Resultats de la cerca

El corriol camanegre Charadrius alexandrinus té una lògica semblança amb els altres corriols, bé que se’n diferencia clarament pel color negre de les seves potes, pels tons menys contrastats del seu plomatge i pel fet de tenir una taca negra a l’angle de les ales marró en les femelles, com l’exemplar de la foto ateny uns 16 cm L’exemplar illustrat procedeix del delta de l’Ebre Xavier Ferrer Nidificador repartit i localment abundant a tot el litoral dels Països Catalans A les Balears és comú a totes les illes grans, llevat de Menorca, on la manca de llocs adients fa que sigui més aviat escàs…

Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…

Densa formació de boga i canyís al voltant d’una petita albufera, a la desembocadura del barranc de la cala En Porter Yves Hennechart Els penyals d’Alaior 26, entre els principals espais naturals de Menorca La costa sud de Menorca té a la zona central les seves cotes màximes, que arriben al mig centenar de metres Entre Son Bou i Es Canutells s’aixequen, per tant, els penyals més notables de l’illa, penya-segats gairebé verticals i rectilinis que generen un paisatge de gran qualitat La geomorfologia d’aquesta costa és especialment interessant perquè la naturalesa calcària de la roca permet l’…

La ganga Pterocles alchata és un ocell de la plana, de mida mitjana ateny 31 cm, de vol ràpid i gregari El mascle, en plomatge nupcial a l’esquerra, es distingeix per la faixa de color bruno-vermellós del pit, ribetejada de negre, que contrasta amb el color blanc de l’abdomen La femella a la dreta, té dues o tres ratlles negres que li travessen el pit, i l’abdomen també blanc La llarga cua, molt punxeguda, la diferencia de la xurra Pterocles orientalis , espècie molt pròxima, lleugerament més grossa fins a 35 cm i característica pel fet de tenir una taca negra a l’abdomen Marisa Bendala…

L’aportació contínua de sediments ha provocat el rebliment del pantà d’Elx les aigües han esdevingut molt sornes i han afavorit el creixement d’un extens canyissar que actualment ocupa la major part de la seva superfície d’aigua Rafael Paulo El pantà d’Elx 223, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El pantà d’Elx és un embassament d’aigües de reg situat en el curs del Vinalopó, uns 4 km al nord de la ciutat d’Elx Fou construït l’any 1632 i reconstruït el 1842 Actualment és completament curullat, i ha deixat, per tant, de ser funcional com a obra civil El mur de la resclosa s’…

El barranc del Lagrimal conté una de les millors mostres de vegetació de la serra de les Salines A la imatge s’aprecien restes de carrascar amb arboç i alguns roures de fulla petita Quercus faginea Rafael Paulo La serra de les Salines 216, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de les Salines és un important massís de l’Alt Vinalopó, que s’interna en la regió de Múrcia, i té el seu punt culminant en la Capilla del Fraile, a 1239 m Pertany a les unitats prebètiques i està format per calcàries, gresos i margues del Cretaci Els vessants de la cara sud-est són molt…

Àrea de nidificació de la becada Scolopax rusticola als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell que es presenta principalment durant l’hivern, i és relativament comuna per tot el territori, llevat del S del País Valencià i, sobretot, de les Illes, on és escassa A les comarques pirinenques, la Fenolleda i la regió oriental humida catalana existeix una població nidificadora encara mal coneguda, així com molt probablement també a Andorra Les becades hivernants que procedeixen del centre i el N d’Europa comencen a arribar al final d’octubre, més…

Falcó llaner Falco biarmicus Aquest és un falcó divagant molt rar als Països Catalans és una mica més freqüent a les Illes i, potser, a les comarques més meridionals, malgrat la manca de citacions en aquestes darreres El falcó llaner s’ha citat en diverses ocasions al S de la península Ibèrica i, en general, és molt possible que passi desapercebut en confondre’l amb el falcó pelegrí, essent, doncs, menys rar del que sembla A les nostres latituds hom disposa de 8 citacions 6 a les Illes 3 a Menorca el gener, el maig i el juny 2 a Formentera el maig i el juliol i una a Mallorca el setembre i…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

Àrea de nidificació del passerell Carduelis cannabina als Països Catalans Maber, original dels autors El passerell es pot observar a casa nostra al llarg de tot l’any No és dels fringíl lids més nombrosos, però allà on l’hàbitat li és favorable, pot ser bastant abundant Les zones costaneres dels dos terços meridionals del Principat i de la major part del País Valencià no les ocupa en el període reproductor en canvi, a partir de la tardor, són les principals àrees d’hivernada dels molt nombrosos passerells transpirinencs que hi arriben El pas té lloc des del final de setembre…