Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
Tortuga mediterrània
Morfologia La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada La tortuga mediterrània té una closca d’uns 20 cm de longitud, dorsalment molt bombada, més ampla a la part posterior i sovint desigual Presenta una escata còrnia grossa a la punta de la cua, curta i cònica, dues plaques supracaudals i no té esperó a les cuixes El seu cap és robust i pla, i els ulls…
Espeltes, pisanes i blats
Fa 10 000 anys, quan la glaciació de Würm era a les acaballes, a Anatòlia, Pèrsia i Síria, regió ara molt degradada i en part desèrtica, es creà una situació favorable per al desenvolupament dels prats de gramínies Per això hi pogué néixer l’agricultura de cereals, que començà amb la selecció de plantes amb llavors riques en materials de reserva, entre les quals dues gramínies d’espigues grosses i completament plenes de granes l’espelta silvestre i l’espelta petita Les dades botàniques i arqueològiques indiquen que tant el conreu del blat com de l’ordi començaren al Pròxim Orient…
Santa Fe dels Solers (Sant Climent Sescebes)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de migjorn F Tur L’església de Santa Fe és situada en un paratge actualment desert de l’Albera, a la vall del riu Anyet i no gaire lluny del seu marge esquerre, als darrers repeus occidentals del massís del Castellar A la seva proximitat hi ha només el mas Solers, deshabitat Mapa 220M781 Situació 31TDG970962 Amb l’ampliació de l’ocupació territorial del campament d’instrucció militar de Sant Climent Sescebes CIR 9, l’església de Santa Fe i la rodalia dels Solers restaren integrats dins la zona militaritzada Actualment no es pot visitar —ni…
Els plecòpters: perles i afins
Característiques de grup Perla o plecòpter adult de l’espècie Perla marginata Noteu la manera de plegar les ales, tapant completament l’abdomen, que caracteritza els adults dels plecòpters Hom els pot veure parats a la vegetació, de vegades bastant lluny de l’aigua Tony Tilford/lndex Els plecòpters són el grup d’insectes neòpters més antic que existeix a l’actualitat Diferentment de tota la resta de polimeòpters, són insectes de desenvolupament hemimetàbol, amb tres fases ben diferenciades ou, nimfa i imago o adult El nom de perla, denominació vulgar amb què se’ls coneix, correspon…
Sant Pere d’Or (Santpedor)
Art romànic
Situació Portada de l'església de Sant Pere d’Or, oberta al cantó de migjorn F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Pere es dreça al bell mig de la població de Santpedor, de la qual és la parroquia que dista uns sis quilòmetres de Manresa vers tramuntana Long 1°50’24” - Lat 41°47’10” Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc anomenat Or Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia que conserva avui dia L’església era de fundació comtal, que per diverses donacions passà, en part, al monestir de Sant Benet de Bages El lloc d’Or es documenta…
Les escrofulariàcies
Escrofulariàcies 1 Matacabrit Chaenorhinum minus aspecte de la planta x 0,5 2 Euphrasia stricta aspecte de la planta x 0,5 3 Veronica persica aspecte de la planta x 0,5 4 Conillets Antirrhinum majus a detall de la flor amb la corolla personada x 1 b fruit capsular amb dehiscència poricida x 2 5 Múria Verbascum sinuatum a detall de la flor pentàmera, gairebé actinomorfa x 1 b flor seccionada longitudinalment x 1 6 Violeta de pastor Linaria supina a flor de corolla personada amb un llarg esperó x 2 b fruit capsular obert x 2 1 Didalera de sant Jeroni Digitalis lutea a aspecte de la flor x…
rave rusticà
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 60 a 120 cm d’alçària, amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals molt grosses, oblongues i crenades, i amb fulles caulinars lanceolades creuades o pinnatífides, amb flors blanques, en raïm, i amb fruits en silícula.
Procedeix d’Ucraïna i és conreada per les arrels, consumides com a condiment i com a remei, amb propietats antiescorbútiques, aperitives, diürètiques, antiraquítiques i antiescrofuloses
sarriassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, glabra, de rabassa tuberosa, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles hastades, verdes amb taques blanquinoses, grosses i llargament peciolades, d’inflorescències pseudàntiques en espàdix, amb l’eix groc i amb l’espata blanquinosa, i de fruits bacciformes vermells, metzinosos.
Habita boscs de ribera i fondalades humides, a l’Europa occidental i meridional A vegades és conreada en jardins El tubercle ha estat emprat en farmàcia homeopàtica com a expectorant i purgant
boga

boga
© MC
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les tifàcies, de rizoma horitzontal, tija sense nusos, fulles molt llargues, coriàcies, erectes, totes radicals, i espigues grosses i terminals, cilíndriques; l’espiga superior, masculina, és caduca, i la femenina és formada per ovaris estèrils i ovaris fèrtils, amb aquenis diminuts.
Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en estanys de poca profunditat Hom…
Els pteridòfits: falgueres
Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina