Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
Santa Maria de Seva
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, molt modificada l’edifici original constava d’una nau simple rematada vers llevant per una capçalera un absis tres absis G Orriols L’església parroquial de Seva és l’església consagrada a Santa Maria, situada al bell mig del casc antic del poble, al lloc on els segles XIII i XIV hi hagué una sagrera fortificada voltada de murs i amb portals Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 40,2 —y 32,4 31 tdg 402324 El poble de Seva es troba a 5 km de Tona, vers…
Sant Gil d’Albió (Llorac)
Art romànic
Situació Vista des de la part de migdia del conjunt que formen l’església romànica, la rectoria i el clos del cementiri P Ferrer L’església parroquial de Sant Gil és situada a la banda oriental del poble d’Albió, formant un conjunt exempt amb el cementiri i la casa rectoral Mapa 34-15390 Situació 31TCG563033 Per a arribar a Albió s’ha d’agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix a Vallfogona de Riucorb a uns 10 km de Santa Coloma hi ha, a mà dreta, la carretera local TV-2245 que mena directament al lloc d’Albió FEB Història El lloc d’Albió es documenta a partir…
Catalans a Cuba: comerç i emigració
Instruccions per a la collocació d’esclaus en un vaixell, sd MMB L’entrada dels catalans dins de l’imperi espanyol a Amèrica es produí molt tard, al segle XVIII Ara bé, cap al final del set-cents diverses colònies de catalans s’havien consolidat notablement en alguns enclavaments americans, en particular a les àrees del Carib, el golf de Mèxic i el Riu de la Plata En les primeres dècades del segle XIX aquesta presència de catalans s’intensificà, la qual cosa va comportar un augment de la seva importància econòmica Dos factors ho justifiquen la penetració important dels catalans en el tràfic d…
L’Exposició Internacional del 1929
Record de l’Exposició Internacional de Barcelona, 1929 Coll part / GS La voluntat de fer una nova exposició nasqué gairebé immediatament després de clausurar la del 1888 Tot i les polèmiques que aquesta exposició aixecà i del dèficit que va deixar a la ciutat, foren molts els que van comprendre que un esdeveniment d’aquesta mena constituïa un revulsiu revitalitzador que podria ser explotat de nou No és estrany, doncs, que just després que la Lliga Regionalista hagué collocat els primers representants a l’ajuntament de Barcelona, l’any 1901, i ja consolidades les seves posicions, el 1905,…
Costa i Ponces. La Companyia General de l'Enllumenat per acetilè
L’empresa Costa i Ponces fou una de les primeres que buscà una aplicació industrial a les llums de carbur, queja s’havien popularitzat en els darrers anys del segle XIX El resultat dels seus esforços va ser un generador de gas acetilè, que solucionava alguns dels problemes pràctics per a la utilització del gas Es tractava d’uns aparells en els quals les diferents càrregues de carbur de calci es consumien d’una manera progressiva La relació establerta entre 1 kg de carbur = 300 litres de gas exigia aquest caràcter progressiu, de manera que només es produís gas a mesura que aquest…
Sunyer
Sunyer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…
Fogars de la Selva

Església de Sant Cebrià, a Fogars de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva és situat a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació Limita pel N amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric a l’altra banda de la Tordera, Maçanes i Maçanet de la Selva, pel S i l’E amb el de Tordera Maresme i per l’W amb el de Sant Celoni Vallès Oriental S’estén pel sector NE del massís del Montnegre, amb un cim destacat al Montgròs 391 m, i pel sector de la plana alluvial de la Tordera, que conforma part del límit septentrional del municipi, on aquest riu rep la riera de Santa Coloma La zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, ocupa una bona part del territori Hi abunden les alzines, les alzines…
Riells i Viabrea
Església de Sant Martí de Riells de Montseny, a Riells i Viabrea
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, al límit amb el Vallès Oriental, situat als vessants orientals del massís del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Breda i Sant Feliu de Buixalleu E, Arbúcies N, Fogars de Montclús NW, Gualba W i Sant Celoni S, els tres últims pertanyents a la comarca del Vallès Oriental S'estén pels vessants orientals del Montseny en part és dins la demarcació del Parc Natural del Montseny, amb un sector septentrional muntanyós emmarcat pels cimals del turó de Morou 1 307 m, el turó de Maçaners, el Montfort, l’enlairat pla de Fogueres i els vessants de Montsoriu on es forma, de diferents torrents, la riera de Breda, i un sector planer meridional, on s’inicia ja la…
L’escultura decorativa a la catedral de Barcelona
Art gòtic
Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor 1394-99, es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I , pàg 274-301, de la present collecció En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora…
L'elegància cosmopolita d'Enric Sagnier
Enric Sagnier Villavecchia Barcelona, 1858-1931, primer marquès de Sagnier, va ser un dels arquitectes que va construir més edificis a l’Eixample barceloní i amb la seva obra va contribuir a donar un nou caràcter als carrers de la ciutat i també als d’altres poblacions En realitat la seva carrera professional, que es va estendre al llarg de més de quaranta anys, només es pot adscriure al Modernisme en el període central, després d’uns inicis eclèctics, mentre que als darrers anys les obres d’Enric Sagnier es poden considerar més o menys classicitzants, tot i que en molts edificis es pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina