Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
Institut d’Estudis Baleàrics
Historiografia catalana
Institució de promoció cultural dependent de la Conselleria d’Educació i Cultura del govern de les Illes Balears, creada el 1971 com a institut d’estudis locals, dependent de la Diputació Provincial de Balears, amb seu a Palma.
Desenvolupament enciclopèdic Té el caràcter de fundació pública i l’objectiu de fomentar la investigació científica sobre temes relacionats amb les Balears, editar publicacions sobre les Illes, assessorar el Govern Balear sobre temes culturals i promoure la difusió de la cultura pròpia La seva creació suposava la culminació d’un procés iniciat al final dels anys seixanta i que recollia una proposta dels professors Ángel Raimundo Fernández i Santiago Sebastián López de la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB La proposta es canalitzà a través del diputat provincial…
La sal dels Cardona
La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori de Tortosa i…
Els viatges de Tirant lo Blanc
Itineraris de Tirant lo Blanc El Tirant lo Blanc és una novella viatgera Els viatges que fa el protagonista durant els onze anys en què transcorre la seva vida novellesca van articulant les successives etapes vers la seva plenitud cavalleresca, militar i sentimental A fi que Tirant arribi de cavaller errant a cèsar de l’imperi, Joanot Martorell li fa recórrer centenars de milles Anglaterra, Escòcia i part del nord de França, primer, i després tota la Mediterrània, per la qual Tirant navega entre orient i occident diverses vegades Alguns dels indrets europeus del Tirant foren…
Internet, el naixement d’un nou mitjà
El canvi de segle va ser escenari de profundes innovacions en les tecnologies per a la comunicació interpersonal i en els mitjans de comunicació Internet i la telefonia mòbil, nascudes unes dècades abans, però implantades comercialment a partir de mitjan dècada dels noranta, es van convertir aviat en eines per a enfortir i estendre les xarxes de relacions socials, en nous canals de distribució de notícies i en espais virtuals per a accedir a múltiples serveis des de qualsevol lloc i a qualsevol hora Les característiques socials, polítiques i culturals dels Països Catalans han dotat de…
Els Salvat
Manuel Salvat i Xivixell Manuel Salvat i Xivixell Revista Gráfica , 1901-02 Manuel Salvat era un industrial d’arts gràfiques que es convertirà en editor Manuel Salvat i Xivixell era barceloní Va néixer l’any 1842, fill d’una família de menestrals, molt modesta Als catorze anys va entrar com a aprenent a la impremta de Magrinyà i Subirana, que aquests tenien en un quart pis de la plaça de l’Oli Cal destacar aquest quart pis com a símbol de la congestió ciutadana que hi havia en una Barcelona encerclada per muralles i que literalment s’ofegava Un dels socis de la impremta, abans d’admetre’l li…
Espanya 2016
Estat
La inestabilitat política va ser el denominador comú de l’any a l’Estat espanyol Les principals forces polítiques no van ser capaces d’administrar els resultats de les eleccions que es van celebrar el 20 de desembre de 2015 Ni el PP ni el PSOE van saber construir unes majories parlamentàries suficients per a aconseguir investir els seus respectius candidats, Mariano Rajoy, pels populars, i Pedro Sánchez, pels socialistes, i van acabar provocant la repetició de les eleccions el 26 de juny El Congrés dels Diputats, després dels comicis del desembre del 2015, havia quedat configurat per una…
El simbolisme dels nombres
Els nombres i la vida Totes les cultures presenten un component matemàtic que es posa de manifest en diferents àmbits el primer es relaciona amb els nombres, i té a veure amb les activitats de comptar i mesurar el segon fa referència a l’espai, i es posa de manifest en les accions de localitzar i dissenyar i, finalment, el tercer incumbeix la relació social de les persones, i afecta els dominis d’explicar i jugar Gravat del s XIX publicat al llibre Mystères des chiffres , de M-A Ouakin, que utilitza la figura humana per a representar els nombres aràbics Elisabet Puig Girós En la cultura…
Sant Feliu de Fillols
Art romànic
Situació Edifici característic del segle XII, amb l’absis decorat per un fris de dents de serra sota la cornisa, un campanar modificat a la seva part alta, i uns afegits tardans al sector meridional ECSA - A Roura El poble de Fillols és al fons de la vall drenada pel riu de Fillols, afluent per la dreta del Cadí, al vessant occidental del Canigó L’església parroquial de Sant Feliu destaca al centre del nucli de població Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 46” N - Long 2° 24’ 36” E Per a arribar-hi cal situar-se a Vilafranca de Conflent a la N-116 i agafar la carretera D-116 fins a Cornellà de…
Vil·la i assentament de l’Aiguacuit (Terrassa)
Olla bitroncocònica de ceràmica reduïda trobada en el rebliment d’una sitja UE114 al jaciment de l’Aiguacuit ECSA - J Roig El jaciment de l’Aiguacuit es troba situat al S del nucli urbà de Terrassa, al Vallès Occidental Va ser objecte d’intervencions arqueològiques d’urgència entre el 1988 i el 1989 sota la direcció d’E Sánchez i entre el 1989 i el 1990 amb direcció d’E Barrasetas, A Martín i JM Palet Els materials són dipositats als magatzems del Museu de Terrassa-Castell Cartoixa de Vallparadís, i alguns d’aquests exposats a la seva sala d’arqueologia L’Aiguacuit és una villa romana amb una…
Manual del frau electoral
La Guàrdia Civil garantint el triomf del candidat oficial a la Seu d’Urgell, “La Campana de Gràcia”, Barcelona, 31-5-1885 BC La desnaturalització dels processos electorals, incloent-hi la intervenció governamental per garantir-se’n un resultat favorable, va ser un fenomen consubstancial als règims liberal-oligàrquics europeus A l’espanyol, l’ús d’eixes tècniques d’adulteració es remunta als inicis mateixos de l’Estat liberal El règim de la Restauració no feu més que sistematitzar eixes pràctiques i intentar dotar-les d’una coordinació més o menys centralitzada a fi d’assegurar l’alternança…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina