Resultats de la cerca
Es mostren 7068 resultats
Ciutat de Vic
Història La situació Pla de la ciutat de Vic amb els edificis romànics assenyalats Informació A Pladevall - J Vigué En refer-se la ciutat després de la reestructuració de Guifré el Pelós, el sector alt, on les restes arqueològiques que van apareixent revelen una ocupació en època romana, i una segona, ben documentada, a partir del segle IX, devia quedar com una fortalesa, refeta aprofitant els enderrocs de la ciutat, abandonada, almenys després de la destrucció d’Aissó Aquesta fortalesa es degué organitzar entorn de l’antic temple romà anomenat des del final del segle X turris comitale La…
La Vall d’Aran
Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…
Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
L'art del Renaixement
L’humanisme i el primer Renaixement a Itàlia El moviment cultural que se sol designar amb el terme humanisme neix a Itàlia entre la segona meitat del segle XIV i el començament del segle XV, si bé en el camp de les arts figuratives i de l’arquitectura arrela a les primeres dècades del segle XV Tanmateix, es parla preferentment de “primer Renaixement” Les mateixes bases de l’humanisme, amb l’exaltació de la llibertat intellectual i de la capacitat autònoma de creació, que es nodreixen de l’estudi de les humanae litterae , són el punt de partida per a la definició de la nova figura de l’artista…
Economia i societat al Vallespir. Segles IX-XIV
Introducció El Vallespir, vall aspra i terra de muntanyes, s’obre a l’est a la plana del Rosselló a partir de Ceret i de Sant Joan de Pladecorts Entre el massís del Canigó al nord, el de Costabona a l’oest i les Alberes al sud, els habitants de la primera edat mitjana van trobar refugi en aquesta terra, van installar-hi els seus camps i ben aviat van saber treure profit dels recursos que oferia la fusta, els cursos d’aigua, les pastures i els minerals van contribuir a fer progressar aquest petit pagus remot Als segles centrals del feudalisme, al Vallespir es desenvoluparen les activitats…
Arquitectura civil i urbanisme del segle XVII
Mentre la Catalunya del sis-cents anava superant les successives crisis econòmiques i s’imposava una línia ascendent que culmina en la gran expansió del segle següent, políticament la guerra dels Segadors va partir el període en dues meitats ben diferenciades, la segona de les quals condueix el país a la pèrdua dels privilegis i de les prerrogatives Si es divideix el segle en períodes a partir de criteris formals, es poden diferenciar les etapes següents del 1600 al 1660, va perviure al principi un classicisme «renaixent», que més endavant va donar lloc a un classicisme «barroc» del 1660 al…
L’arqueologia a Catalunya en els darrers anys
Arqueologia és una paraula grega per designar una disciplina moderna Com a tal va néixer al segle passat, ha anat prenent rigor científic al segle XX, i en els darrers trenta anys s’ha caracteritzat per les reflexions epistemològiques i per una evolució metodològica notable Ha anat adoptant cada cop més préstecs d’altres ciències, per utilitzar-los com a tècniques complementàries de la geologia, la botànica, la química, la física, la biologia, la geografia, les matemàtiques, i també s’ha servit abundosament de la informàtica Tanmateix no ha perdut el seu nord, l’esforç de síntesi històrica,…
Sant Pere de Navata
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental Els murs exteriors que presenta l’edifici mostren un estalvi total de recursos ornamentals F Tur L’església de Sant Pere que estudiem aquí és l’antiga parroquial del municipi de Navata, situada al petit veïnat de Can Miró, al sud-est de la vila, format per un reduït nombre de masies La situació de l’església, coneguda per “l’església vella de Can Miró”, demostra que en temps alt-medieval el poblament de Navata devia ésser molt dispers Ha estat citada sovint, impròpiament, com a Sant Pere de Miró Mapa 258M781 Situació…
Sant Feliu de Carbonils (Albanyà)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de migjorn, amb la construcció romànica, al mur de la qual i a través de l’aparell, és perfectament visible la doble campanya de construcció F Tur Carbonils era un lloc de poblament dispers, de masies escampades pel sector de migdia del massís del Fau Avui és pràcticament deshabitat L’església de Sant Feliu es troba isolada a 660 m d’altitud, en un replà enlairat entre les fondalades de les valls de la Muga, a ponent, i del seu afluent el riu Mal, a llevant Mapa 219M781 Situació 31TDG773875 Per arribar a l’església, el millor itinerari…
Castell de Besora (Santa Maria de Besora)
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria, des de llevant, del turó en el qual hi havia situat el castell, del qual resten encara alguns murs i les ruïnes de l’església Com hom podrà observar, la perfecta elecció de l’indret on s’installà aquesta fortalesa, la convertí en una fortificació poc menys que inaccessible i inexpugnable Pagans - TAVISA El castell de Besora es troba situat al cim d’un esperó de roca, a 1 092 m d’altitud, entre els municipis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu, al costat sud-occidental de la nova població de Santa Maria de Besora o el Pla de Teià Al seu peu passa la carretera…