Resultats de la cerca

Consideracions generals Les activitats ramaderes i agrícoles es combinen en l’estructuració del paisatge, creant un mosaic que aprofita les condicions físiques de relleu i microclima, i també la disponibilitat d’aigua El canvi de l’agricultura tradicional cap a formes més intensives concentra l’activitat i comporta canvis en l’ús d’alguns elements del mosaic A part les pastures, hom dedica grans extensions als farratges, principalment lleguminoses i poàcies, sigui com a conreu exclusiu o en rotació pràcticament avui en gran part abandonada per causa de l’ús d’adobs i maquinària La foto recull…

Per a interpretar la lliçó de Giotto a Catalunya, cal fer-se càrrec de la intensa transformació de les maneres de pintar que, amb conseqüències múltiples i diverses, repercutí en la majoria de les escoles italianes i també en algunes de les europees El nou paradigma artístic que Giotto representa esdevingué en termes generals, i també en el nostre territori, la conditio sine qua non per a l’evolució de les arts del color al llarg del tres-cents Bellosi, 2004, pàg 116 Com és obvi, la trobada amb Giotto ha de ser valorada i ajustada cas per cas El florentí, a l’aixopluc d’un taller i un cercle…

Si en el vast camp de l’artigrafia és ben exacte referir-se a l’existència d’una crítica d’art modernista, com s’ha vist en un capítol d’un altre volum d’aquesta mateixa obra, parlar en canvi d’una historiografia artística modernista només pot ser veritat en part Segurament tractar de l’art del moment té un component molt més procliu a la militància modernista que estudiar l’art del passat Amb tot, el cert és, però, que sí que en aquell període hi ha personalitats que van conrear la història de l’art que indiscutiblement participaven de les inquietuds del Modernisme En aquest capítol però…

“Ego magister Ayna Bru pictor alamanus pro nunc degens Barchinonae” Els primers documents coneguts d’Aine Bru diuen que el 3 de juny de 1500 vivia a Girona i que allí va contractar la pintura del retaule de la Mare de Déu del Roser per al convent dels dominicans Un any més tard la seva dona, Joana de Mira, i el seu fill Guillem s’estaven amb ell quan va rebre el nou encàrrec de pintar la predella de l’esmentat retaule del Roser, un conjunt avui desaparegut Freixas, 1984b Poc temps després es traslladà a Barcelona, ja que abans del 6 d’octubre de 1502 estava ocupat en la pintura del retaule…

Presentació geogràfica Vista aèria de l’extrem de llevant de l’Alta Cerdanya, amb les carreteres que conflueixen al coll de la Perxa ECSA - F Tellosa La Cerdanya, comarca natural per excellència, és una unitat territorial que ha estat afectada per diferents divisions administratives i polítiques al llarg de la seva història En primer lloc, el Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659, que va repartir les terres cerdanes entre França i l’estat espanyol, i en segon lloc, la divisió provincial espanyola de l’any 1833 —actualment encara en vigència— que va adscriure uns municipis cerdans a la…

Situació Vista de la capçalera, envoltada del vell cementiri que conserva algunes esteles funeràries ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Esteve és a la part alta del petit nucli de Pelagalls Mapa 34-14 361 Situació 31TCG507240 S’hi pot arribar per la carretera L-304 que surt de la L-303, la qual va de Cervera a Agramunt En direcció a les Pallargues, cal prendre, a mà dreta, un trencall que duu a Pelagalls JAA Història El terme de Pelagalls apareix documentat per primera vegada l’any 1057 com a afrontació d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Messaleu Autèntica de relíquies…

Situació Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera ECSA – JA Adell Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria MLIR Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Història El primer esment conegut d’una església dedicada a sant Pere i situada a l’indret on es formà el “Vicus Orgellio” és de l’any 840, en què el comte Sunifred donà a Santa Maria de la Seu una mojada de terra “in suburbio Orgellitano…” , prop de l’església de Sant Pere i Sant Andreu, apòstols Fins l’any 993 no tornem a tenir notícies sobre aquesta…

Situació Ruïnes de l’església de Sant Esteve de Caulès, a l’extrem nord de l’antic poblat, que constitueixen l’element més sencer del nucli de poblament J Recarens El terme municipal de Caldes de Malavella s’allarga vers migjorn i forma una llengüeta o tascó triangular entre els termes de Vidreres, Tossa i Llagostera, per in cloure un terreny abrupte, entre els masos de Can Llop, Can Garriga i Can Noguera, en els límits d’aquestes propietats, on es troba el turó de Caulès, al cim del qual, entre els 240 i els 260 m d’altitud, hom pot veure les restes d’una església i un poblet abandonats,…

Situació Al segle XIII, les muralles envoltaven l’anomenada avui Vila Vella de Figueres també hi havia un castell prop de l’església D’aquestes fortificacions medievals, en especial de la muralla, sembla que gairebé només en resta algun vestigi cap a la torre Gorgot encara se n’endevina però el traçat en un pla actual de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Figueres, capital de l’Alt Empordà, és un important nus de comunicacions la carretera N-II, l’autopista A-A-17 i el ferrocarril de Barcelona a Portbou en són els principals accessos JBH-JBM Història Al segle X, l’any 962, ja surt…

Situació Una vista exterior de l’absis, des del costat de llevant Aquest element fou sobrealçat el segle XIX A desgrat d’això deixa veure una interessant decoració llombarda Arxiu Gavín Sant Julià de Vilatorta centra el municipi i es troba gairebé a la ratlla que fa de límit amb el veí terme de Calldetenes, a la vall del riu de Peres o — també riera de Sant Julià o de la Noguera, en un indret ple d’aigua i fonts abundants L’església parroquial de Sant Julià és l’edifici més important de la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…