Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Pere és a l’extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat Són poques les notícies d’època medieval referents a la parròquia de Sant Pere És molt possible que fos fundada poc després de la conquesta del lloc de Montfalcó per Bernat, comte de Berga, a mitjan segle XI, quan aquest fundà o amplià el castell de Montfalcó Aquesta església formà part del bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI La primera referència al temple del castell de Montfalcó es troba en l’inventari dels béns que tenia Guillem Ramon, comte de…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat nordoriental J Recarens Aquesta església es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal d’Anglès Mapa L38-13333 Situació 31TDG721435 Per anar-hi cal agafar una carretera de sorra, la qual, en direcció al nord-oest, surt del punt quilomètric 8,4 aproximadament, de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Anglès JRR Història De probable origen pre-romànic, dins el segle IX, aquesta capella fou, inicialment, sufragània de Sant Amanç d’Anglès Més endavant s’inclogué dins el terme parroquial de Sant Martí Sapresa Tot i que…

Situació L’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt queda a l’extrem nord-oriental del límit del terme municipal de Sobremunt, al lloc denominat el veral de Santa Llúcia que domina una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i el Pirineu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 52,8 —y 53,7 31 tdg 528537 Per anar-hi cal agafar la carretera de Sant Hipòlit de Voltregà a Sant Boi de Lluçanès, la qual al km 9 troba un trencall a mà esquerra que va a Sant Martí de Sobremunt després de fer un quilòmetre de camí es…

Aquest castell per la banda de ponent es trobava a la mateixa vila de Solsona, a l’antiga plaça del Camp, avui de Pius XII per això Antoni Llorens l’anomena així Per la banda de migjorn tenia el carrer del Castell actualment el lloc on es trobava el castell és ocupat pel convent de les Monges de l’Ensenyança Les primeres referències documentals d’un castell de Solsona que corresponguin a aquest castell són de l’any 965, quan Fruila i la seva muller donaren unes terres a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere, les quals es trobaven construïdes prop del castell de Solsona Altres documents…

És autor de La lliçó de la història Cap a un món nou 1927 i de Campanya Montemolinista de Catalunya, o Guerra dels Matiners 1926 La primera d’aquestes obres té cinc parts l’origen de l’home fins als homes neolítics els primers governs dels pobles civilitzats i la societat de nacions naturals les doctrines de Jesús i sant Pau, Gautama i el budisme, els protestantismes, la religió musulmana, el poble jueu i les religions professades per la humanitat del seu temps l’economia capitalista i l’imperialisme dels estats opressors, les colònies d’ultramar i les nacionalitats oprimides, segons Llord, l…

Filla del violoncellista i promotor musical Joan Torrents i Maymir, estudià piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera i feu estudis de perfeccionament a l’Acadèmia Marshall Fou soprano de la Capella Clàssica Polifònica FAD 1949-57 Iniciada en la composició de manera autodidàctica, posteriorment estudià amb Cristòfor Taltabull Entre les seves obres, la majoria de les quals per a piano sol o acompanyat de veu, destaquen Expressió de captiveri 1970, Mediterrànies 1977, Ballet illenc 1991 i Projecte en la nostàlgia 1991, premi Caterina Albert de l’Institut Català de la Dona També és…

Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a  Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a  L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a  Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…

Etiqueta de la fàbrica de blondes R Fauste i Companyia, de Barcelona La blonda és un teixit molt clar de malles i contorns complicats, obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants La paraula blonda és un gallicisme Els francesos les anomenaven així perquè es teixien amb una seda crua de color ros Catalunya desenvolupà una important artesania al voltant de les blondes, a càrrec dels centenars o alguns milers de puntaires a les comarques de la costa, especialment El fil utilitzat era normalment de seda, si la blonda pretenia ser de categoria, o de fils d’or o de plata,…

Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part…

El govern de la Lliga Awami va mantenir la seva lluita contra l’islamisme radical, que a Bangladesh s’embranca amb el passat i amb les ferides obertes per la guerra civil posterior a la independència del país També va ser vigent la preocupació per les desaparicions i els segrestos d’opositors i crítics amb el Govern, més de 200 els darrers tres anys A l’agost, un nou espasme de violència ètnica a la veïna Myanmar contra la minoria musulmana dels rohingyes va produir una onada de refugiats que feien la perillosa travessa marítima per escapar de la “neteja ètnica” a la regió de Rakhine En pocs…