Resultats de la cerca
Es mostren 2482 resultats
obesitat infantil
Patologia humana
Acumulació anormal i excessiva de greix corporal per sobre dels valors considerats normals en infants, la qual cosa pot ser perjudicial per a la salut.
En la majoria de casos 95%, l’obesitat infantil té una causa exògena, determinada pel desequilibri entre la ingesta i la despesa calòrica No existeix un consens internacional de definició estandarditzada d’obesitat infantil, com tampoc uns punts únics de tall que defineixin les categories de normopès, per la qual cosa els professionals utilitzen corbes i taules de referència vàlides i útils al seu entorn Per tal de poder establir comparacions internacionals, es recomana utilitzar les taules de l’Organització Mundial de la Salut, encara que a l’Estat espanyol, se solen utilitzar les taules de…
llibre notarial
Història
Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven, seguint de lluny l’ús de l’escola de Bolonya, costum que s’anà generalitzant i consolidant i que esdevingué aviat obligatori.
El llibre notarial més antic conservat és del 1230 A partir de la constitució de Pere III a la cort de 1351, que prohibí les etceteracions i les abreviacions fora d’ús corrent, els assentaments prengueren més extensió —al començament eren de molta concisió—, però no permetien de refer per ells sols un instrument esborrany o scaeda conformat pels interessats en presència de testimonis i posat en pública forma generalment en pergamí perdut o malmès calia seguir el procediment de refacció A vegades en aquests llibres els notaris es limitaven a inserir els esborranys amb indicació que fossin…
dietari
Història
Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i freqüència majors que els annals i els cronicons, per evolució dels darrers dels quals sembla haver-se originat.
Als Països Catalans els annals o cronicons més tardans acaben sovint amb anotacions que són pròpiament de dietari Així s’esdevé, per exemple, amb el Cronicó Barcinonense IV , o de Mascaró , a partir del 1379 i amb el Cronicó Valencià a partir del 1428 Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la generalitat de…
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
experimentació
Filosofia
Mètode científic d’investigació que es fonamenta en la producció d’experiments i que té com a finalitat determinar si hi ha una dependència entre diversos factors i quines són les lleis d’aquesta interdependència.
Així, hom tracta de mesurar, de la manera més precisa possible, tots els paràmetres d’un fenomen consegüentment, els aparells de mesura esdevenen els instruments indispensables per a tota experimentació científica Tanmateix, és evident que tots els paràmetres no poden ésser mesurats ni observats simultàniament, per la qual cosa són necessaris els experiments dits de control , en els quals hom manté totes les condicions iguals a les de l’experiència principal, llevat de determinades condicions ben definides i considerades com a essencials Les mesures dels paràmetres esdevenen com més va més…
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques, balls de…
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels drets…
escola d’Alexandria
Moviment de científics i tècnics que, des de la implantació a Egipte de la dinastia ptolemaica (s. IV aC), es formà al voltant del Museu d’Alexandria.
No formaven una escola compacta, sinó un grup heterogeni d’especialistes que es trobaven al Museu Tingué la màxima esplendor del s IV aC al II aC, però es mantingué més de sis segles Donaven a llurs estudis un caràcter relativament pràctic, motivat per la necessitat de manufactures per als mercats oberts per Alexandre i de màquines de guerra De fet, a Alexandria es reuní el nombre més gran de científics de la història anterior al s XX, i els seus resultats no foren superats fins ben entrat el Renaixement En medicina, Heròfil i Erasístrat foren els millors anatomistes d’una època i una ciutat…
Desenvolupament físic de l’infant
Després d’haver recuperat la pèrdua de pes que es produeix normalment a partir del naixement, cap al final del període neonatal ja s’hi estableix un ritme d’increment de pes regular Generalment, l’infant d’un mes sol pesar uns 500 g més que en el moment del naixement, amb les diferències individuals normals També s’incrementa proporcionalment la talla, i sol ésser d’uns 3 cm més que en néixer Durant l’època d’alletament, l’augment de talla i de pes se sol produir de manera contínua i uniforme Tal com s’indica en l’article sobre controls de salut, hi ha una gran variabilitat individual pel que…
Les relacions sexuals de la dona embarassada
Ciències de la salut
No hi ha raó per a interrompre ni alterar substancialment les relacions sexuals durant l’embaràs Precisament en aquesta etapa de la vida les relacions sexuals satisfactòries enforteixen el vincle de la parella, la qual cosa pot ésser molt important per a fer front amb illusió a l’arribada del nou membre de la família Tanmateix, però, hi ha parelles que reprimeixen el seu desig sexual durant l’embaràs perquè creuen que l’activitat sexual pot perjudicar el desenvolupament del fetus A més, algunes dones s’imaginen que el seu cos de gestant ja no és desitjable, quan la veritat és que molts homes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina