Resultats de la cerca

Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó diverses…

Caracteritza externament els ofidis la forma del cos i la manca d’apèndixs desenvolupats, però també la presència de parpelles soldades transparents i d’una sola filera d’escates ventrals, entre altres característiques En la família dels colúbrids, a la qual pertany l’exemplar de serp blanca Elaphe scalaris de la fotografia, el cap, el tronc i la cua se succeeixen sense solució de continuïtat, mentre que en les altres famílies pot haver-hi una diferenciació de les tres regions Hàbitat/Xavier Moreno Els ofidis són rèptils escatosos, de cos anguilliforme, totalment àpodes, amb les parpelles…

A l’antiga Xina, les ‘dents i els ossos dels dracs’, fòssils de mamífers, s’utilitzaven per a fer preparats medicinals, i els ‘anells de pedra’, probablement fragments d’ossos tubulars petrificats de dinosaure, eren utilitzats pels pescadors com a oportunes plomades per a les xarxes Eren fòssils fets aflorar pel treball secular de l’aigua i el vent, com també pels sovintejats sollevaments geològics De tots els jaciments que fornien aquests preciosos materials, els més cèlebres són els cementiris de dinosaures del Cretaci superior a Mongòlia, al desert de Gobi No és corrent trobar…

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…

Situació L’església parroquial de Santa Linya és al nucli urbà del poble de Santa Linya, al peu del turó del castell Mapa 32-13327 Situació 31TCG177443 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història La primera referència sobre l’església parroquial de Santa Maria de Santa Linya es consigna en la carta de franqueses atorgada pel comte Ermengol II d’Urgell als homes del castell de Santa Linya l’any 1036 El comte afranquí els habitants del terme de tot cens, excepte del delme i de les primícies, que reservava per a Santa Maria de Santa Linya i els…

L’ úter , anomenat també matriu , és un òrgan únic i simètric situat al centre de la cavitat pèlvica entre el recte i la bufeta urinària És un òrgan buit la cavitat del qual comunica, a la part superior i la lateral, amb les trompes de Fallopi i, a la part inferior, amb la vagina Externament té una forma similar a una pera invertida, fa entre 7 i 8 cm de longitud i uns 3 cm de diàmetre a la part més ampla, i pesa uns 90 g Les seves dimensions es modifiquen notablement durant la gestació, ja que la capacitat pot augmentar unes 4000 vegades i el pes pot atènyer uns 1200 g A l’úter es…

Iridàcies 1 Safrà Crocus sativus esquema de la planta en secció longitudinal x 0,5 2 Lliri dels Pirineus Iris latifolia aspecte general x 0,5 3 Lliri comú Iris germanica detall de la flor x 0,5 4 esquema floral d’un iris a secció longitudinal de la flor x 0,5 b secció transversal d’una càpsula amb la disposició de les llavors x 1 5 Gladiol o espasí Gladiolus aspecte general x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita, particularment rica a l’Àfrica extratropical, que comprèn en conjunt uns 70 gèneres i unes 1800 espècies A la conca mediterrània es troba ben representada i als…

Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups processos d’obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors Dins el primer grup hom distingeix l’obtenció de l’hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d’olefines, d’acetilè, d’aromàtics i d’hidrocarburs de quatre carbonis Per a l’obtenció d’hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó Els processos emprats són els de reforming amb vapor d’aigua i el d’oxidació parcial El reforming amb vapor d’aigua es…

Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…

L’agrupació d’instruments en categories sdut a terme, ja des de l’antiguitat, per les necessitats de la pràctica musical o de la seva descripció i estudi Aquestes necessitats han donat origen a diferents criteris de selecció, segons el context cultural en què s’hagin produït En el seu sentit més actual, classificar els instruments significa establir categories seguint criteris organològics organologia basats en principis científics Malgrat les seves limitacions, el sistema de classificació establert per C Sachs i E von Hornbostel classificació  Hornbostel-Sachs és, encara avui, el més…