Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
Sant Martí de la Cortinada (Ordino)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat meridional, situada al fons de la vall, damunt una terrassa fluvial, lleugerament apartada del poble J Vigué L’església del poble de la Cortinada, a la parròquia d’Ordino, és situada a la part de tramuntana del poble, gairebé a la sortida Hom hi arriba des de la carretera general, que va d’Andorra la Vella al Serrat Situació x 1°31′00” — y 42° 34′00” XLM Història L’església de Sant Martí de la Cortinada ha sofert múltiples modificacions Inicialment, però, era romànica Les seves pintures foren datades per Pere Canturri al final del segle XII…
Santa Maria de Cervera
Art gòtic
Volta del presbiteri de Santa Maria de Cervera Al principi del segle XIV Cervera era una de les viles reials més pròsperes de Catalunya Les obres per a bastir l’actual església parroquial de Cervera van començar vers el 1306, seguint un ambiciós projecte que no es pot deslligar del fet que l’any 1317 el rei Jaume II plantegés al papa Joan XXII que aquesta vila acollís la seu d’un nou bisbat, sens dubte una sentida aspiració dels cerverins Res millor que la figura del cérvol que adorna la clau de volta que recull els nervis de la volta de creueria de damunt l’altar major per a comprendre que…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…
Sant Joan de Caselles (Canillo)
Art romànic
Situació Vista general de l’església des del costat nord-est Aquesta imatge deixa veure la composició dels diferents volums que componen l’edifici A diferència de la majoria d’esglésies, aquí l’accés a l’interior és al costat de tramuntana JM Ubach L’església de Sant Joan de Caselles es troba situada a tocar la carretera N II, sobre un petit turó que domina el riu i el camí, en direcció a França Situació x 1°36′30” — y 42°34′15” XLM Història Tot i que són escassos i tardans els documents medievals que parlen de l’església de Sant Joan de Caselles, el lloc sí que és conegut, puix que a les…
El marc històric del romànic de la Llitera
Art romànic
Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la Llitera és…
Santa Eulàlia d’Erill-la-vall (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Església recentment restaurada on destaca l’esvelt campanar, un dels més bonics de la vall ECSA - F Bedmar Porxo adossat a la façana nord, entre el campanar I el mur de ponent, que protegeix el portal d’entrada ECSA - F Bedmar La parròquia de Santa Eulàlia es troba al centre del poble d’Erill-la-vall, situat a la dreta de la Noguera de Tor, davant de Boí, a 1 255 m d’altitud i al peu del pic d’Erill Mapa 33-9 181 Situació 31TCH215105 El poble d’Erill-la-vall és al costat de la carretera de la vall de Boí Venint de Barruera, un trencall a mà esquerra hi condueix Erill-la-vall conserva…
Artesa de Segre

Vista panoràmica d’Artesa de Segre
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme d’Artesa de Segre, de 175,89 km 2 s’estén a ambdós marges del riu Segre, i és la capital natural de la subcomarca del Segre Mitjà La superfície del municipi d’Artesa abans de les annexions dels antics termes municipals d’Anya 1966 i de Tudela de Segre 1971 era de 62,3 km 2 L’actual municipi limita al N amb Vilanova de Meià i amb els municipis del Pallars Jussà d’Isona amb el seu enclavament de Montadó i de Gavet de la Conca, al sector de llevant amb la Baronia de Rialb, Ponts i Oliola, al S amb el municipi urgellenc d’Agramunt amb el seu enclavament de…
Sant Esteve d’Olius
Art romànic
Situació Al nord-est del municipi d’Olius, formant part de l’antic terme del castell d’Olius, s’alça l’esplèndida església parroquial de Sant Esteve, obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI, situada a la dreta del riu Cardener Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Arxiu ECSA Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis i el campanar L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG812522 Recorreguts uns 4,300 km de la carretera de Solsona a Berga, a mà esquerra, hi ha un trencall que amb 1 km deixa davant el temple CRP Història Hom coneix pels…
les Borges Blanques
Els porxos de la Plaça Major de les Borges Blanques, al nucli antic de la ciutat
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…
Els Dalmau i la Societat Espanyola d'Electricitat
L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…