Resultats de la cerca
Es mostren 2057 resultats
ametller

Flors d’ametller
© Lluís Prats
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen oriental, de la família de les rosàcies, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.
El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds Es…
Elionor de Sicília
Segell d'Elionor de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia i tercera muller (1349) de Pere III el Cerimoniós, proposada per aquest als catalans de Sicília en requerir ells l’ajuda del rei en llur lluita contra els nobles sicilians.
Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de Sicília, del…
Berenguer de Vilaragut i de Sarrià
Història
Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià.
Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller Prengué part en la campanya d’Almeria 1309 Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars 1311 Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols 1314 Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebellió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir 1326-28, 1330-34 Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca Amb el seu fill Berengueró, féu bandositats contra altres…
Siseta
Distribució de les observacions de siseta Tringa stagnatilis fetes als Països Catalans al llarg dels diferents mesos de l’any El total de citacions utilitzades 67, inèdites o procedents de diverses fonts bibliogràfiques de les quals solament 48 són datades, s’ha compilat en períodes de deu dies Noteu que el pas primaveral és molt més important que no el tardorenc SFFB/Román Montull, original dels autors La siseta nia a les latituds mitjanes de la zona més oriental d’Europa i a la meitat occidental d’Àsia, i es desplaça a hivernar a Àfrica i al S d’Àsia Als Països Catalans és un migrador…
Necròpoli de la Vinya del Guitarra (Navàs)
Art romànic
Situació La tomba núm 3 de la Vinya del Guitarra, de forma força pisciforme J Barberà Aquesta necròpoli es localitza ben a la vora de l’estació arqueològica de Cal Garrifes, puix que solament les separa una distància d’uns 200 m Long 1°41’00” - Lat 41°53’03” A uns 500 m d’haver deixat Cal Garrifes s’ha d’agafar un caminet que anant vers llevant, com si s’anés al proper castell de Torroella, conduirà a una zona encinglerada, enmig d’un bosc, on hi ha les sepultures Necròpoli Aquest nou conjunt funerari, també excavat a la roca, presenta un total de cinc enterraments Llevat del primer d’ells,…
Capellades, la capital del paper de fil
Postal de la primeria de segle El terme municipal de Capellades, de 2,90 km 2 , és el més petit de la comarca de l’Anoia i un dels més reduïts de Catalunya No obstant això, és un dels centres industrials paperers catalans i el seu nom va ser sinònim de qualitat, de manera que els fabricants dels municipis veïns es presentaven sovint com a fabricants de Capellades "El fonament principal de l’existència i prosperitat històrica de Capellades és l’aigua de la bassa del Molí de la Vila, d’on brollen onze milions de litres diaris" Gran Geografia Comarcal de Catalunya , vol IV, pàg 326 En un país…
escriptura sumèria
Escriptura i paleografia
Antiga escriptura emprada al país de Sumer des dels volts de l’any 3100 fins al 100 aC.
Estrictament ideogràfica a l’origen, evolucionà més tard cap al fonetisme, bé que continuà fent un gran ús dels ideogrames Consta dels elements següents ideogrames , o signes mots, que poden expressar una idea o més, emprats, en general, per a anotar noms i verbs signes sillàbics , que no són sinó ideogrames, utilitzats, però, en funció del valor fonètic i no pas de l’ideogràfic Servien per a escriure diferents elements gramaticals, com ara les preposicions, i només rarament servien per a noms i verbs Els texts escrits de forma sillàbica, tots literaris, són escassos en sumeri, a diferència…
Germània
Geografia històrica
Nom que els romans donaren a la gran planícia de l’Europa central des del Rin al Vístula, ocupada per pobles d’arrel indoeuropea.
De fet mai no fou dominada per Roma, que aviat hagué de deixar de banda la idea d’una Germània romana L’única zona que rebé una influència i un domini romà fou la Renània, que al s I fou dividida en dues províncies Germània Inferior i Germània Superior Les notícies més extenses procedeixen de la Germània de Tàcit, on féu una descripció geogràfica i ètnica Les primeres temptatives de conquesta foren fetes per August, el qual hi trameté un exèrcit comandat per Varus Desfet a Teutoburg 9-10 dC, Germànic fou encarregat de venjar-lo Les dificultats de la zona impediren que hom dugués a terme una…
texts de les piràmides
Religió
Col·lecció de sortilegis (700 en total), inscrits en algunes cambres funeràries de les piràmides egípcies, destinats a protegir el rei o la reina en el seu viatge a l’altre món i a proporcionar-li un lloc entre els déus.
Hom els troba inscrits a la piràmide d’Unas, darrer faraó de la dinastia V el primer cop que estan documentats, a les de quatre reis de la VI Teti, Pepi I, Merenre Antiemsaf I i Pepi II, a les de tres dones d’aquest darrer sobirà i a la d’un faraó de la VIII, Ibi ~2167-2164 aC No tots, però són presents en cadascuna d’aquestes piràmides en la d’Unas, per exemple, només n'hi ha 228 Apareixen agrupats sense ordre fix i són de naturalesa freqüentment contradictòria, car mentre uns reflecteixen el ritual dels reis, d’època molt antiga, d’altres es fan ressò de la…
banda

Banda de música
© C.I.C.-Moià
Música
Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
Especialment apta per a fer música a l’aire lliure i caminant com s’esdevé en la banda militar, ha estat utilitzada per a ornament de les festes ciutadanes i religioses o amb finalitats més estrictament musicals, com els concerts populars Així ha estat sovint mantinguda per les autoritats civils o per associacions populars Pertanyent a la primera possibilitat sobresurt, al Principat de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona Les bandes del País Valencià, la majoria mantingudes per associacions populars, constitueixen un fenomen etnogràfic peculiar En 545 poblacions han estat registrades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina