Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
arbre de la nou moscada

Arbre de la nou moscada
Ji-Elle (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les miristicàcies, de 10 a 18 m d’alçada, dioic, de fulla perenne, de color verd fosc, amb petites flors grogues i aromàtiques i fruits amb aspecte d’albercoc que, un cop secs, es baden i mostren un pinyol bru i lluent (la llavor del qual és la nou moscada), cobert per un aril vermell, la macís.
És originari de les illes Moluques i és conreat a les Cèlebes, a Java i a l’illa d’Ambon
La flora i el poblament vegetal de les estepes i les praderies
El pes de la història compartida Tota una sèrie de testimonis geobotànics i paleogeogràfics demostren clarament que entre les estepes americanes i eurasiàtiques per no parlar de les neozelandeses, separades avui per grans distàncies, es produïren intercanvis d’espècies animals i vegetals en diferents moments de la història del planeta, fet que implicaria l’existència d’un lligam geogràfic temporal La relativa joventut de la vegetació estepària Com a conseqüència del retrocés de les aigües als indrets de l’actual estret de Bering i les àrees adjacents, durant els períodes de regressió marina…
Els licopodis, selaginel·les i isòets o licopodiates
Les licopodiates, també anomenades licòpsides, constitueixen un grup de pteridòfits semblantment molt antic, amb un passat gloriós, ja que dominaren la vegetació terrestre durant el Devonià superior i el Carbonífer Però totes les espècies arbòries s’han extingit i només en resten alguns gèneres herbacis, que bé podem qualificar, com el gènere Psilotum , que acabem de veure, de fòssils vivents Però algunes de les seves espècies no són pas rares als Països Catalans, sobretot als llocs prou humits, a les muntanyes, etc Els principals caràcters en comú són la presència d’arrels dicotòmiques i de…
Els alguers que no ho són i les algues que no ho semblen
Les praderies submarines Les algues van evolucionar a la mar i es van diversificar en un nombre de grups relativament ampli, d’un dels quals, el dels cloròfits o algues verdes, van sorgir organismes successivament més ben adaptats al medi terrestre fins a originar les plantes pròpiament dites, els espermatòfits, que han arribat a dominar completament el paisatge de les terres emergides Les fanerògames marines Principals fanerògames marines Totes, excepte Phyllospadix que creix sobre substrat rocós, formen praderies submarines als fons arenosos dels oceans i les mars de diferents àrees del món…
monestir de Cuixà

El monestir de Cuixà
JoMV
Monestir
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà) del Conflent, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, al peu del Canigó, dins el terme de Codalet i a 2 km de Prada.
El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…
Josep Balari i Jovany

Josep Balari i Jovany
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador i taquígraf.
Vida i obra Fill d’un modest fabricant barceloní, realitzà els estudis superiors a la Universitat de Barcelona 1862-68 i es llicencià en dret i filosofia i lletres A la Universitat de Barcelona, els seus mestres foren Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Francesc X Llorens i Barba, a qui considerà la referència intellectual per excellència Durant aquests anys universitaris feu amistat amb P Garriga i Marill, l’introductor d’un innovador mètode taquigràfic que s’oficialitzà amb l’anomenat Sistema Garriga i la creació de la Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, que presidí i…
, ,
Sant Feliu d’Alella
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’església parroquial, de la qual emergeix el campanar de basament romànic J Todó El poble d’Alella, cap de municipi, és situat a la part inferior de la Serralada Litoral, on s’ajunten dues rieres que en provenen la de la Coma Fosca a l’oest i la de la Coma Clara a l’est, les quals formen la riera d’Alella L’església parroquial de Sant Feliu es troba al centre de la població, a la plaça de l’Església Mapa L37-15393 Situació 31TDF412940 S’hi arriba per la carretera N-II A l’altura del Masnou quilòmetre 640 cal desviar-se cap a l’interior per la carretera que des d…
Ràfols-Casamada
La reflexió sobre l’espai i el color, sobre el paisatge abstracte, també ha conduït l’obra d’Albert Ràfols-Casamada Barcelona, 1923, ja esmentat, i que el 1959 va executar Blau profund , seguit de Gener 61, Homenatge a Schönberg 1962 i Homenatge a Salvat-Papasseit 1963 L’origen, la inspiració i el punt de partida els ha explicat ell mateix « L’any 58 vaig veure una gran exposició a Madrid, amb obres de Newman, Motherwell i Rothko, que em va causar un gran impacte » Ràfols-Casamada, amb la poesia, ha creat imatges mitjançant les paraules, i amb la pintura ha utilitzat el color per ordenar l’…
Les artonials
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…
La geografia de Baldiri Reixac. 1745
Al segle XVIII, durant la Illustració, a bona part d’Europa hi ha un veritable esforç per a explicar “tot lo món” a les escoles Un bon exemple és un text de Baldiri Reixac i Carbó Bell-lloc d’Aro, 1703 – Ollers, 1781 titulat Instruccions per a l’ensenyança de minyons Girona, Anton Oliva, 1749 Es tracta d’un text que, per la seva qualitat, ha estat reeditat una vintena de vegades i que aquí reproduïm tal com figura en l’obra "Tot lo món", segons B Reixac Superposició dels topònims de Reixac sobre un mapa francès de l’època Instruccions per a l’ensenyança de minyons És un text escrit en una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina