Resultats de la cerca
Es mostren 1902 resultats
Vessament pleural
Patologia humana
Definició És anomenada vessament pleural l’acumulació de líquid en la cavitat pleural que es manifesta amb dolor punyent al costat del tòrax i dispnea o dificultat respiratòria Hi ha diversos tipus de vessament pleural, segons la composició de líquid acumulat El més habitual és el que es presenta en les pleuritis, a causa de l’acumulació d’exsudat pleural, constituït per sèrum, fibres i cèllules immunitàries, les característiques de les quals es descriuen en l’article precedent D’altres vessaments pleurals són l’hidrotòrax, constituït per un transsudat pleural, un líquid clar i poc dens l’…
Els electròlits
Els electròlits són elements químics susceptibles d’ésser afectats per l’acció del corrent elèctric, ja que tenen la propietat de perdre o de guanyar un electró quan són sotmesos a la influència d’un camp elèctric Si bé nombrosos elements químics poden ésser considerats com electròlits, alguns d’ells en particular són importants des d’un punt de vista nutritiu, ja que intervenen de manera específica en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals Així, doncs, aquests requeriments, encara que mínims, han d’ésser coberts per mitjà de l’alimentació Els electròlits poden…
Digestió i absorció dels glúcids
Els glúcids són ingerits majoritàriament en forma de polisacàrids i disacàrids, ja que els aliments no solen contenir quantitats importants de monosacàrids en forma pura La digestió química del midó, que està compost per nombroses molècules de maltosa, comença a desenvolupar-se en la cavitat bucal, quan el bol alimentari és atacat per la ptialina o amilasa salival , un enzim contingut a la saliva, que té la propietat de desdoblar aquest compost Aquest procés d’hidròlisi es desenvolupa, però, de manera incompleta, ja que, després de la deglució, que es produeix amb rapidesa després de mastegar…
Cèl·lules nervioses
Anatomia humana
El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats, totes les…
serpeta
Botànica
Espècie paràsita, de la família de les convolvulàcies, sense arrels, de fulles de color bru, flors petites i verdoses i tiges primes, similars a fils, d’un color taronja brillant, que s’entortolliguen al voltant de l’hoste i als punts de contacte amb aquest emeten haustoris o arrels xucladores que penetren dins la planta i se n’alimenten.
Quan la llavor germina, si no troba aviat una planta per parasitar mor Creix sobre una gran quantitat d’hostes diferents, preferentment sobre plantes silvestres, però és una herba molt perniciosa en camps d’alfals i de trèvols És originària dels Estats Units i fou introduïda a Europa al començament del s XX, probablement amb llavors de trèvol o d’alfals A Catalunya és una espècie naturalitzada que s’està estenent molt ràpidament
futbol

Nois jugant al futbol
Esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb la finalitat d’introduir una pilota, impulsada amb els peus, a la porteria del contrari.
Reglament i competicions Els jugadors vesteixen samarreta, pantalons curts i mitjons i porten botes especials Cada equip consta d’un porter i de deu jugadors de camp, que originàriament eren dos defenses, tres mitjos i cinc davanters La pilota té un perímetre total de 68 a 71 cm i un pes que pot oscillar entre 396 i 453 g Esquema i dimensions d’un camp de futbol © Fototecacat El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m Les mides màximes per a partits internacionals són de 110 per 75 m, i les mínimes, de 100 per 64 m La línia de 12 cm d’…
taula periòdica
Química
Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.
Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…
Sacramentari gregorià (ms. 82)
Art romànic
Foli 11 del ms 82, amb la caplletra E, estructurada a partir de la torsió d’una au ECSA - J Colomé Manuscrit realitzat en pergamí * Cada foli mesura aproximadament 265 × 185 mm Les planes són ocupades per 19 línies de text, a una sola columna, encabides dins una caixa d’escriptura de 180 × 105 mm Les rúbriques són en vermell i els diferents folis foren numerats modernament amb xifres aràbigues El llibre és construït amb quadernets de quatre bifolis, ordenats mitjançant un reclam collocat verticalment a la part interior del darrer foli al vers Des de Denifle-Chàtelain hom ha proposat una…
Les arquetes encuirades
Art gòtic
Les arquetes recobertes de pell i amb llandes de ferro forjat repeteixen el sistema constructiu i l’esquema formal dels cofres, com a transposició en petites dimensions del seu repertori tècnic, formal i material Com en el cas dels cofres, són el resultat d’una activa producció del focus barceloní, amb una seqüència cronològica similar Es disposa de notícies sobre “cofrets encuirats” i “cofrets encuirats i barrats”, malgrat que en són escasses les representacions en la pintura del període L’estudi ha permès l’establiment de les tipologies principals de la producció, algunes de les quals…
Consell d’Europa
Dret internacional
Organisme internacional creat el 1949, amb seu a Estrasburg, per aconseguir a Europa una més gran unitat, la realització dels ideals comuns i el progrés social i econòmic.
Aquesta finalitat és acomplerta per l’examen de qüestions d’interès comú, per la conclusió d’acords i per la recerca d’una acció comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets humans i de les llibertats fonamentals En són exclosos els afers militars, per tal com són competència de la UEO i l’OTAN El Consell d’Europa té el fonament jurídic en la Convenció Europea de Drets Humans , que els estats membres es comprometen a respectar i a la qual es remeten la resta d’acords, resolucions i tractats de l’organització Cal no confondre el Consell d’Europa amb el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina