Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
Antoni Gaudí, geni del modernisme
Quan es parla de Modernisme català, el primer nom que ens ve a la memòria és el d’Antoni Gaudí Ell és qui, per damunt de tots els altres artistes, féu que l’art del seu temps a Catalunya se singularitzés I aquesta singularització fou total l’art de Gaudí no té res a veure amb l’art que es feia abans d’ell aquí –ni tampoc a fora–, i és d’un estil radicalment diferent, d’una originalitat desmesurada, que resultava sorprenent fins a la perplexitat als ulls dels qui el veien per primer cop En l’àmbit personal, si comparem Gaudí amb molts dels seus collegues catalans del seu temps, veurem que els…
L’economia de l’Empordà
Art romànic
Els mercats Els mercats en algunes de les viles més importants o situades prop de les vies de comunicació com Peralada es devien celebrar des d’època molt reculada Les notícies que es tenen, però, no són gaire antigues L’any 1102 el comte Ramon Berenguer III acordà amb Ramon Auger de Monells el trasllat de l’antic mercat d’Anyells un veïnat prop de Corçà a la vila de Monells El vell mercat d’Anyells, per la situació de l’indret, s’endevina lligat amb els camins, ja que es troba en una antiga cruïlla de vies d’origen romà o anterior el “camí d’Empúries” i les seves branques que recorrien les…
Vila de Perpinyà
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, amb el Palau dels Reis de Mallorca a primer terme Arxiu ECSA La vila vella de Perpinyà es troba al centre de la plana rossellonesa, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E La ciutat, capital del Rosselló, és travessada per la N-9, de Narbona al Pertús, a la qual conflueixen la carretera N-117 de Perpinyà a Quillana la N-116, que es dirigeix a la Guingueta d’Ix, i la N-114, que de Perpinyà va fins a Cervera PP Història Perpinyà ha succeït, com a capital del Rosselló, a l’oppidum ibero-ligur de…
Els Països Catalans en el període revolucionari
Catalans, valencians i mallorquins, sd AHC Durant el període comprès entre les darreres dècades del segle XVIII i mitjan segle XIX, la trajectòria històrica dels països de parla catalana —que no formaven una realitat institucionalitzada políticament— estigué dominada per una contradicció ben evident L’emergència del capitalisme accentuà perceptiblement les relacions comercials i humanes entre ells El creixement del capitalisme, per lent i insegur que fos, es traduí en especialitzacions productives molt variades i en intercanvis interregionals més accentuats, com posa de manifest Carles Manera…
El treball
L’art popular és, tal com ja s’ha repetit, una activitat creativa present en totes i cadascuna de les activitats humanes, i el treball és tota activitat productiva que transforma unes matèries primeres en productes de consum quotidià que faciliten la vida primària dels humans Hi ha dues característiques en l’ésser humà que ens interessa retenir en aquest capítol l’una és la capacitat per a la transmissió cultural i l’altra, que serveix de suport a aquesta, és la capacitat d’usar energia i de crear artefactes D’aquests artefactes, n’hi ha que serveixen als humans per protegir-se del medi,…
Artesans i obrers
Si per història social de la industrialització s’entén l’estudi de tot allò que fa referència a les classes treballadores en aquest període històric, es pot afirmar que al nostre país s’hi ha avançat poc Amb alguna excepció, la historiografia ha tendit a dissociar la història de la industrialització de la història de la majoria dels homes i les dones que la visqueren La història de l’economia ha donat prioritat a l’estudi de temes com el creixement del producte industrial, la localització de la indústria o els problemes energètics, però ha tractat poc les bases materials de les classes…
orquestra
Música
Grup instrumental, format a l’entorn de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un líder clar i un conjunt de normes a seguir; la incorporació més o menys progressiva dels instruments de vent-fusta, i la participació d’instruments de metall i percussió.
Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…
Juliol 2015
Dimecres 1 Panasonic i la Generalitat entren a Ficosa Panasonic formalitza l’entrada a Ficosa Internacional, empresa catalana fabricant de components d’automòbil, i s’incorpora a l’accionariat mitjançant una operació d’uns 100 milions d’euros Al mateix temps, la Generalitat també entra a formar part de Ficosa gràcies a l’empresa pública Avançsa per mitjà de la conversió en capital d’un crèdit participatiu de 62 milions d’euros Després de l’operació, el capital de Ficosa resta repartit entre el 51% de Ficosa Inversions empresa participada per la família Pujol amb el 59%, que en té el control,…
Febrer 2015
Diumenge 1 Egipte allibera un periodista australià Peter Greste, periodista australià de la cadena de notícies Al-Jazira, és alliberat després que el Govern egipci n'hagi decretat l'expulsió del país Greste, detingut al desembre del 2013 juntament amb dos periodistes més, havia estat acusat per les autoritats de difondre notícies falses i de prestar suport als Germans Musulmans, el partit majoritari a Egipte declarat illegal per la junta militar que governa el país després d'enderrocar el president Muhàmmad Mursí Els dos altres periodistes continuen detinguts L'endemà, un tribunal confirma la…
Sant Pere de la Portella (la Quar)
Art romànic
Situació El monestir de Sant Pere de la Portella és situat a la part més alta de la conca de la riera de la Portella, afluent per l’esquerra del Llobregat els edificis foren construïts damunt l’aiguabarreig d’aquesta riera o torrent de Solís amb el torrent de Cal Moliner, a l’extrem de ponent de la muntanya de la Quar l’indret resta, però, enclotat entre la Serra de Picancel i la Serra de Campdeparets Aquest monestir figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 13, 4 — y 62, 0 31 TDG 134620 El costat sud-est del monestir, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina