Resultats de la cerca

Noble venecià que en una rebellió derrocà el dux de Venècia Pere Claudià IV, i fou enlairat al seu torn dux de Venècia i de Dalmàcia 976 Se li atribueixen algunes millores en el govern i en la legislació del ducat i la reedificació del palau ducal i de l’església de Sant Marc de Venècia, destruïts en la revolta provocada per ell De temperament inquiet i religiós i angoixat per haver causat la mort del dux Pere Claudià IV 976 el seu conseller, el monjo i futur fundador dels camaldulencs, Romuald, li aconsellà la renúncia i l’abandó del món El pas per Venècia de Garí, abat de Cuixà…

El terme és molt boscat la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió el bosc unes 4000 ha ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis L’agricultura és bàsicament de secà 1200 ha, localitzada als bancals dels vessants muntanyosos oliveres, garrofers, ametllers i vinya Tenen importància les pedreres marbre de Portaceli , conegudes des del segle XVIII des del començament del segle XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres pedra de rastell i per a la fabricació de blocs de pedra…

Manuel Pereña, quatre bancs i Francesc Cambó Manuel Pereña i Salvatella era un català establert a Brusselles, interessat en el negoci surer Fou el creador i el principal accionista de la Compagnie Commerciale et Industrielle du Liège CIL, que farà una tasca d’integració d’una gran quantitat d’empreses sureres europees aprofitant la situació de crisi del sector El 1929, Manuel Pereña projectà crear a Madrid La Industrial Corchera Ibérica SA, amb un capital de 15 milions de pessetes, aportant les filials de CIL a Espanya Entre aquestes empreses n’hi havia tres de catalanes La Suberina, SA i La…

Desenvolupament enciclopèdic Estructurat en tres parts, indicades pel subtítol “Llegendari, cançons, odes”, consta de quaranta poemes breus i d’un poema èpic, Llegenda de Montserrat , format per tretze cants, que conta la llegenda de fra Garí Verdaguer recull en l’aplec gairebé tota la producció de tema montserratí la publicada arran de les festes del suposat millenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu 1880, com a culminació d’una gran campanya religiosa i patriòtica en la qual tingué un paper molt rellevant com a poeta i ideòleg Cançons de Montserrat i Llegenda de…

Fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d’August, amb qui collaborà en el camp de la investigació fisiològica al Laboratori Municipal de Barcelona, que dirigia Ramon Turró Inicià els seus estudis de medicina el 1910 -11 i es doctorà el 1914 El 1934 guanyà el Premi Garí, atorgat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb un treball que també presentà a Boston Des del 1917 assistí a nombrosos congressos de medicina Sevilla Asociación Española por el progreso de la Ciencia, París, Estocolm, Boston i Rússia, entre altres Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de…

La constitució L’escriptura de constitució del Banc Financer s’atorgà el 7 de novembre de 1881 Dinou persones van comparèixer davant del notari per crear un dels projectes més ambiciosos de la Febre d’Or El Banc es constituïa amb un capital de 20 milions de pessetes, però amb la intenció d’augmentar-lo ben aviat fins a 60 milions El nom —diguem-ho de passada— era una redundància, ja que un banc és financer per definició Estatuts del Banc Financer, 1881 L’objectiu social, segons els estatuts, reflecteix l’ambició dels seus promotors Des de “ suscribir o contratar empréstitos con el Gobierno ”…

S’installà als espaiosos baixos que aquesta casa tenia a la rambla de Catalunya i fou el primer completament mecanitzat de l’Estat espanyol Els laboratoris foren equipats amb el material cinematogràfic que li proporcionaren els Établissements André Debrie, de París, dels quals E Riba era el representant a l’Estat espanyol Ramon de Baños, que treballava a la Pathé des del 1923, fou nomenat director tècnic i durant els anys 1925 i 1926 supervisà la construcció i installació del laboratori En morir Riba, el projecte seguí endavant amb un consell d’administració format per Josep Monné president,…

Biografia Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni i membre de la Congregació de la Mare de Déu de l’Escola Pia, entrà a l’orde a Moià l’1 de novembre de 1906, i hi professà el 9 d’agost de 1808 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa  Fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de 1913 El 1913 fou enviat a la comunitat d’Olot Aquest collegi feia dos anys que havia iniciat una transformació pedagògica sota la direcció del pare Tomàs Garí-Montllor ensenyament actiu, formació física, activitats de tots tipus, participació dels alumnes, etc Al llarg…

Vida Destacat creador dins del camp de la música electroacústica, en la seva producció ha vinculat la música a altres manifestacions artístiques Cofundador de Côchlea, amb C Garí, junts han realitzat algunes produccions pluridisciplinàries i conceptuals com Iod Ghimel , Antropometria i Metamorfora Ha estat premiat per diverses organitzacions com el Groupe de Musique Expérimentale de Bourges França, la Fundació Russolo-Pratella Varese, Itàlia, la Fundació Gaudeamus d’Amsterdam i el Festival de Darmstadt L’obra de Berenguer és una aposta radical per la recerca i l’experimentació…

Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor Les carenes culminen a 370 m alt al puig de ses Fites amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar, 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig serra de son Jordi El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera també anomenada d’Artà S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des Port Nou, la punta Roja i les cales…