Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
Sant Martí d’Urtx
Art romànic
Situació Aspecte de l’església de Sant Martí, resultat de nombroses refaccions ECSA - Rambol Aquesta església és la parròquia del poble d’Urtx, situat al raiguer del serrat de les Planes Mapa 36-10 217 Situació 31TDG104935 Urtx és situat a 6 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 RMAE Història Aquesta parròquia, que no apareix en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, era una possessió del priorat canonical de Santa Maria de Serrabona Ensems que l’església d’Ur, havia estat donada a l’esmentat priorat de Serrabona el 1119, en temps del bisbe Ot Aquesta dependència és…
In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium
Historiografia catalana
Composició poètica coneguda també com a En lloança del monestir i dels abats de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…
Excursions i viatges
Literatura catalana
Llibre de proses de Jacint Verdaguer sobre les seves exploracions i estades al Pirineu, les seves navegacions per la Mediterrània i la seva gran expedició a l’Europa central i del nord, publicat l’any 1887 per l’editor i amic del poeta Francesc Matheu.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre aplega els escrits del Verdaguer excursionista i viatger, apareguts primer a La Veu del Montserrat i La Illustració Catalana Consta de quatre episodis 1 Excursió a l’Alt Pallars i L’Aplec de Montgarri corresponen a l’excursió estival del 1883 que el poeta, en ple procés creatiu de↑ Canigó , dugué a terme a través de tot el Pirineu català amb la finalitat d’adquirir un coneixement directe i documentat dels escenaris del viatge aeri de↑ Flordeneu i↑ Gentil 2 a Records de la Costa d’Àfrica Notes d’una cartera de viatge , Verdaguer consignà observacions i…
Bitxac comú
El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països Catalans,…
Santa Maria de Porqueres
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli rural de Porqueres format per l’església de Santa Maria, la rectoria i el gran mas castell TAVISA L’església de Santa Maria de Porqueres és “al cap de l’Estany”, segons l’antiga documentació, o a la seva riba occidental Es troba aïllada, només acompanyada del mas Castell, però ha donat nom a un ampli municipi que mig envolta la ciutat de Banyoles Mapa L 38-12 295 Situació 31TDG794635 Dista uns 2 km de Banyoles i es troba al peu de la carretera que envolta l’Estany, la qual passa entre l’església i el mas Castell APF Història El 906, Emma, abadessa de Sant…
Sant Pèir d’Escunhau (Vielha)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església, des del costat nord-est F Junyent-A Mazcuñan L’església senyoreja el poble des d’un lloc alterós, situat al costat de migdia del nucli Mapa 149M781 Situació 31TCH220296 Des de Vielha hom arriba fàcilment a Escunhau per la carretera C-142 carretera del port de la Bonaigua, al costat de la qual i al ribatge esquerre de la Garona s’escampa la població El recorregut entre ambdues poblacions és d’uns 2,500 km FJM-AMB Església L’edifici és una construcció d’origen romànic, però alterat, com succeeix en tants d’altres edificis de la Vall, per un seguit de…
Sant Miquèu de Vielha
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Miquèu es dreça a laplaça d’Era Glèsia, estesa al costat de la carretera del port de la Bonaigua, entre la Garona i el Riu Nere, al sud-est de la població, on esdevé el nucli i centre neuràlgic de la vila Mapa 148M781 Situació 31TCH196303 FJM-AMB Església Crist, clavat en creu, esculpit en un bloc de pedra encastat al costat de ponent de l’atri, obert sota el campanar de l’església F Junyent-A Mazcuñan Al costat de ponent de l’atri, obert sota el campanar, hi ha encastat un bloc de pedra, possiblement un timpà, que té esculpit, en relleu, un Crist clavat…
Sant Feliu de Vilajuïga
Art romànic
Situació Església parroquial del municipi de Vilajuïga, situat a 31 m d’altitud, al raiguer de la serra de Rodes, a la vora esquerra de la riera de Vilajuïga, que recull les aigües dels barrancs que en davallen torrencialment Les cases de la població s’agrupen entorn de la vella església Mapa 258M781 Situació 31TEG079862 Per arribar-hi cal seguir, des de Figueres, la carretera de Portbou i trencar, a mà dreta, vers la que porta a Roses a 1 km de la cruïlla es troba Vilajuïga Hom hi pot anar també per la carretera de Figueres a Roses abans de la darrera població, cal agafar la carretera de…
Sant Joan el Vell (Perpinyà)
Art romànic
Situació Interior de la nau central, en curs de restauració, amb la porta de ponent al fons i els arcs formers que la separen de les naus laterals ECSA - J Ponsich L’església de Sant Joan el Vell, predecessora de la catedral de Perpinyà, es troba al recinte de la mateixa seu, a tramuntana de la capella de la Mare de Déu dels Correes PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 52,8” E Història La primera referència documental de l’església més antiga de Perpinyà data del 16 de maig de 1025, en què fou consagrada pel bisbe d’Elna Berenguer de Gurb Berenguer II sota…
Les esglésies de la Vall d’Aran
Art gòtic
La visió que hom té del gòtic aranès és la d’un període de transició En un medi rural com la Vall d’Aran estava tan assolit i arrelat l’art romànic, de senzillesa i sentit arcaïtzants, que als segles XIV i XV sols podem parlar d’un romànic evolucionat vers formes goticitzants Quan hi sobrevingué una segona època d’esplendor, durant el segle XVI, l’estil gòtic, ja esgotat, mancat de forces i d’inspiració, hagué de deixar pas a un puixant Renaixement, especialment vistent en les arts sumptuàries i en les obres civils araneses El gòtic de l’Aran també s’explica i està condicionat pels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina