Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana
URV
Historiografia
Historiador.
Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…
,
Les calidoscòpiques interpretacions de la crisi
No és qüestió d’aquesta introducció, potser ja massa llarga, descriure la guerra del Principat que enfrontà la Generalitat a la monarquia, els senyors als pagesos, els bigaires als buscaires, encara que no tant mecànicament com pogués desprendre’s d’un esquema —vàlid en els trets generals, però no en les moltíssimes excepcions fora de mida i de control que tota violència comporta— Però sí que es pot afirmar que la guerra clou el període analitzat en aquest treball, a la vegada que cal situar-la en el context de la crisi i matisar el seu abast en relació amb la resta dels Països Catalans La…
Fonts electorals utilitzades
Província de Barcelona Eleccions del 12 d’abril de 1931 Boletín Oficial de la provincia de Barcelona , del 15-IV-1931, del 16-IV-1931 y del 17-IV-1931 Eleccions del 28 de juny de 1931 Boletín Oficial extraordinario de la provincia de Barcelona , 1-VIII-1931 Per la segona volta, Boletín Oficial extraordinario de la provincia de Barcelona , 14-VIII-1931 El cens de la província de Barcelona s’ha obtingut directament de les actes municipals i en els municipis en que no s’ha pogut localitzar s’ha estimat a partir del cens de població de l’any 1930 publicat a Població de Catalunya, Servei Central d…
Jeroni Juncadella. Un membre de l'alta burgesia barcelonina
Jeroni Juncadella i Casanovas és un dels industrials més coneguts a la Barcelona de mitjan segle XIX Durant quaranta anys —els centrals del segle— desenvolupà la seva activitat industrial i es donà a conèixer Això sí, com a industrial pur, perquè no consta que exercís o acceptés càrrecs públics de cap mena Guía de forasteros en Barcelona, 1842 Jeroni Juncadella fou un dels grans estampadors catalans Guanyà diners i prestigi, i esdevingué un dels membres destacats de l’alta burgesia barcelonina Era un cotoner que començà filant i teixint i que acabà considerat per tothom un estampador, ja que…
Bibliografia sobre l’escultura contemporània
Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L’Església…
Sant Martí de Viladrau
Art romànic
Situació Les dues arcades que resten de l’església, vestigi, potser, d’un atri M Anglada Sant Martí de Viladrau és l’església parroquial del poble homònim, alqual hom pot accedir des de diversos llocs amb bona carretera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 49,4 —y 33,2 31 tdg 494332 La clau de l’església cal demanar-la al rector de la parròquia o a les monges del convent de les dominicanes de l’Anunciata, que tenen casa a aquest poble GOP Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic…
Sant Pere de Riuferrer (Arles)
Situació Magnífic edifici d’una sola nau capçada per un absis semicircular, el mateix que fou consagrat l’any 1159 ECSA - A Roura Aquesta església és 2 km al nord-oest d’Arles, a la riba dreta del Riuferrer, un afluent del Tec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′ 53″ N - Long 2° 37′ 19″ E Hom hi arriba per una carretera que arrenca a mà dreta, a la sortida d’Arles, de la carretera que des d’aquest poble va a Cortsaví D-43 PP Història Aquesta església fou fundada per Castellà I, primer abat del monestir d’Arles, que ell mateix fundà al seti dels Banys d’Arles La seva denominació primitiva era “…
Sant Julià del Mont (Santa Pau)
Art romànic
Situació Ja al límit amb Sant Joan les Fonts, a l’extrem septentrional del terme i al cim de la serra que porta el seu nom, a 903 m d’altitud, s’aixequen les ruïnes d’aquesta església Mapa 257M781 Situació 31TDG652694 Des de Santa Pau, a la carretera de Banyoles a Olot per Mieres, surt una carretera de carros en direcció a tramuntana, deixant a banda i banda altres carreteres sense deixar aquesta direcció, hom arriba en un quart a l’última masia, Bellapart, la qual queda sota el coll de Boixedes hom hi pot anar amb qualsevol vehicle De la masia al coll de Boixedes, tirant llarg, hi ha una…
El marc històric del romànic del Ripollès
Art romànic
Divisió territorial La configuració geogràfica del Ripollès, dotada de certa homogeneïtat, però on es destrien clarament uns sectors ben diferenciats, per força havia de condicionar des d’antic les divisions polítiques, administratives i eclesiàstiques En temps de Guifré I, comte d’Urgell i de Cerdanya i de Barcelona, Girona i Besalú, les terres que configuraven la comarca actual del Ripollès eren ja ben documentades Aleshores, responent a aquesta diversitat geogràfica, el que avui es considera Ripollès apareixia organitzat políticament i eclesiàstica en tres grans sectors, diferents la vall…
la Bisbal d’Empordà
la Bisbal d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Empordà, a la zona de contacte de la plana empordanesa amb els contraforts septentrionals de les Gavarres, que afecten la meitat sud del terme.
Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia aquí el curs inferior i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina