Resultats de la cerca
Es mostren 2438 resultats
La Serra Grossa
Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…
Castell de Claret (Tremp)
Art romànic
Situació Aquesta part de la torre del castell, únic element conservat, i alguns murs aprofitats per a construccions tardanes, són tot el que resta de l’antiga fortificació ECSA - J Bolòs Fortificació situada a la plana de Tremp, en una de les primeres elevacions que hi ha a ponent d’aquesta població És situada en un dels extrems del poble de Claret, entremig de cases Mapa 33-12290 Situació 31TCG238695 Venint de Tremp, cal agafar la carretera del Pont de Montanyana A poca distància del trencall, a mà dreta hi ha una pista indicada que porta al poble de Claret Les restes del castell són…
Camí de Biuse a l’Alt Urgell (Llavorsí)
Art romànic
Situació Un dels trams més ben conservats d’aquest antic camí, al seu pas pel coll del castell de Biuse ECSA - A Roig La forma d’accés actual al despoblat de Biuse és una petita pista de terra que surt de la carretera de Rialb a Llavorsí, a un quilòmetre i mig abans d’arribar a aquesta última població En definitiva és el condicionament, en gran part, del traçat d’un antic camí que unia les zones altes de la conca de la Noguera Pallaresa amb el poblament de muntanya de l’Alt Urgell Mapa 34-10215 Situació 31TCH533044 Camí De Llavorsí, el camí seguia el marge esquerre de la Noguera i s’enfilava…
Torre de la Presó de Gerri de la Sal
Art romànic
Situació Antiga torre de defensa d’aparell força acurat situada a la part alta de Gerri ECSA - J Bolòs Construcció situada a la part alta de la població de Gerri, per tant a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, davant del monestir A més, al poble de Gerri també es conserven les restes d’una torre de guàrdia circular encada extrem, al nord i al sud, que sembla que cal datar, però, en època moderna Mapa 33-11 252 Situació 31TCG405877 La torre es troba a l’interior del poble, damunt de la carretera actual que travessa la població, entremig de cases i corrals S'hi pot arribar pujant per algun…
Tots tres surten per l’Ozama
Literatura catalana
Novel·la de Vicenç Riera i Llorca, publicada a Mèxic (1946) i a Barcelona (1967).
Narra l’existència precària i l’adaptació, primer difícil i a la fi impossible, de tres exiliats catalans, que s’han refugiat a la República Dominicana, sota el règim de Trujillo Lluís, Ramon i Miquel, exiliats catalans, arriben a Ciutat Trujillo, on esperen obrir-se camí Comença llavors la recerca d’una feina i d’un habitatge estable, empresa que resulta més difícil del que pensaven Les experiències de tots tres amb els homes i les dones del país —que és la trama d’una novella dividida en capítols independents— tenen com a funció posar de relleu la manca de valors que regnen a l’illa…
magnesi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el beril·li i el calci.
És un element de transició entre els metalls alcalinoterris i els alcalins, que actua amb un nombre de valència + 2 Forma l’ió Mg 2 + , i pot produir sals dobles o triples És d’un color blanc d’argent, molt dúctil i malleable, i és susceptible d’ésser polit té una duresa de 3 en l’escala de Mohs i de 38 en l’assaig de Brinell L’any 1808 H Davy aconseguí el metall en forma impura, i li donà el nom de magnium , però el primer d’aïllar-lo fou A Bussy 1829 El magnesi natural és una mescla dels isòtops 24 77,44%, 25 11,5% i 26 11,1% no n’hi ha en estat lliure, però els seus composts ocupen el…
Jaume Bofill i Ferro
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Crític literari, poeta i traductor.
Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en farmàcia, estudià grec a la Fundació Bernat Metge sota el mestratge de Carles Riba Participà, amb Josep Carner i Jaume Bofill i Mates, entre d’altres, en la fundació dels Amics de la Poesia 1920 Com a crític literari, publicà articles sobre autors catalans Joan Teixidor, Josep Romeu, Josep Palau i Fabre, etc i estrangers M Proust, RM Rilke, etc a Revista de Poesia , La Nova Revista , Revista de Catalunya , La Publicitat i, a la postguerra, Ariel Estilista elegant, concebé la crítica com a activitat purament literària, més intuïtiva…
,
De la terra cuita al vidre
Anunci dels mosaics Escofet Tejera i Companyia Llibre del Centenari de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 1886-1946 Els materials de construcció per excellència han estat històricament la terra cuita, la pedra i l’argamassa L’argila cuita en forns i assecada donarà origen als maons Les bòviles són les installacions encarregades de la seva fabricació, prop de les terres que utilitzen com a primera matèria Però l’argila és també utilitzada pels terrissaires, que donen forma a la terra argilosa i construeixen tota mena d’objectes com olles, càntirs, cassoles o…
El que cal saber de les vegetacions adenoides
Patologia humana
Les vegetacions adenoides són unes formacions de grandària variable localitzades al sostre de la nasofaringe, per darrere de les fosses nasals, que es formen sovint en els infants a conseqüència del desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia i què solen remetre espontàniament a partir de la pubertat Si les vegetacions adenoides són petites, no solen generar cap mena de problema Quan són més grosses, però, poden causar diversos trastorns, ja que obstrueixen el pas de l’aire de les fosses nasals a la faringe i poden obstruir igualment els conductes que comuniquen l’orella mitjana amb la…
grip aviària

Aviram de granja
Veterinària
Medicina
Malaltia vírica molt contagiosa que afecta principalment els ocells, causada per un virus del gènere Influenzavirus A.
Es caracteritza per senyals que van des d’una lleugera disminució del nombre d’ous, diarrea verdosa, cianosi i edema del cap, de la cresta i de la barba, fins a una infecció fulminant que afecta el sistema nerviós central Provoca altes taxes de mortalitat en les aus Pot afectar tant espècies avícoles destinades al consum com aus de companyia i aus silvestres El virus és molt transmissible entre les aus i, rarament, entre aquestes i les persones —sobretot en comparació amb l’important nombre d’aus afectades i les nombroses oportunitats d’exposició humana al virus, especialment a les zones on…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina