Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
L'escultura postmodernista
Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…
Els Països Catalans: una societat moderna sota una dictadura
Al final dels anys cinquanta, el trauma de la Guerra Civil començava a diluir-se en les consciències individuals, però la vida del país continuava absolutament mediatitzada pel règim polític A punt de finalitzar la dècada, el règim franquista havia optat definitivament per la liberalització econòmica com a mesura de supervivència política, perquè en els darrers anys els desequilibris de l’economia s’havien fet insostenibles la inflació estava fora de control i l’exhauriment de les divises per tal de fer front al dèficit comercial van portar l’Estat a la pràctica suspensió de pagaments La…
El triomf de l’academicisme en la pintura
El darrer quart del segle XVIII i els primers anys del XIX són els dels triomf de la pintura acadèmica L’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona fixarà una normativa semblant a la de la Real Academia de San Fernando Aquest fet portarà a una uniformitat pictòrica present en l’obra de Pere Pau Muntanya, segon director de l’Escola de Barcelona, després de la mort de Pasqual Pere Moles Una major radicalització de caire neoclàssic la trobem en la proposta de Josep Bernat Flaugier, mentre que la llibertat antinorma és palesa en l’obra de Josep Pla el Vigatà Una nova classe social, la burgesia…
Bibliografia
1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La…
Bibliografia general referent al romànic del Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987 Adhemar, Jean Influences antiques dans l’…
Solsona
Solsona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Solsonès, al N de la Depressió Central Catalana, al punt de contacte amb els Prepirineus.
Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…
Montferrer i Castellbò

Montferrer de Segre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d’Urgell, al S i…
Santa Maria de Montserrat o Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de la portalada romànica del monestir A Lajarín El monestir de Montserrat es dreça sobre un relleix situat a 720 m d’altitud i afaiçonat, enmig dels espadats, al vessant oriental de la muntanya Tant la portada com la imatge de la Mare de Déu, únics exemplars que resten d’època romànica, es troben al monestir Long 1°50’19” - Lat 41°35’37” Hom puja a Montserrat per la carretera que surt de Monistrol i que hi arriba en 8 quilòmetres FJM-AMB Història El monestir de Santa Maria de Montserrat, d’uns orígens humils, ha esdevingut el santuari marià de Catalunya i la seva…
Bibliografia general referent al romànic del Penedès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Madrid 1953, XIX, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un gran comte de Barcelona pretèrit Guifred Borrell, 897-911 , “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” Barcelona 1964, V, pàgs 83-130 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes…
L’embranzida cultural
Canvis polítics i cultura Els canvis polítics de l’inici de la dècada dels trenta establien unes condicions favorables per al desenvolupament de la cultura catalana S’eliminaven les traves posades per la Dictadura i es possibilitava una represa de la institucionalització cultural afavorida pel Noucentisme i que el cop d’estat de Primo de Rivera havia aturat amb l’abolició de la Mancomunitat Si el Noucentisme havia maldat, sobretot, per crear una infraestructura cultural i uns models del que podríem anomenar “alta cultura”, les condicions creades a partir del cop d’estat del setembre del 1923…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina