Resultats de la cerca

L’únic bràmid de les nostres aigües és la castanyola Brama brama Es tracta d’una espècie pelágica o mesopelàgica, que a l’estiu s’acosta força a la zona litoral en petites moles S’alimenta d’organismes típicament pelàgics Domènec Lloris Els peixos que integren la família dels bràmids es caracteritzen, entre d’altres coses, per la forma del cos, molt alt i que, si bé pot ésser poc o molt comprimit, sempre té un peduncle caudal fort i destacat Les escates, que són grans, recobreixen el cos i part del cap la línia lateral, en cas d’haver-n’hi, és simple Al cap, alt i amb uns ulls grossos i…

La llampuga vera Coryphaena hippurus , representada en el dibuix, és de dimensions bastant més grans que la llampuga borda C equiselis , ja que pot arribar a fer 2 m De natació ràpida, és una espècie predadora, que caça en petites moles a la zona pelàgica Carlos Moreno La família dels corifènids és constituïda per peixos de cos allargat i comprimit, amb l’alçada màxima a la regió cefálica, una línia lateral sinuosa i uns ulls relativament petits i circulars Les escates, que són petites i s’inclouen a la pell, es disposen irregularment i per això es fan difícils de comptabilitzar Les dents,…

El curroc Sterna nilotica és un ocell dels ambients marins, platges i arrossars, de la mida de la gavina vulgar ateny 38 cm, amb la característica peculiar de tenir el bec totalment negre, gruixut i punxegut, que a l’estiu s’ajunta amb el color negre del capell sense deixar cap separació, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre Té el mantell gris i les parts inferiors blanques i, en vol, mostra la cua lleugerament forcada A l’hivern té el cap completament blanc Els immaturs són blancs, tacats de marró Xavier Ferrer El curroc és estival i als Països Catalans és molt…

Aquest rapinyaire, rèplica en petit de l’astor, es troba àmpliament distribuït arreu dels Països Catalans, a excepció de les Illes Ocell sedentari al nostre territori, que a la vegada acull un cert nombre d’hivernants centre i nord-europeus És aleshores quan es pot detectar a les Illes, especialment a Mallorca, Menorca i Eivissa La migració al litoral es dóna especialment al març-abril i al setembre-octubre A l’hora d’establir-se prefereix clarament els boscos de coníferes, especialment els de rojalet i pinassa també els de caducifolis com el roure i el faig, i també nidifica en suredes,…

La iubarta Megaptera novaeangliae té un complex repertori de vocalitzacions, que semblen característiques de cada població i que evolucionen amb el pas del temps La pigmentació de l’aleta caudal de les iubartes canvia molt d’un exemplar a un altre i, pel seu costum de treure-la fora de l’aigua a l’inici de cada immersió, és possible identificar i reconèixer la majoria d’exemplars Aquesta tècnica ha permès saber les rutes migratòries de l’espècie amb molta precisió La iubarta té una forma més robusta que la resta de balenoptèrids i a la seva silueta destaquen les aletes pectorals…

La vall de l’Ebre negada per les aigües de l’embassament de Riba-roja A la part inferior de la imatge apareix el campanar de l’antic poble de Faió Ernest Costa L’embassament de Riba-roja i els seus voltants 25, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquest espai, de límits poc definits, engloba els ambients aquàtics formats pel riu Ebre al tram de l’embassament de Riba-roja, la part baixa del riu Matarranya i l’aiguabarreig Segre-Cinca També inclou els ambients secs envoltants vessants de les valls i algunes serres serra de Mequinensa, serra Grossa, etc que s’estenen…

Impossible de confondre amb cap altre peix mediterrani per la seva silueta estilitzada, Fistularia commersonii s’ha escampat ràpidament per tota la Mediterrània Xesco Riera La família dels fistulàrids Fistulariidae és integrada per peixos amb un aspecte que pot recordar el d’alguns singnàtids agulletes, mules, que són del mateix ordre Syngnathiformes Es tracta de peixos molt allargats, cilíndrics, sense escates tot i que alguna espècie pot presentar algunes plaques òssies i amb una boca molt característica situada a l’extrem d’un llarg musell tubular Les aletes dorsal i anal són iguals,…

El pardal comú o de llei, teulat, teuladí o moixonet, és probablement una de les espècies més conegudes de casa nostra, estretament lligat a la companyia humana, fins al punt que arriba a abandonar totalment els pobles, si aquests, a son torn, són desafectats És àmpliament repartit, i en un gran nombre, als Països Catalans, però als Pirineus és absent d’alguns sectors i pobles de l’alta muntanya A la resta del territori és un sedentari comuníssim que, passada la cria, des del començament de juny fins a l’octubre, forma estols grans de 400-500 exemplars sobre rostolls, erms i guarets…

El corb Corvus corax és un ocell de roca i de muntanya, més gros del que hom sol pensar, ja que ateny fins a 64 cm En vol, el caracteritzen la seva envergadura i la forma acabada en punta del final de la cua vola generalment solitari o per parelles Té el plomatge totalment negre i el bec molt gros, com s’observa a l’exemplar de la fotografia Josep M Barres Als Països Catalans és un ocell sedentari i nidificador localitzat És bastant comú a Andorra i a les Illes, excepte Cabrera, i a les zones interiors més montanes del Principat i el Rosselló Al País Valencià es va fent més…