Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
Castell del Llor (Torrefeta)
Art romànic
Situació Una mostra dels escassos vestigis del sector de llevant d’aquest castell EFS Les ruïnes de la fortalesa del Llor es troben al cim del turó on s’emplaça el poble del mateix nom, a 552 m d’altitud, al sector de llevant del terme, entre Bellvei i el Far Mapa 34-14 361 Situació 31TCG594232 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra, cal agafar la carretera L-324 en direcció a Sant Ramon, i a 2,5 km es pren un desviament en direcció N-E que en 1 km arriba al poble del Llor XSB Història Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell en la mateixa campanya en què s’ocupà Guissona, el…
Sant Llorenç de Torrents o d’Alemanys (la Roca d’Albera)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església, també coneguda amb el nom de Sant Llorenç de Rocavella o de Galícia, es troben a prop del Mas Rancura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 27” N - Long 2° 56’ 19,8” E El Mas Rancura és al peu de la carretera D-ll que uneix la Roca d’Albera amb Vilallonga dels Monts, a mà esquerra venint de la Roca Des d’aquest mas s’arriba a les ruïnes de l’església per un corriol perdedor PP Història El temple de Sant Llorenç de Torrents servia dos llocs alt-medievals documentats des del segle IX, Alemanys i Torrents d’Amunt i d’Avall La primera notícia d’ambdues viles…
Santa Eugènia d’Ortafà
Art romànic
Situació Exterior de l’absis amb les arcuacions i les lesenes restaurades fa pocs anys ECSA - JL Valls L’església de Santa Eugènia es troba dins el nucli de la població, prop del castell PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 48” N - Long 2° 55’ 38,4” E Història L’església i la seva titular consten documentalment l’any 1145 gràcies a un llegat que li feu un tal Riambau en el seu testament, però la cronologia de la làpida conservada del seu sacerdot Pere Amell indica que estava en funcionament almenys més de mig segle abans De fet, l’antiguitat del topònim Ortafà, conegut des del 913, fa …
Riscs de contagi: mesures protectores
Encara que s’estigui en presència d’una situació crítica, sempre cal tenir en compte que hi ha la possibilitat que la persona que és víctima d’una urgència mèdica sigui portadora d’una malaltia infecciosa, que no necessàriament ha d’estar relacionada amb el motiu de la urgència En aquest cas, es pot suposar que les persones que li prestin els primers auxilis corren el risc d’encomanar-se la malaltia, si entren en contacte amb la persona assistida a través dels mecanismes pels quals es transmet el microorganisme causant Han estat fets diversos estudis per tal d’avaluar el risc de…
cançó de treball
Música
Denominació que, de manera general, es pot aplicar a totes les cançons que s’interpreten tot treballant, però que ha passat a designar de manera concreta els cants melismàtics i de tempo no mesurat específics de certes feines agrícoles.
Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de" seguit del nom de la feina, s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental De fet, és un…
La fossa de la Seu d’Urgell
La depressió de la Seu d’Urgell és la fossa neògena més occidental dels Pirineus orientals És una petita i complexa semifossa d’orientació E-W que se situa a l’extrem N de l’extens sistema de fractures que es desenvolupa al N de la serra de Cadí A diferència de les fosses de la Cerdanya i el Conflent, el caràcter asimètric de la conca entre els marges S i N és molt menys marcat, encara que al S, les falles E-W que l’estructuren mostren un desenvolupament més gran Estructura i sedimentació de la fossa de la Seu d’Urgell La fossa de la Seu d’Urgell, al N del Cadí, és limitada al S per una falla…
Gat salvatge
El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les ungles són agudes, retràctils i de color d’os La…
El picot garser mitjà
El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie originària d’…
El cranc senyal, l’altre invasor americà
Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…
Banc Local de Tarragona (1881-1907)
El 20 de desembre de 1874 es constituïa un “ Banco de Descuentos y Préstamos, bajo la denominación de Banco de Tarragona ” Els vint-i-un atorgants de l’escriptura ho feien en aplicació dels acords de la Junta general d’accionistes del banc d’emissió extingit Es devien imaginar que podien tenir problemes pel fet de mantenir el mateix nom i manifesten que “ en el inesperado caso de impedirse el uso de la denominación Banco de Tarragona se sustituirá por la de Banco Tarraconense o por aquella otra que considere conveniente la Junta de Gobierno ” disposició transitòria tercera dels estatuts El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina