Resultats de la cerca

Situació Fragment de la façana de ponent amb la vista del conjunt de la porta d’entrada al temple, del final del segle XII o del començament del XIII, l’escultura de la qual es relaciona amb les veïnes de Santa Maria de Lledó i de Santa Maria de Costoja F Tur L’església de Santa Maria de Cistella és la parroquial del poble homònim, que és situat en un ampli replà de les terres accidentades dels pre-pirineus empordanesos, a llevant del massís del Mont i a mà esquerra de la riera d’aquest mateix nom Es troba al bell mig del nucli de la població, a la plaça de l’Església Mapa 258M781 Situació…

Situació Vista general de l’església de Santa Eulàlia d’Encamp des del sud-oest, després de les reformes i ampliacions efectuades el 1989 ECSA-Rambol L’església de Santa Eulàlia presideix el poble vell d’Encamp Per a arribar-hi cal anar a Encamp i travessar la Valira, després d’agafar la carretera del poble de Vila Abans de sortir del poble i al barri antic hi ha, perfectament destacada, l’església Situació x 1°34′45” — y 42°32′00” XLM Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme d’Encamp Ja des de molt aviat devia adquirir les funcions parroquials que conserva encara avui No…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa del Pla de l'Estany amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l'any 1300 A Pladevall A l’alta edat mitjana, el centre d’aquesta comarca també era l’estany, el monestir que es construí a la vora i, molt aviat, la vila que va començar a créixer a prop del cenobi de Sant Esteve El monestir, a causa de les successives destruccions que ha sofert en totes les èpoques, ha restat molt transformat Gràcies, però, a unes excavacions realitzades aquests darrers anys, hom ha pogut descobrir les…

Situació Vista aèria del conjunt, situat sobre una gran penya, amb les restes del poblat, el castell —al centre— i l’església de Sant Llorenç —a la dreta de la fotografia— ECSA - M Catalán Castell i poblat situats al cim d’una gran penya que només és accessible pel vessant NE Són al costat d’un petit altiplà, sobre el vessant de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem occidental de la serra del Montsec d’Ares Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 Per a anar-hi cal agafar la pista que des d’Àger va fins al coll d’Ares, al cim del Montsec Un cop a la Pedroneta, a uns 6 km d’Àger, cal prendre una pista…

En l’actualitat no resulta fàcil de desxifrar la cultura pictòrica catalana de la fi del segle XIII, atès que la varietat de tendències que revelen les poques taules que han sobreviscut al pas del temps en complica l’estudi Es tracta d’obres fragmentàries en un doble sentit d’una banda, perquè sovint el seu estat de conservació o les conseqüències de restauracions massa agressives n’han perjudicat, a hores d’ara sense remei, una lectura lineal d’altra banda, perquè són fragments d’un conjunt més ampli de peces i de testimonis pictòrics de tallers actius entre les dues darreres dècades del…

La pintura d’història va ser un dels gèneres típics de l’art vuitcentista occidental Era l’evolució del gènere estrella del temps de l’academicisme, aquell que s’havia considerat explícitament que era al capdamunt de la classificació dels gèneres pictòrics a totes les acadèmies reials del món occidental dels segles XVII i XVIII Aquest respecte per la pintura d’història havia estat mantingut també pel Romanticisme, malgrat el caràcter renovador d’aquest moviment però havia entrat en crisi a la segona meitat del segle XIX quan una nova manera de pintar, sorgida a la perifèria del món acadèmic,…

Interior de l’església de Sant Miquel de Cuixà, molt transformada al llarg dels segles, però que ofereix un interessant conjunt d’arcs de ferradura de la basílica construïda a l’inici del darrer quart del segle X ECSA - Rambol En l’estat actual dels nostres coneixements i de la pràctica corrent, podem admetre dins la denominació d’ art romànic l’art produït a Catalunya des de bona part del segle XI fins a molt avançat el XIII Aquest presenta diferències i coincidències importants amb el d’altres països Pel que fa a la primera etapa, la diferència més important —de nom, però no de forma— es…

Des del segle XV, Àustria incorporà un gran nombre de territoris de l’Europa central i oriental en un vast imperi que comprenia pobles i cultures molt heterogenis Aquest imperi, que tenia el centre a la ciutat de Viena, deixà d’existir el 1918, any en què es constituí l’actual Estat austríac, de llengua i cultura gairebé exclusivament alemanyes i dimensions molt més reduïdes Les tendències originades al centre de l’imperi, i de manera molt marcada a Viena, irradiaren vers la perifèria i sovint hi arrelaren amb força Cal considerar la música culta i popular austríaca com a part del llegat…

Situació Façana de ponent de l’església, amb restes del clos tancat que la precedia després de la seva restauració M Anglada Aspecte de l’església i ruïnes de la rectoria des de la part de llevant M Anglada L’església de Santa Maria de Tagamanent queda a l’extrem nord-oest del planell que corona el turó homònim de forma troncocònica visible des de la major part de la plana de Vic Des del cim, a una altura de 1 055 m, es dominen tots els pics que delimiten el terme municipal, alguns superiors als 1 000 m Mapa L37-14364 Situació 31TDG416223 Hi ha tres pistes per anar-hi la més curta i…

El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i mantenir el Grup R 1951-61 La transformació potenciada…