Resultats de la cerca

Membre del Gimnàs Garcia Alsina, competí entre els anys 1960 i 1967 Fou campió de Catalunya de segona categoria 1961 i formà part de l’equip que guanyà el primer Campionat de Catalunya de clubs 1961 Aconseguí la tercera posició en la classificació general del Campionat de Catalunya 1964, 1965, i guanyà la medalla d’or en barra fixa 1964 També fou campió d’Espanya de clubs 1965, 1966, i compartí equip amb gimnastes com Lluís Valbuena i Alfred Rodón

Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible prescindint de l’ortografia de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta, en part…

Fill de Ramon Sanç i de Mont-rodon i net de Francesc Sanç i de Miquel El 1770 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Doctor en drets, canonge i vicari general de la diòcesi de Barcelona, en dugué la responsabilitat durant l’ocupació napoleònica 1808-14, en absència del bisbe Pau de Sitjar Tot i haver estat empresonat el 1808 amb altres personalitats civils i eclesiàstiques, un cop alliberat, gràcies a la seva extrema prudència aconseguí de garantir la perduració del culte a la ciutat, l’obertura del seminari conciliar i la revocació del decret de secularització del…

Situació i presentació És situat al bell mig de la Plana de Vic Tona limita al N amb part del terme de Muntanyola i les serralades meridionals de Malla, a llevant amb Taradell i l’enclavament de Malla, al S amb el terme de Balenyà i a ponent amb Collsuspina i part del municipi de Muntanyola Tona té l’enclavament de Mont-rodon, entre els termes de Seva i Taradell El terme municipal comprèn a més del poble de Tona, cap administratiu, l’enclavament de Mont-rodon i un nombre important de masies esparses Travessa el municipi la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll a la qual enllacen un seguit de…

Fou fundat per Pere García Corbera l’any 1868 amb el nom de Gimnàs García S’installà al carrer de Laforja i, posteriorment, al carrer Major de Gràcia Seguia la metodologia francesa i nasqué per impartir lliçons al cos de bombers de Barcelona, tot i que més endavant també s’obrí a la participació ciutadana El 1904 Jaume Garcia Alsina, fill de Pere Garcia, refundà el gimnàs a la Rambla de Prat incorporant-hi els aparells més moderns de l’època Impulsà la gimnàstica sueca i esports com la lluita o l’atletisme També hi construí la primera pista de tennis de Barcelona Fou molt popular…

Anunci El Mercurio , 1915 La paraula drap no ha tingut sort en català Un drap és una peça teixida i s’aplicà especialment als teixits de llana Per als francesos, encara avui, un drap és exactament això, un teixit de llana, sense altres connotacions Però a Catalunya les coses no van pas rodar així S’introduí des del segle XVIII la paraula castellana “paño”, equivalent de drap, que s’anà imposant com tantes d’altres, a cavall de la forçada castellanització del país des del Decret de Nova Planta La gran fàbrica de Pau Miralda i Companyia, a Manresa, construïda al començament del segle XIX, serà…

Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal…

El 22 de juliol de l’any 1524, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez 1488 – Tarragona 1532, abat de Santa Maria de Solsona diputat militar Bernat de Mont-rodon, cavaller diputat reial Francesc Sebastià de Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dionís de Carcassona, canonge de Lleida diputat reial Galceran Ferrer, donzell diputat reial Bernat Vilana El diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez fou un dels personatges més influents de la seva època Ostentà els càrrecs d’abat de Santa Maria…

S’incorporà de jove al món empresarial administrant alguns cinemes de l’Hospitalet de Llobregat, conjuntament amb el seu soci Josep Balañà i Espinós, amb qui compartí el negoci fins a la mort d’aquest També s’associà amb Pere Balañà i Espinós en l’explotació de diversos locals barcelonins A partir de la dècada del 1960, amplià el circuit de sales amb la incorporació d’altres situades a Badalona i més tard a Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú, ja en companyia de Francesc Mas, el seu collaborador des d’aquell moment Més endavant, i malgrat la crisi del…

De família benestant, el 1914 s’associà amb Joan Pallàs en un pròsper negoci tèxtil que li permeté de dedicar-se al mecenatge, la beneficència i les activitats culturals Viatjà extensament pel Pròxim Orient, els Estats Units i l’URSS, i fruit d’aquests viatges són, entre d’altres, les obres  Impressions d’un viatge a Terra Santa 1926,  Del país de les coses grans 1927 i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia 1929 El seu interès principal fou, però, l’excursionisme, amb una especial dedicació a la fotografia soci protector del Centre Excursionista de Catalunya  CEC, en presidí la secció de…