Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
Les planes i el vedat de Fraga
Guaret dels plans de cardell colonitzat per la barrella punxosa Salsola kali Aquests matolls quan són secs, són arrencats pel vent, que els fa rodolar per les vastes planúries tot creant imatges evocadores dels ambients desèrtics Juan M Borrero Les planes i el vedat de Fraga 11, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La regió estesa a l’oest de Fraga, dins la comarca del Baix Cinca, constitueix la zona més àrida i continental alhora dels Països Catalans Els anomenats secans de Fraga són formats per dues unitats ben contrastades Al nord es troben unes extenses planes…
La serra del Montsant
El congost de Fraguerau, que separa les serres del Montsant i de la Llena, és particularment atractiu per les espectaculars formes erosives de les roques conglomeràtiques Vegeu com el bosc de ribera ressegueix fidelment el curs del riu Montsant Jaume Orta La serra del Montsant 110, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, el Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén en direcció E/NE-W/SW al llarg de gairebé 20 km El seu vessant meridional s’aixeca altivament sobre el Priorat…
Els crustacis de zones humides dels Països Catalans
Femella de Branchipus schaefferi amb coloració críptica, en la qual destaquen les iridescències de l’ovisac És l’espècie més comuna a les aigües temporànies dels Països Catalans i té una valència ecològica molt àmplia, ja que se l’ha trobat en tota mena de masses d’aigua temporànies, des de les de mida petita, com ara tolls de pluja i cassoletes de granit, fins a basses i llacunes, tant d’aigües transparents com tèrboles Albert Ruhí i Vidal Les masses d’aigua lenítiques i somes basses, llacunes, estanys, aiguamolls, etc són anomenades genèricament zones humides A Catalunya se’n poden…
Miquel Puig, abat de Santa Maria de Serrateix (1542-1545)
El 22 de juliol de l’any 1542, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Puig, abat del monestir benedictí de Santa Maria de Serrateix i canonge de Barcelona diputat militar Martí Joan de Meca i de Marquet, donzell de la vegueria d’Urgell diputat reial Francesc Giginta i Mestre, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Berenguer de Tort i de Fiella, canonge de Lleida diputat reial Joan Alta-riba, donzell de Cervera diputat reial Francesc Albanell, ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic del trienni, Miquel Puig Tortosa – Lleida 1559,…
El mas
El mas, unitat d’explotació El mas, explotació agrària de caràcter familiar, s’originà a l’alta edat mitjana, a la Catalunya oriental A la fotografia, la masia de Sant Ponç, a Montclar Fototeca - Montse Catalán Un mas és un model d’explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp, les seves dependències i el conjunt de terres de cultiu, forestals i de pastura que té adscrites És alhora unitat de producció, de consum i d’habitació En termes generals, se sol afirmar que el mas –a diferència d’altres formes d’organitzar socialment l’espai agrari com són el cortijo andalús o la…
Brasil

Estat
Estat de l’Amèrica meridional limitat al N per la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i Veneçuela, a l’W per Colòmbia, el Perú i Bolívia, al S pel Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai, i a l’E per l’oceà Atlàntic; la capital és Brasília.
La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…
La indústria al món i als Països Catalans
Tipus d’indústria El terme indústria comprèn fases i tipus d’activitats econòmiques molt diversos, inclosos l’extracció de minerals, les construccions i alguns serveis El nom d’indústria manufacturera, en canvi, es reserva al conjunt de les activitats de transformació dels productes del sector primari és a dir, de l’agricultura, la ramaderia, forestals i també minerals en béns de consum, passant per les fases de semielaboració Totes les transformacions a què són sotmeses les primeres matèries n’augmenten el valor La diferència entre el valor inicial del material i el del producte acabat es…
Les zones protegides i les reserves de biosfera a les selves temperades
Les característiques objectives del bioma fan particularment desitjable que estigui dotat d’una bona xarxa d’espais protegits, perquè, encara que l’extensió de selves temperades és relativament restringida i, sobretot, molt fragmentada, aquest és un dels biomes més diversificats del món l’abundància d’endemismes en moltes de les seves àrees Nova Zelanda, Canàries, Japó iguala la seva riquesa en espècies A més, el caràcter relicte de les flores i les faunes d’alguns paratges acaba d’afegir interès a poblaments que ja resulten prou notables per la seva biodiversitat D’altra banda, aquestes…
Montferrer i Castellbò

Montferrer de Segre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d’Urgell, al S i…
El final del domini romà a la Tarraconense i la seva incorporació al regne visigòtic
Vista aèria del sector corresponent a l’antiga ciutat romana de Bàrcino, on fou assassinat el rei visigot Ataülf J Todó L’etapa històrica de la presència i establiment del poble got a Catalunya s’ha de veure amb una perspectiva romana concreta Un primer i curtíssim moment —gairebé una anècdota cortesana— que no creiem que tingués cap transcendència en la població, ni demogràficament ni de canvi en les estructures socioeconòmiques, fou la presència de la cort d’Ataülf a Barcelona l’any 415 La conquesta i incorporació del vell conventus a l’àrea de domini visigòtic no es farà fins a Euric, l’…