Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
Caixa de Sabadell (1859-1994)
La creació de la Caixa d'Estalvis de Sabadell 1859 Sabadell, el 1859 L’any 1859, Sabadell és una població de 14 000 habitants que ha consolidat un procés d’industrialització, iniciat uns anys abans El sector tèxtil n’és el motor, i especialment el subsector llaner La mecanització s’inicià amb el cotó, però tot i que encara es fila i teixeix aquesta fibra, la llana és ja dominant a la ciutat El vapor d’en Rovira, construït el 1851 Panorama fotográfico de Sabadell, 1881 Campanar de l’església de Sant Fèlix Panorama Fotográfico de Sabadell, 1881 L’any 1859, Sabadell és una població de 14 00…
Problemes derivats de l’explotació de les aigües subterrànies
Aqüifers amb problemes d’explotació als Països Catalans, concretament de sobreexplotació i de salinització Maber, original de l’autor La utilització de les aigües subterrànies arreu del món ha provocat un seguit de problemes, alguns irreparables Fins i tot s’han inutilitzat aqüífers, amb el corresponent impacte sòcio-econòmic, i moltes vegades ecològic, damunt les regions implicades i sempre com a reflex d’una manca d’ordenació, control i gestió de l’explotació Els Països Catalans no són aliens a aquesta problemàtica, i malauradament gran part dels seus aqüífers són mostrats com exemple dels…
Les grans batalles
Portada del Butlletí “Exèrcit del Poble” en el primer aniversari de la Guerra, Barcelona, 19-7-1937 Coll R Surroca La República va veure’s obligada a sostenir una guerra sense disposar d’un veritable exèrcit El primer intent de constituir-lo fou un decret de Largo Caballero de 30 de setembre de 1936, que creà l’Exèrcit Popular, estructurat en brigades mixtes, batallons i companyies La militarització de les columnes de milicians fou costosa i llarga Als Països Catalans va resultar diversificada Fou senzilla a Menorca, on les forces militars havien mantingut la seva estructura malgrat l’…
Concepte de comunitat vegetal
La percepció del concepte de comunitat vegetal és haguda intuïtivament per la saviesa popular, sobretot quan els agrupaments vegetals són fisiognòmicament distints en aquest cas de la vall de Boí, tothom diferencia l’avetosa bosc, l’avellanosa matoll alt o el prat dallador prat J Nuet i Badia La distribució de les plantes sobre la superfície de la Terra no obeeix a un atzar capriciós Tampoc, per a una contrada determinada, llur distribució sobre un relleu concret el cim, el raiguer de la muntanya, la cinglera rocallosa, el fons suau de la vall Una rigorosa estratègia competitiva…
Un món canviant a l’ombra dels imperis europeus
El context europeu Pocs períodes de la història europea han viscut transformacions tan substancials com les que experimentà el segle XVIII, autèntic preludi del que ha estat, en essència, la societat contemporània I aquesta afirmació és vàlida des de qualsevol dels àmbits que conformen la totalitat de les societats des dels estrictament materials fins als “espirituals”, passant pels tecnològics, els polítics i els socials Escena de caça, sd MMVR / RM Efectivament, el 1789 Europa havia començat a fer passos decisius cap a la modernitat i estava a punt de deixar enrere la carcassa de l’antic…
Espanya: una dècada de recanvis polítics
José María Aznar en la campanya electoral del 1996 Prisma Durant els darrers anys del segle XX i els primers del segle XXI Espanya va tornar a ser governada per un partit conservador que s’autodefinia de centredreta La victòria del Partit Popular PP en les eleccions del 3 de marc de 1996 significà un clar canvi polític la fi de la llarga etapa del govern socialista de Felipe González Márquez iniciada l’octubre del 1982 Era la segona alternança de govern que es produïa en el sistema democràtic espanyol, cosa que palesava la seva clara consolidació Per primer cop, un partit que havia governat…
Israel

Estat
Estat de l’Àsia occidental, enclavat essencialment a l’antiga Palestina, que limita al N amb el Líban i Síria, a l’E amb Jordània, al S amb el golf d’‘Aqaba, al SW amb Egipte i a l’W amb la Mediterrània. Ocupa i administra els alts del Golan i una part de Cisjordània, en la qual el territori de Gaza i la ciutat de Jericó disposen, des del 1994, d’un règim autonòmic palestí. La capital és Jerusalem, però aquest estatus està en discussió.
La geografia física El territori d’Israel comprèn una plana litoral d’uns 184 km de longitud que s’estén a la vora de la mar Mediterrània, una gamma de relleus poc elevats a l’interior, la màxima altitud de la qual és assolida al N, a les muntanyes de Galilea, on es troba el cim més alt del país Har Meron, 1208 m, la depressió que inclou la vall del Jordà i la mar Morta, a l’E, on s’assoleixen els 396 m sota el nivell del mar i, al S, el Nègueb, regió desèrtica de forma triangular limitada a l’E amb Jordània i a l’W amb el Sinaí, que a l’extrem meridional s’obre a la costa septentrional d’‘…
1714-1931: Pervivència del catalanisme
Deixant de banda el caràcter internacional del conflicte dinàstic hispànic arran de la mort de Carles II, la confrontació entre austriacistes i filipistes que s’encetà el 1705 comportava, també, la collisió entre dues maneres de concebre l’organització de l’Estat confederal l’una i centralista l’altra, a més de la defensa d’unes idees economicosocials contraposades Amb el triomf de l’absolutisme borbònic i retrògrad, el conjunt de la Monarquia espanyola va caure en una llarga etapa d’immobilisme polític i de fracàs econòmic Per als territoris catalans de l’antic Regne d’Aragó, la guerra va…
Estudis recents sobre la fauna d’amfibis
Més del 50% de les espècies d’amfibis conegudes s’han descobert durant els darrers tretze anys El nombre de tàxons d’aquest grup de vertebrats també s’ha anat incrementant, ja que cada vegada hi ha més investigadors que es dediquen a l’herpetologia i es disposa de tècniques d’estudi més perfeccionades, fet que possibilita la publicació d’un nombre d’estudis més elevat Dades dels autors El coneixement dels amfibis i els rèptils dels Països Catalans ha experimentat grans canvis, com també el d’aquest grup de vertebrats a escala mundial Ho reflecteix una dada molt significativa si l’any 1986 es…
Els ecosistemes fluvials
La situació de cada punt del riu dins la seva conca condiciona en gran part les seves característiques Hom ha ideat, per això, un sistema per a jerarquitzar-los definint diferents graus per exemple, els rius de grau 2 es formen amb la unió de dos rius de grau 1 que no tenen cap afluent els de grau 2 no salten de nivell jeràrquic fins que no es troben amb un altre del seu mateix grau, i així successivament Román Montull Els rius formen una xarxa que reuneix i drena cap a la mar les aigües que recull de les diferents conques hidrogràfiques La quantitat i la qualitat d’aquestes aigües és en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina