armes dels Pinós
Llinatge de l’estament noble català, originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Els Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…
Registre geològic de fenòmens astronòmics
Consideracions generals Ciclicitats anuals al registre geològic 1 Sediments lacustres del Camp dels Ninots Pliocè de la depressió de la Selva Les làmines blanquinoses degudes a esquelets de microorganismes es correspondrien a períodes d’alta productivitat orgànica primavera i estiu i les verdoses són riques en argila 2 Formació salina de Cardona a la localitat del mateix nom Priabonià de la Conca de l’Ebre Les làmines més gruixudes i vermelloses són de sal precipitada a l’estació seca el color vermellós és causat per impureses i les més primes i de color gris es produeixen per decantació de l…
Peramola
Peramola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…
Els cormòfits fòssils
L’evolució dels vegetals al llarg dels temps geològics De la mateixa manera que hom pot atribuir els estrats a períodes diferents segons que la fauna fòssil que contenen sigui més o menys evolucionada, també poden datar-se els estrats i assignar-los una determinada antiguitat a partir dels vegetals fòssils que hi apareixen Per similitud amb les tradicionals eres geològiques establertes segons les restes fòssils d’animals que contenen les capes, la història del nostre planeta, tenint en compte l’evolució dels vegetals que l’han poblat, es pot dividir en les tres grans eres El Paleofític era…
Els merostomats
Aspecte general d’alguns merostomats, en visió dorsal A aglàspid 18 B euriptèrid 125, C xifosur 18 Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos Els merostomats són artròpodes quelicerats, és a dir, proveïts de quelícers, com els aràcnids, però amb característiques peculiars i força aparents que els distingeixen d’aquests D’una banda, la forma del cos, en el qual generalment es distingeixen segments diferents, recorda la dels extingits trilobits, però en aquest cas acaba en un característic agulló terminal o espina, de vegades molt llarg D’altra banda, són animals de vida marina i de…
Oms

Armes dels Oms
Llinatge de cavallers i després de nobles del Rosselló, originari del castell d’Oms, que li donà el nom.
El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms , que vivia el 1011 encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf Descendent seu seria Bernat I d’Oms mort després del 1251, senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms , dit també de Montescot mort vers el 1260, senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei 1250 a contruir un castell al lloc de Calmella Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms mort després del 1279, continuà la línia primogènita…
Els mol·luscs fòssils
Característiques generals dels molluscs fòssils El nom de mollusc de mollis , tou, fa referència a les parts toves, és a dir, al cos dels organismes animals que reconeixem sota aquest nom tanmateix, els caracteritza més la possessió d’un esquelet calcari extern la closca o conquilla, malgrat que també pot ser intern, com en el cas d’alguns cefalòpodes, o inexistent, com en certs gasteròpodes Els molluscs constitueixen un 11% de totes les espècies animals en evolució al llarg de la història de la Terra El nombre d’espècies de molluscs supera el total de les corresponents a protozous, porífers…
Breu història del sistema viu
Els orígens de la vida Per a poder afrontar el problema de l’origen de la vida hem de tenir ben present les condicions ambientals que hi havia a la Terra immediatament després de la seva formació, fa uns 4 500 milions d’anys Aquestes condicions eren profundament diferents de les actuals Amb el pas del temps, les contínues transformacions han portat a unes condicions geològiques i atmosfèriques determinades i essencials per al naixement de la vida Per què la Terra és apta per a la vida La Terra és, pel que sabem fins ara, l’únic planeta del sistema solar que allotja organismes vius, és a dir,…