Resultats de la cerca
Es mostren 1414 resultats
arada

Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
La força d’Araós (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Forats excavats a la penya que constitueix un dels escassos vestigis de l’antic poblat d’aquesta força ECSA - J Bolòs Es tracta de restes d’una fortificació i de diversos habitatges medievals situats prop de la capella de Sant Francesc, al costat occidental del poble d’Araós, a la Vall Ferrera Mapa 34-9182 Situació 31TCH571111 Des d’Araós surt un camí que porta cap a la capella de Sant Francesc Havent sortit del poble es bifurca el camí de dalt ens portarà fins al cim del castell Les restes dels habitatges són al vessant sud JBM-JJBR Història La senyoria d’Araós, com la resta de la…
Sant Joan de Vilatorrada
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església coberta amb una volta apuntada F Junyent-A Mazcuñan L’església s’aixeca dins el recinte del mas Sant Joan, antic casal situat al cimal d’un pujol que es dreça a la riba dreta del Cardener i a la banda ponentina de la població Long 1°48’18” — Lat 41°44’35” Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Joan de Vilatorrada En arribar a la plaça on s’alça l’actual església parroquial hom s’ha de desviar a mà esquerra, per tal d’iniciar, després de travessar l’avinguda de Montserrat, el costerut carrer de les Alzines on, a mitja pujada i a mà esquerra, hi ha un…
Forn de ceràmica de les Ribes (Guixers)
Art romànic
Situació La troballa, l’any 1948, d’un forn medieval de ceràmica a la masia de les Ribes, i el recull, en una sèrie de prospeccions, de nombrosos fragments dispersos d’olles petites, permeteren comprovar l’autenticitat del topònim Ollers aplicat a la zona des de temps antic Un taller de ceràmica grisa, centrat entorn de la citada masia de les Ribes, ocupà el segle XI tota la superfície de les construccions actuals i arribà fins als camps de l’entorn de l’ermita de Santa Creu, entre els 950 i els 925 m d’altitud, a 1 km de distància, en línia recta, de la vila de Sant Llorenç de Morunys en…
música de Suïssa
Música
Música desenvolupada a Suïsssa.
Música culta Durant l’Edat Mitjana, les catedrals Ginebra, Lausana, Basilea i els monestirs SaintMaurice, Romainmôtier, Engelberg foren els principals centres musicals El més significatiu fou, sens dubte, el monestir de Sankt Gallen, fundat per sant Otmar el 720 Músics, poetes i intellectuals protagonitzaren l’època més esplendorosa del cenobi, als segles IX i X, entre els quals sobresurten Hartmann m 864, Notker m 912 i Tuòtil m 915 A partir del segle XIII les catedrals suïsses anaren guanyant protagonisme, com les de Basilea, Friburg, Lausana i Zuric, en la qual se sap que es practicava la…
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…
Dos models de reconversió: la tèxtil llanera i la SEAT
Manifestació unitària del sector tèxtil, Barcelona, JSoteras, octubre del 1977 AJS D’entre els nombrosos casos de reconversió industrial que es van produir a Catalunya, se n’han escollit dos —el de l’àmbit tèxtil llaner i el de la SEAT— que semblen significatius, tant per les característiques de les empreses implicades com pel fet que es realitzaren amb mitjans molt diversos, a causa de les seves peculiaritats La producció de filats i teixits de llana havia estat un dels grans sectors tradicionals de la indústria catalana, amb una forta concentració de les seves activitats a les àrees de…
Els lagomorfs: conill i llebre
Àrea de distribució mundial de l’ordre dels lagomorfs de la família dels lepòrids en verd i, sobreposada, la corresponent a la família dels ocotònids ratllat blau Maber, extret de Macdonald, 1985 Els lagomorfs constitueixen un ordre de mamífers relativament restringit, format per 58 espècies, distribuïdes per tot el món, ja sigui de forma natural o perquè han estat introduïdes Totes aquestes espècies s’agrupen en onze gèneres i dues famílies la dels ocotònids, que inclou les piques, i la dels lepòrids, que agrupa les llebres i els conills Les piques són lagomorfs petits, amb orelles…
Origen i evolució dels grans grups d’amfibis
Origen i desenvolupament dels grans grups d’amfibis al llarg dels diversos períodes geològics segons Goin, Goin i Zug 1978 La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber La fragilitat dels ossos dels amfibis té com a conseqüència l’existència de poques restes fòssils Els punts més importants en la investigació sobre l’origen del grup rauen en el problema de la sortida de l’aigua i de les causes que la produïren, cosa que probablement mai no es resoldrà de manera completa Malgrat les poques coses que es coneixen…
Espeltes, pisanes i blats
Fa 10 000 anys, quan la glaciació de Würm era a les acaballes, a Anatòlia, Pèrsia i Síria, regió ara molt degradada i en part desèrtica, es creà una situació favorable per al desenvolupament dels prats de gramínies Per això hi pogué néixer l’agricultura de cereals, que començà amb la selecció de plantes amb llavors riques en materials de reserva, entre les quals dues gramínies d’espigues grosses i completament plenes de granes l’espelta silvestre i l’espelta petita Les dades botàniques i arqueològiques indiquen que tant el conreu del blat com de l’ordi començaren al Pròxim Orient, i que en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina