Resultats de la cerca

Situació i topografia La ciutat de Balaguer, capital de l’antic comtat d’Urgell i ara de la comarca de la Noguera, és a la riba dreta del Segre La població s’estén al sud del turó on s’alça el Castell Formós, edificat al mateix lloc on hi havia la suda en època islàmica, i al sud-est de l’església de Santa Maria antiga església de Sant Miquel Vista aèria de la ciutat, que fou la capital del comtat d’Urgell, amb la gran plaça del Mercadal, peça clau en la trama urbana J Todó És impossible d’entendre l’urbanisme actual i medieval de la ciutat de Balaguer sense valorar les seves arrels…

Santa Clara de Barcelona La presència de monges clarisses a Barcelona data del 1233, quan van arribar a la ciutat Agnès de Peranda d’Assís i Clara de Jànua, enviades per la mateixa santa Clara Aquesta data és confirmada per l’epigrafia de la làpida sepulcral de la primera abadessa del convent, l’esmentada Agnès de Peranda, de l’any 1281, transcrita i traduïda per Fidel Fita 1895, pàg 273 En un primer moment es van establir en una petita ermita vora el mar, consagrada a sant Antoni Abat Només tres anys més tard, el 1237, i gràcies al vistiplau del rei Jaume I, van obtenir uns terrenys, en una…

Cronologia comparada Any Lluís Companys Catalunya Espanya Món 1882 25 d'agost Neix al Tarròs Urgell 26 d'agost És batejat a la parròquia del poble Juny A Barcelona, se celebra el Primer Congrés Catalanista i es funda el Centre Català 1884 Març Nou govern conservador de Cánovas del Castillo, que subtitueix el liberal presidit per Práxedes Mateo Sagasta S'inicia la conferència de Berlín, arran de la qual les diverses potències colonials es reparteixen el continent africà 1885 Campanya del catalanisme en defensa del dret civil català 25 de novembre Mor Alfons XII, rei d'Espanya Maria…

Els antecedents de la prehistoria a la fi del del món visigòtic Els primers establiments humans a la zona de l’Ebre Dolmen proper al poblat Ibèric de Vilallong, al Matarranya, entre Calaceit i Cretes ECSA - Fotografia Cerdà A l’hora d’oferir una visió de conjunt sobre el poblament més antic de l’àrea estudiada en aquest marc històric, hem de tenir en compte, en primer lloc, els diferents aspectes que hi incideixen Un dels més importants és la configuració geogràfica d’aquest territori, determinada fonamentalment per la xarxa fluvial de l’Ebre en el seu curs final ï que enclou les comarques de…

Escut de la ciutat que havia presidit el portal de Vimpeçol MMT / ECSA – GSerra La situació El nucli antic de Tortosa és situat al marge esquerre de l’Ebre, al seu darrer tram La ciutat històricament ha posseït un ampli terme que ha inclòs, gairebé, les actuals comarques del Baix Ebre i el Montsià Això, i el fet d’haver estat cap de vegueria i la seu episcopal més important de la Corona exceptuant-ne els arquebisbats, li serví per a exercir una efectiva influència en un vast territori que abraçava, més enllà de les comarques catalanes, terres del Baix Aragó i del Regne de València D’altra…

L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…

El 17 de gener de 1380, la Cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats diputat eclesiàstic Felip d’Anglesola – 1380, sagristà de Tarragona diputat militar Guillem Sanoguera, cavaller diputat reial Guillem Ferrer, ciutadà de Barcelona No es nomenaren nous oïdors Sarraïns a taula, Retaule de Sant Nicolau, Santa Clara i Sant Antoni , mestres de Castellitx, del bisbe de Galiana i de Santa Margarida, segle XIV ECSA / JG En el moment de la seva elecció com a diputat del Braç Eclesiàstic, Felip d’Anglesola era sagristà de la seu de Tarragona, càrrec que ocupava almenys des del 1352 Era…

Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…

Religió catòlica Discurs del papa Francesc davant les autoritats irlandeses durant el seu viatge apostòlic a Irlanda © Vatican Media L’any 2018 la tasca apostòlica del papa Francesc va tenir com a principal interès la sensibilització per la immigració i el paper dels joves en l’Església catòlica Pel que fa als fluxos migratoris provocats pels conflictes armats i les crisis econòmiques i humanitàries, el bisbe de Roma va demanar que els països elaboressin, juntament amb les Nacions Unides, un pacte mundial sobre els refugiats que garantís la humanitat i assistència en el seu tractament En…

Orla i caplletra amb la imatge de la construcció d’una església del foli 113v del Pontifical de Pierre de la Jugie , datat el 1350 i encarregat per l’arquebisbe de Narbona del mateix nom TCN – JMColombier/Ville de Narbonne Una mirada a la illuminació italianitzant de la darrera part del regnat de Pere el Cerimoniós –abans de l’esclat del gòtic internacional, durant els mandats de Joan I i Martí l’Humà– confirma un trencament dels lligams directes amb la pintura d’Itàlia Les influències italianes es filtraren a partir d’aleshores a través de mestres catalans locals, i això conduí a una major…