Resultats de la cerca
Es mostren 1243 resultats
Andreu de Sard. Sard i Companyia
Anunci Barcelona en la mano , 1895 Andreu de Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una empresa cotonera La societat s’establí el 1876 i la fàbrica es tancà el 1898 després de fer suspensió de pagaments Andreu de Sard i Rosselló era de Vilanova i la Geltrú Pertanyia a la seva burgesia tradicional El seu pare, Andreu Sard i Calvà, havia estat alcalde de la població l’any 1856 Ell es va casar amb Rafaela de Torrents, Marquesa de Vilanova i la Geltrú i vídua de Josep Samà i Mota, en enviudar amb Leonor Pers Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una…
La indústria
Les fonts d’energia al servei del treball La Revolució Industrial transformà una bona part de les formes existents de treball a partir de l’aplicació de noves fonts d’energia, a conseqüència de l’aparició de les màquines i del nou sistema de producció El progrés de la humanitat es troba vinculat estretament a l’aprofitament de les forces de la naturalesa La força de les mans és ben poca cosa Per això es buscà el suport dels animals domèstics primer sols i després arrossegant un carro, carreta o carrossa, gràcies a la descoberta de la roda Actualment, i com a record, encara es mesura la…
Sant Jaume de Fenollet (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme Rambol L’església de Sant Jaume de Fonollet, és situada al costat de migjorn del terme municipal de Sant Bartomeu del Grau Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 29,5 —y 49,2 31 tdg 295492 Per anar-hi cal prendre la carretera que des de Sant Bartomeu va en direcció a Perafita i després de recórrer uns 1 500 m, hi ha un camí a mà esquerra el primer camí a mà esquerra que es troba després del rètol “Mas…
Països occidentals i eixample nord-africà: la geobotànica d’Emili Huguet. 1921
Emili Huguet i Serratacó Granollers, 1871 – Rabat, 1951, que signava amb el segon cognom del pare, Huguet del Villar, va fer aportacions a la geopolítica liberal catalana, partint d’unes disciplines científiques que ell mateix contribuí a definir l’edafologia i l’ecologia De molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, any a partir del qual continuà la investigació naturalista Els països occidentals d’E Huguet 1921 Als Països Catalans, a la geopolítica, com a disciplina, s’hi arribaria per camins molt diversos la diplomàcia C Badia Malagrida, l’arquitectura NM Rubió i Tudurí, A…
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
Palamós Club de Futbol
Futbol
Club de futbol de Palamós.
És el degà del futbol català Fou fundat al gener del 1898 per Gaspar Matas Danés, un palamosí que havia estudiat a Anglaterra i que esdevingué el primer president del club, a més de jugador L’entitat quedà constituïda amb el nom de Palamós Foot-ball Club i el terreny de joc que utilitzava estava situat al pati de la Corchera fàbrica Berton i Delibes El primer partit el disputà contra un equip d’anglesos d’un vaixell ancorat a la badia de Palamós, al qual derrotà per 2 gols a 1 Hi ha una altra versió respecte al rival, en què s’afirma que eren els obrers anglesos de la fàbrica Armstrong,…
música de Vilafranca del Penedès
Música
Música desenvolupada a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Els primers documents musicals localitzats a Vilafranca són pergamins de cant pla i de polifonia del segle XV, entre els quals destaca la Missa de Barcelona , avui dipositada a la BC i una de les obres europees més importants de polifonia de l’Ars Nova L’orgue de la basílica de Santa Maria ja existia el 1450, i des del segle XVI ja hi ha força notícies de la capella de música de la vila, la qual l’any 1553 era dirigida per J Puig Al segle XVII, a Vilafranca ja hi havia almenys tres capelles de música en actiu les del convent de Sant Francesc, la dels trinitaris i la de la comunitat de…
Observacions finals
El període que s’analitza aquí s’allargassa des de la darreria dels anys cinquanta i els primers dels seixanta fins als anys 1901-2 La data inicial és marcada per la inflexió definitiva del règim de la Unió Liberal en el territori espanyol la guerra d’Àfrica, iniciada el 1859 marca el darrer moment de simpatia compartida per Isabel II Per a la Catalunya del Nord el referent polític equiparable és el cop d’estat de Lluís Napoleó del 1851 En el camp cultural, el 1859 fou l’any de la reinstauració dels Jocs Florals el 1858 es va publicar la segona edició del Gaiter , el 1862 les dues de L’…
Els pneumàtics dels Klein
Un precedent Ramon Quadreny Anunci de la fàbrica de pneumàtics Ramon Quadreny Guía de España y Portugal , 1898 Tot i que es considera que Klein i Companyia foren els primers fabricants de pneumàtics de Catalunya i l’estat el 1905, cal informar que set anys abans el 1898 Ramon Quadreny en fabrica i s’anuncia precisament com la primera i única fàbrica de pneumàtics d’Espanya La informació que es té de l’empresa és mínima Tenia la fàbrica a Hostafrancs a l’anomenat barri de l’Àngel, al carrer de França Tenia una màquina per a la fabricació de cambres d’aire, amb privilegi d’explotació, màquines…
Els Juncosa, xocolaters
Oleguer Juncosa s’establí com a xocolater l’any 1835 en una botiga al carrer de Ferran, núm 10, de Barcelona Una botiga que es mantindrà durant més de cent anys Figura també com a titular durant un temps d’un cafè i d’una sala de billars al carrer de les Heures, núm 4 Oleguer Juncosa era un artesà, un bon artesà, que feia manualment la xocolata en el seu molí, a la rebotiga del carrer que portarà el nom de Llibertat quan triomfarà la revolució del 1868 i es farà fora per uns anys la dinastia borbònica Un cop passat el període republicà, restaurada la monarquia i recuperat el nom de Ferran VII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina