Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
Obra Social “la Caixa”
Institució dedicada al mecenatge i a les iniciatives solidàries, educatives i culturals que constitueix l’activitat principal de la Fundació Bancària “la Caixa”, de la qual forma part.
Es la continuació de l’obra social desenvolupada per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona a partir de la Fundació “la Caixa”, establerta el 1983 i dissolta el 2014 Consta de diverses divisions A grans trets, els grans àmbits d’actuació són l’acció social, l’educació i la recerca, i la cultura i la ciència L’acció social impulsa projectes de voluntariat, contra l’exclusió social, la pobresa i la violència domèstica, l’atenció a la gent gran amb una seixantena de centres propis a tot l’estat i la collaboració en prop de 600 i a la infància, la integració laboral i la salut, entre d’…
Claudi Esteva i Fabregat
Antropologia cultural
Antropòleg.
Nascut a Marsella, el mateix any del seu naixement tornà amb la seva mare a Barcelona, on cresqué Ingressà a les Joventuts Socialistes Unificades, de les quals fou secretari de propaganda, i combaté en la Guerra Civil Espanyola Exiliat, després de passar pel camp de concentració de Sant Cebrià, s’embarcà el mateix 1939 en el primer vaixell d’exiliats republicans cap a Mèxic, on es dedicà a ocupacions diverses del 1940 al 1945 fou jugador de futbol professional i en 1945-46 entrenador Participà en la creació del Partit Socialista Català 1941, del qual fou també membre actiu Interessat per l’…
Llorenç Balsach i Peig
Música
Compositor català.
Vida Es formà musicalment amb Josep Poch, Carles Guinovart i Josep Soler, i també realitzà estudis de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Interessat per la música electroacústica i les seves tècniques, fou deixeble de Gabriel Brncic al laboratori Phonos de Barcelona L’exposició Espais sonors 1975 a la Sala Tres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell fou el punt de partida d’una carrera que no es vol limitar al fet musical, sinó que vol englobar també les arts plàstiques i la literatura Així, el mateix any realitzà els 14 poemes sonors sobre 14 poemes visuals de…
Selecció de l’antibiòtic adequat. L’antibiograma
Patologia humana
La selecció d’un antibiòtic determinat es realitza després de deduir-se o confirmar-se l’agent etiològic de la malaltia infecciosa de què es tracta, considerant quins són els antibiòtics l’espectre dels quals n’inclou el microorganisme i tenint en compte l’eventual possibilitat que s’hi produeixin efectes adversos, o que hi hagi contraindicacions, segons les característiques del cas D’aquesta manera, per a cadascuna de les malalties infeccioses hi ha una sèrie d’antibiòtics de primera línia, és a dir, d’ús preferent, i de segona o tercera línia, que es reserva per a aquells casos en què, per…
Concepte d’infecció hospitalària
Patologia humana
Amb el nom genèric d’ infeccions hospitalàries hom designa les infeccions que contreu un percentatge relativament elevat de les persones ingressades en un hospital, aproximadament un 10% Les manifestacions d’aquestes infeccions es poden presentar durant el mateix ingrés, o bé dies, setmanes o fins i tot mesos després d’ésser donats d’alta de l’hospital Una de les circumstàncies que més influeix en l’elevada incidència de les infeccions hospitalàries és l’existència de malalts ingressats —tant en hospitals especialitzats en malalties infeccioses com en hospitals generals— que…
Càncer de vulva
Patologia humana
És anomenat càncer de vulva el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originals dels teixits vulvars, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats, originant metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals És el tercer tipus de càncer genital femení més freqüent, després dels d’úter i d’ovari, i constitueix a prop del 5% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es presenta després de la…
El que cal saber de la malaltia fibroquística de la mama
Patologia humana
La malaltia fibroquística de la mama —anomenada igualment displàsia mamaria, mastitis crònica o mastopatia benigna— és un trastorn caracteritzat pel desenvolupament de diverses alteracions de l’estructura dels teixits mamaris, que origina dolor a la mama i la formació de masses endurides d’una grandària variable a l’interior La malaltia fibroquística de la mama és extremament comuna, ja que més de la cinquena part de les dones la presenten en algun moment entre la pubertat i la menopausa L’origen de la malaltia no s’ha determinat clarament, però se sap que és causada per alteracions que…
Colitis isquèmica
Patologia humana
És anomenat colitis isquèmica un trastorn caracteritzat per una isquèmia aguda de l’intestí gros , és a dir, una disminució sobtada de la irrigació sanguínia d’aquest òrgan, que provoca la necrosi o mort d’un sector més o menys extens del teixit intestinal per manca d’una aportació d’oxigen adequada La causa més freqüent d’isquèmia aguda de l’intestí gros, i per tant de colitis isquèmica, és la trombosi d’una artèria intestinal, l’obstrucció d’una artèria intestinal deguda a la formació d’un coàgul de sang a l’interior Aquests fets solen afectar persones d’edat que ja pateixen d’aterosclerosi…
Tumor de les glàndules salivals
Patologia humana
És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis…
Sialoadenitis
Patologia humana
És anomenada sialoadenitis la inflamació, ja sigui aguda o bé crònica, de les glàndules salivals —sublinguals, submaxillars o parotídies—, que es troben en la cavitat bucal i tenen cura d’elaborar i secretar la saliva La inflamació d’alguna d’aquestes glàndules sol presentar-se a conseqüència d’un procés infecciós, entre els quals el més freqüent és la parotiditis, una alteració que en aquesta obra és tractada al capítol corresponent a les malalties infeccioses volum 7 Amb una freqüència inferior, la inflamació és provocada per d’altres gèrmens, com ara diversos virus o alguns bacteris que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina