Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
Una pagesia dividida: diferències jurídiques i desigualtats econòmiques
Poc després de l’any mil, l’antiga frontera que separava l’home lliure de l’esclau, pròpia dels temps antics i de l’alta edat mitjana, donà pas a una nova divisió social que enfrontava senyors i camperols, les dues noves classes socials característiques de la societat feudal El canvi social trobà ben aviat expressió i legitimació ideològica en la teoria dels tres ordres, una divisió tripartida i trifuncional de la societat elaborada pels intellectuals i teòrics del nou sistema, per als quals la gran majoria de la població es confonia en l’ordre obscur i a penes diferenciat dels laboratores…
Granges de Santa Maria de Poblet
Art romànic
Mapa de les propietats del monestir de Poblet als segles XII i XIII A Altisent Com tots els grans monestirs cistercencs, Poblet organitzà la seva economia, sobretot als primers segles, a partir de les granges, les explotacions agràries satèllit del monestir Les granges no eren menades per monjos directament, sinó per conversos dirigits per un convers granger en una segona etapa hi treballaven també jornalers i esclaus Una gran part de les granges de Poblet eren força properes al cenobi i avui es troben incloses dins el municipi de Vimbodí No hi resten vestigis d’època romànica,…
el Prat de Llobregat
La Casa de la Vila del Prat de Llobregat amb ornamentació neogòtica
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional del Baix Llobregat i al capdavall de la riba dreta del Llobregat A la sortida de l’estuari o vall fluvial, entre Sant Boi i Cornellà, els alluvions del riu han format un delta de gairebé 100 km 2 que s’estén de Montjuïc al massís de Garraf al centre d’aquest delta hi ha el municipi del Prat, que totalitza 31,17 km 2 A través del riu limita a llevant amb Barcelona Zona Franca, al nord amb l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, i a ponent té Sant Boi de Llobregat i Viladecans El cantó de migdia és ocupat per la mar Terra d’…
La Unió de Rabassaires
Què és la Unió de Rabassaires , N Puig, Barcelona, 1935 BAM / GS La Unió de Rabassaires UR fou fundada per Lluís Companys el 1922 Des d’un inici fou un sindicat de classe, que agrupava parcers, rabassaires, arrendataris i jornalers, amb dues funcions principals d’una banda, portar a terme una acció propagandística politicosindical a la Catalunya rural, i, de l’altra, aconseguir una legislació social i agrària que donés satisfacció al seu programa base, el punt principal del qual afirmava que tots els contractes de conreus de plantació haurien de ser considerats emfiteusi, és a dir, a…
la Marina Alta
![](/sites/default/files/media/FOTO2/CM049_N1.jpg)
Comarca litoral del País Valencià, a la regió de Xàtiva, més coneguda amb el nom del Marquesat i també amb el nom de la Marina Septentrional, en oposició a la Marina Meridional o Marina Baixa.
La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…
La prossecució de les dificultats en el tombant del segle
En el present, les dificultats continuaren i s’agreujaren, però, al llindar de la dècada dels vuitanta, en els últims anys del llarg regnat del Cerimoniós i més encara en els dels dos fills seus i successors respectius, Joan I i Martí l’Humà, amb qui es va extingir la dinastia comtal barcelonina que havia governat durant segles Catalunya, els Països Catalans i la Corona d’Aragó La fragilitat de les finances públiques fallida bancària i desordres monetaris Repartiment de béns, retaule de Sant Vicenç , segle XV CB / RM De bell antuvi, la fallida dels principals banquers privats del Principat…
Les societats agràries a l’època de la revolució
Els països de llengua catalana —com en general els països de la Mediterrània occidental europea— van experimentar importants canvis en les seues estructures socials entre el darrer quart del segle XVIII i la primera meitat del XIX Aquest període de transformacions queda delimitat entre dues conjuntures de tensions de caràcter notablement distint El primer moment, al final del segle XVIII, abocà a una situació de crisi del vell ordre privilegiat i cap a mitjan segle XIX el conflicte social havia adquirit un caràcter nou, propi d’una altra mena de desigualtats socials Camperol llaurant, “El…
La propietat rústica i l'accés a l'explotació de la terra al segle XIX
Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…
Recuperació econòmica i canvi social
Nens de la barriada del Verdum, CPérez de Rozas, Barcelona, 10-7-1953 AF/AHC A poc a poc, la dècada dels cinquanta està deixant de ser considerada pels historiadors com un període amorf, de transició entre la foscor de la postguerra i l’intens canvi econòmic i social dels seixanta La lenta però progressiva reincorporació espanyola a la xarxa de relacions econòmiques internacionals va permetre prosseguir el procés de transformació que es produïa des del principi de segle i que l’esclat de la Guerra Civil i la instauració del règim franquista van interrompre De l’autarquia a la liberalització…
Andalusia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/AU001_N1.jpg)
Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina