Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Les famílies del poder: els partits oligàrquics
LA Thiers aclamat pels diputats a la sessió del 16-6-1877, B Ulmann, sd MNCVT / Giraudon En iniciar-se la segona meitat del segle XIX, els territoris de l’àrea lingüística catalana romanien, majoritàriament, sota jurisdicció de dos estats, l’espanyol i el francès, els sistemes polítics dels quals no responien al model de democràcia liberal En efecte, el Segon Imperi francès proclamat per Napoleó III el 1851 no era, malgrat el manteniment del sufragi universal masculí, un règim liberal-democràtic, sinó una monarquia no representativa amb temptacions plebiscitàries Les institucions…
Una pagesia dividida: diferències jurídiques i desigualtats econòmiques
Poc després de l’any mil, l’antiga frontera que separava l’home lliure de l’esclau, pròpia dels temps antics i de l’alta edat mitjana, donà pas a una nova divisió social que enfrontava senyors i camperols, les dues noves classes socials característiques de la societat feudal El canvi social trobà ben aviat expressió i legitimació ideològica en la teoria dels tres ordres, una divisió tripartida i trifuncional de la societat elaborada pels intellectuals i teòrics del nou sistema, per als quals la gran majoria de la població es confonia en l’ordre obscur i a penes diferenciat dels laboratores…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de la tundra
Una humanització poc intensa, però antiga L’escassa densitat demogràfica humana del bioma i les limitacions que les condicions climàtiques imposen a l’activitat dels humans han fet que la tundra, fins a mitjan segle XX, no hagi experimentat més alteracions que els d’estralls, molt localitzats, de caçadors, pescadors o buscadors d’or Sota el signe de l’estel polar En la segona meitat del segle XX, però, les transformacions dels ecosistemes de la tundra provocades per les noves tecnologies, les troballes de nous recursos minerals i energètics i els canvis climàtics globals han fet de la tundra…
La il·lustració de manuscrits i el nou estil del 1400
Art gòtic
Caplletra N amb les figures de sant Pere i sant Pau, del Missal de Santa Eulàlia CB/ACB, ms 116, foli 274 – GSerra A la darreria del segle XIV la renovació general de les arts figuratives no va deixar al marge la illustració de manuscrits Pels volts del 1400 es començaren a imposar transformacions ostensibles en la tradició italianitzant i la implantació del gòtic internacional prosperà, per bé que els canvis no foren unitaris ni tingueren sempre un caràcter radical La illustració catalana de l’internacional ens ha llegat obres ben diverses i també esplèndides, les quals no descriuen el…
Mutació
Els milers de documents catalans anteriors a l’any mil constitueixen un bon material per a pensar la transició Escriptures privades majoritàriament, aquests documents mostren, per un costat, la supervivència d’elements del sistema antic, i, de l’altre, la desestructuració final d’aquest, l’aflorament de nous elements i la posada a punt del sistema feudal El canvi de conjuntura econòmica Segons pot deduir-se dels primers preceptes carolingis per a Catalunya, senyors i pagesos de Septimània i el nord-est peninsular ja havien començat a rompre erms al final del segle VIII Els documents del…
L’escultura del gòtic internacional
Cap al 1400 Barcelona es convertí en un gran centre d’activitat artística Tant els encàrrecs reials com els eclesiàstics i municipals contribuïren a crear un ambient extraordinàriament propici que facilità l’arribada de l’estil renovador del canvi de segle Tots els escultors, que reflecteixen en la seva producció aquest canvi estilístic, que trencava amb la tradició trescentista i obria les portes a les realitzacions del gòtic internacional, estaven relacionats amb l’obra de la seu barcelonina durant el mestratge d’Arnau Bargués i la majoria, amb l’empresa…
Vida quotidiana i cura dels altres: afrontant els canvis i la complexitat familiar
Avui, quan una parella vol formar família, ho fa des de dos projectes biogràfics individuals Això implica que han de negociar molts aspectes de la seva vida en comú abans de compartir-la, i assumir amb realisme el risc d’una possible ruptura en el cas en què no consolidin el projecte compartit Igualment, una dona que vol ser mare sense parella cal que gestioni els suports socials que necessitarà del seu entorn amics i amigues família serveis comunitaris etc També un matrimoni del mateix sexe ha de vetllar perquè la seva opció de vida i la vida dels seus fills i filles siguin respectades en el…
El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida
Art gòtic
Del retaule de pedra a la generalització del retaule pintat Escena de la dèisi i la resurrecció dels morts del retaule del Salvador d’Albatàrrec BL/©MLDC Al llarg de la segona meitat del segle XIV es constata a Lleida la presència de diversos pintors dedicats a tasques secundàries, sovint relacionades amb la decoració d’obres escultòriques Joan Garcia, documentat entre el 1382 i el 1420, arribà a Lleida des de Barcelona per collaborar en la policromia del retaule de pedra de l’altar major de la Seu Vella, on també treballaven Pere Soler, Jaume de Pou, a Barcelona entre el 1367 i el 1377, i…
El paisatge vegetal dels Prepirineus (territori pirenaic perifèric)
Els Prepirineus centrals Penya-segats calcaris, pinedes i rovires són els principals components paisatgístics del territori prepirinenc, tal com es fa palès en aquesta visió de la Serra d’Aubenç Alt Urgell J Nuet i Badia El sollevament dels materials silícics antics i profunds que la tectònica alpina enlairà en l’eix pirinenc bàsic, féu rossolar, esqueixats, els sediments calcaris, més moderns, que tenien al damunt Per això, a banda i banda dels Pirineus axials, silícics, hom troba aquests materials calcaris disposats en relleu en costes i fent cingleres característiques són els…
geografia
geografia Mapa del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i la Cerdanya, dibuixat a la ploma sobre una peça manuscrita de paper i dirigit per Ambrosio Borsano (1676-1687)
© Fototeca.cat
Geografia
Ciència que mira d’analitzar i d’explicar la localització i la distribució en l’espai dels diferents elements de la superfície terrestre i de preveure l’acció que cal dur a terme.
La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…