Resultats de la cerca
Es mostren 1602 resultats
regne de Mallorca
Geografia històrica
Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276.
La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I, el 1276, a…
referèndum
Política
Dret constitucional
Votació dels ciutadans d’un estat o d’una part d’un estat, generalment amb una pregunta de resposta binària d’aprovació o de rebuig, sobre una llei, una reforma legislativa o constitucional, o també sobre la independència d’un territori.
És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest connota una…
Sant Sadurní de Garrigoles
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de tramuntana amb el mur, tapat fins fa poc per unes capelles laterals, que una restauració ha posat al descobert F Baltà Es tracta de l’església parroquial del petit poble de Garrigoles, situat a 92 m d’altitud, a la zona accidentada per petits turons que forma l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià, a l’extrem nord-occidental del Baix Empordà El poble és format per nou masies que s’agrupen entorn de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG026619 Una carretera local porta als dos nuclis de població d’aquest municipi, les Olives i…
Santa Maria de Mont-rodon (Tona)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau, rematada per un absis, originàriament semicircular, bé que ara carrat J Sarri Aquesta església es troba situada enfront del casal de Mont-rodon, en un nivell més alt, a la cara de tramuntana del puig de Mont-rodon, entre el riu Gurri i el camí ral de Vic a Barcelona, a la quadra de Mont-rodon Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 39,2 —y 35,1 31 tdg 392351 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Tona a Taradell Al km 3,4 hi ha un trencall,…
Sant Feliu de Sarroca de Bellera
Art romànic
Situació Talla de la marededeu, vista frontalment de tres quarts, recentment restaurada Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya - C Aymerich L’església de Sant Feliu és en un extrem del poble De Sarroca de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Sarroca de Bellera és enfilat damunt un contrafort de la serra que culmina al pui de Far, a la riba esquerra del riu de Sarroca S’accedeix al poble per la carretera comarcal 144 del Pont de Suert a la Pobla de Segur CPO Història No hi ha notícies històriques referents a aquesta església anteriors al 1300 L’església…
Sant Romà de Castre (la Pobla de Castre)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme del castell de Castre, avui esdevinguda una ermita de la Pobla de Castre ECSA - F Parra L’església de Sant Romà és al costat de les restes del castell de Castre, al sud de la Pobla de Castre Mapa 31-12 288 Situació 31TBG770675 Cal seguir el mateix camí que per anar al castell Per a entrar-hi cal anar a la Pobla de Castre i demanar la clau JBP Història Poques són les notícies històriques sobre aquesta església, ara esdevinguda una ermita de la parròquia de la Pobla de Castre M Iglesias reporta la presència al mur de migdia d’una inscripció funerària referent…
Sant Climent de Gréixer (Ger)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta església del segle XII, d’interpretació complexa a causa de les refaccions que ha patit ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit poble de Gréixer, a ponent de Ger Mapa 36-10 217 Situació 31TDG034964 Just després d’haver passat Ger en direcció a la Seu d’Urgell, surt de la carretera N-260 una carretera local que va a Meranges, que cal deixar al cap de 3,2 km per prendre un trencall a mà dreta que mena a Gréixer RMAE Història Aquesta antiga parròquia, ara sufragània d’All, és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’…
Departaments i províncies
Les divisions administratives de Catalunya del 1716 al 1833 L’organització territorial de l’Estat espanyol al final del segle XVIII era un mosaic de jurisdiccions administratives molt desiguals, tant des del punt de vista geogràfic com fiscal o jurídic intendències, partits, corregiments, etc A Catalunya aquesta situació presentava algunes diferències, ja que amb la implantació de la divisió corregimental arran del decret de Nova Planta, s’havia procedit a una major racionalització d’una part de l’estructura administrativa L’existència de tota aquesta amalgama d’unitats territorials era vista…
Banc de Girona (1967-1985)
Banca Carrera SA 1967-1972 Anunci Banca Española , 1972 El 1967 la Banca Carrera, de Ribes de Freser, es transformà en Banc de Girona Salvador Carrera i Fillet, banquer individual a Ribes de Freser vegeu pàg 70, acordà transformar la seva empresa en anònima El canvi fou autoritzat el 2 de febrer de 1967 amb la denominació de Banca Carrera SA, inscrita en el Registre de Bancs i Banquers amb el mateix número que tenia abans, el 99 de la Banca Local Espanyola La transformació significà l’obertura del banc a altres inversors i l’aprofitament de la seva capacitat d’expansió En el seu capital hi…
Torre dels Moros o d’Algorfa (Seròs)
Art romànic
Situació Torre rectangular d’època andalusina, feta amb grans carreus, integrada a les dependències del mas de Violí ECSA-JBolòs Aquesta torre és situada a la partida de terres d’Algorfa, entremig de les dependències del mas de Violí, al límit de la segona terrassa del riberal del Segre Mapa 31-16 415 Situació 31TBF818914 A 3 km de Seròs per la carretera LP-7041 i a menys d’1 km del convent de Vinganya, cal prendre un camí a mà esquerra que condueix, després de 300 m, al mas de Violí, darrere el qual hi ha la torre dels Moros JRG-JBM Torre El mas de Violí està format per una sèrie de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina