Resultats de la cerca

Al territori estudiat, la gamba roja pintada és un migrador regular no gens escás, però d’una abundància variable segons els anys i les localitats Hiverna principalment a l’àrea nord-tropical d’Àfrica i Àsia i té, a més, una zona d’hivernada marginal a la conca Mediterrània i al S d’Europa, per la qual cosa es presenta en petites quantitats en algunes localitats de Catalunya, el País Valencià i les Balears Aquesta espècie migra realitzant llargues volades, desplaçant-se d’unes àrees de repòs i alimentació a d’altres, sense detenir-se pel camí, per la qual cosa la importància del flux que es…

L’àguila marcenca Circaetus gallicus és un ocell rapinyaire peculiar tant per la forma i la fesomia del cap, rodó, gros i amb uns grans ulls ataronjats, més semblant a un mussol que no pas a una àguila, com per la seva dieta, composta especialment de rèptils La fotografia ens mostra una escena d’un niu dels Pirineus centrals Pallars, on s’aprecia, ultra el tipus de preses que explota, el color blanc de la part inferior de l’adult, en aquest cas, una femella, que és un caràcter distintiu i apreciable en vol Oriol Alamany Aquesta àguila estival nidifica as Països Catalans, i és força corrent…

Àrea de nidificació del martinet menut lxobrychus minutus als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell estival que cria localment a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Ha niat a Mallorca i hi ha alguns indicis que, esporàdicament, pot haver-ho fet a Menorca Durant la migració es veu regularment per tot el litoral, i és més escàs al rerepaís, tot i que és citat en pas per totes les grans valls fluvials, i fins i tot ha niat en alguns embassaments, com el de Sant Llorenç de Montgai Noguera i en estanys o basses de reg a Raïmat Segrià…

Àrea de nidificació de l’ocell de tempesta als Països Catalans Carto-tec, original dels autors L’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus pot estar citat durant tot l’any a qualsevol punt del nostre litoral o mar endins sempre, però, és escàs i no es deixa veure amb facilitat Ha estat molt més detectat a les costes i a la mar del Principat i de les Illes que a la resta dels Països Catalans Això es pot explicar per la intensitat de mostreig i el nombre d’ornitòlegs que hi treballen força més gran a Catalunya i per l’existència de colònies de cria a les Balears, que predominen de forma quasi…

L’èxit dels gairebé dotze anys de funcionament 1914-1925 de la mancomunitat de serveis –ampliats– de les quatre diputacions provincials en què, des del 1833, s’havia dividit l’antic Principat de Catalunya ha estat un èxit de llarga durada La institució creada, la Mancomunitat de Catalunya, i els presidents del seu consell de govern, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, han esdevingut fites de la modernització de la societat catalana, i un model per a la regionalització de l’estat espanyol i de la Unió Europea La supressió de la Mancomunitat la decidí la dictadura militar espanyola…

Situació Ermita situada prop del castell de la Llosa, ara en ruïnes, que havia estat l’antiga parròquia del terme ECSA - A Borbonet Aquesta ermita i antiga parròquia, avui en ruïnes, és situada al vessant est del penyal rocallós on s’assenta la fortificació de la Llosa Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia del castell de la Llosa JAA Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935998 Història El lloc de la Llosa és esmentat en la documentació el 1244, any en què Dalmau de Santmartí i la seva esposa Guillelma vengueren a Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell, el castell…

Situació Una vista de l’exterior de les ruïnes de l’església F Tur Aquesta capella, ara en ruïnes, es troba vora el mas Clorts, a la solana de Clorts, a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal, més tard sufragània de Llaés Mapa 294M781 Situació 31TDG371605 Hom hi pot anar per dos camins des de Santa Maria de Besora, cal anar al mas Ferrers i continuar cap a l’antiga parròquia de Llaés, des d’on es pren el camí que porta al mas Serra i a Sant Vicenç de Puigmal un trencall en direcció al nord-est porta a la capella i al mas Castellpalom El camí també es pot fer des de la carretera N-152,…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Al mur de ponent hi és visible la porta d’entrada, sobre la qual hi ha una finestra cruciforme M Anglada La capella de Sant Bartomeu del Sitjar queda separada uns 100 m de la casa del Sitjar, situada a l’extrem sud-oriental de l’antic terme municipal de Freixenet de Camprodon, vora la collada del Sitjar, a 994 m d’altitud Mapa 256M781 Situació 31TDG501814 Per anar-hi cal prendre una pista forestal en bon estat que surt del pont de les Rocasses o de can Bei, a menys d’l km abans d’entrar a la població de Camprodon, venint…

El lloc de Granyanella, 4 km al sud-oest de Cervera, a la riba esquerra del riu d’Ondara, estava inclòs als primers temps de la repoblació dins el terme primitiu de Cervera, del qual es desprengué al segle XI per formar un terme casteller independent Els primers senyors coneguts del castell són els Cervera, que cediren el terme a diversos castlans Els Cervera de Granyanella formaven una línia secundària dels Cervera, iniciada per Berenguer, senyor de Granyanella i Vilagrasseta, mort després del 1127 Castlà o feudatari d’aquest castell devia ésser Ramon d’Anglesola, el qual el 1171 donà a la…

Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les lletres l’…