Resultats de la cerca
Es mostren 8059 resultats
La Torrassa (Alp)
Art romànic
Situació Malmesa edificació militar que vigilava el congost de Malpàs, prop de la Molina ECSA - J Bolòs Les restes de la torre anomenada la Torrassa són situades a uns 1 500 m d’altitud, a mig vessant, a la solana de la vall del riu d’Alp Són davant de la Molina, justament al lloc anomenat Malpàs, fet que ens demostra la utilitat estratègica d’aquesta fortificació amb relació a una de les vies que unien la Cerdanya i el Ripollès Mapa 36-10217 Situació 31TDG132894 Si seguim la carretera que va de Puigcerdà a Ribes de Freser, passant per la collada de Toses, la trobarem al costat de la…
Castell de Llar (Canavelles)
Art romànic
Situació Torre mutilada del castell, situada en un puig estratègic I ben comunicat amb altres castells i torres del voltant ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell són situades a la part alta del poble de Llar, sobre una penya, a 1 360 m d’altitud Aquest castell es comunicava a ull nu amb la torre de l’església d’Entrevalls municipi de Toès, amb el castell de Prats de Balaguer municipi de Fontpedrosa i fins i tot amb la torre de Goà municipi de Saorra Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 49” N - Long 2° 12’ 40” E Per bé que hom pugui arribar a Llar a partir de Canavelles, és millor prendre…
Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos
Historiografia catalana
Sessions d’estudi dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes.
L’AIE del Penedès i la Conca d’Òdena, celebrada a Martorell el 1950 i l’AIE de les comarques catalanes, a Santes Creus el 1953, foren la primera i la segona trobades d’estudiosos d’aquesta sèrie Fins el 2000 se n’han fet 43 L’AIE és una reunió científica d’estudiosos que té lloc de manera itinerant per tot Catalunya, amb incursions esporàdiques en indrets de parla catalana, com Perpinyà 1971, la parròquia andorrana d’Encamp 1993 i Morella 1996 La primera assemblea 1950 fou impulsada per Joan Mercader i Riba, d’Igualada, i Josep Iglésies i Fort, de Reus, i per un bon nombre de collaboradors…
Agustí Altisent i Altisent
Historiografia catalana
Historiador.
Monjo del monestir de Poblet des del 1946, es llicencià en teologia a la Universitat de Friburg Suïssa, i obtingué el doctorat a la Universitat de Barcelona Ha estat professor de la UB a la delegació de Tarragona del 1977 al 1989 i és un dels medievalistes més importants de la historiografia catalana Poblet ha esdevingut no tan sols el centre de la seva vocació religiosa per l’orde del Cister, sinó també el seu focus d’interès en la investigació històrica Vinculat, per formació, al grup d’historiadors que es creà al voltant del professor Sáez, destaca per les seves contribucions…
Eduard Junyent i Subirà
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i arxiver.
Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…
Antoni Palau i Dulcet
Antoni Palau i Dulcet
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Llibreter, bibliògraf i escriptor.
Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…
, ,
Josep Serra i Campdelacreu
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg, literat i cronista de la ciutat de Vic.
Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor el 1876, i…
, ,
Marededeu d'Olot
Imatge de la Mare de Déu procedent d’Olot, que actualment es conserva al Museu d’Art de Girona i és inventariada amb el núm 38 J Vigué Al Museu d’Art de Girona es conserva una marededeu que figura, procedent d’Olot, inventariada amb el núm 38 núm 16 del catàleg del Museu Diocesà de Girona Fa 76 cm d’alçada per 33 cm de llargada i 28 cm de fondària La figura del Nen fa 36,50 cm d’alçada La Mare de Déu va vestida amb una túnica llarga d’escot rodó fins als peus i amb un mantell que li cobreix el cap i li cau per les espatlles Està asseguda damunt una trona flanquejada per dues columnes de fust…
Esparver cendrós
L’esparver cendrós Circus pygargus és un dels nostres esparvers, una de les característiques del qual és el seu costum de fer el niu a terra, com es veu a la fotografia, en camps de conreu o en herbassars És difícil de distingir de l’esparver d’estany pròpiament dit Circus cyaneus , bé que en el mascle, en vol, s’aprecia el color grisós del carpó que li és característic, contra el carpó blanc d’aquest Xavier Ferrer Als Països Catalans l’esparver cendrós és una espècie estival en pas i un nidificant localitzat Els principals nuclis reproductors a Catalunya es troben a les comarques de l’Alt…
La sargantana pallaresa
Àrea de distribució de la sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi als Països Catalans Estudis recents han comptat uns 20-25 exemplars per hectàrea als principals nuclis de població de l’espècie IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi és una espècie petita que fa poc més de 5 cm de llargada corporal, tot i que s’han observat adults de fins a 6,5 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels exemplars adults és beix o olivàcia, amb dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses i…