Resultats de la cerca
Es mostren 1502 resultats
Sant Martí de Canyà (Sant Feliu de la Guàrdia)
Art romànic
Actualment, no hi ha cap rastre visible de l’antiga església de Sant Martí, i al lloc on era edificada ara hi ha un camp de conreu El lloc de Canyà i la seva església eren a 1 km vers tramuntana de Sant Tomàs de Fluvià, a tocar del camí reial, en un replà enlairat sobre les terres ocupades per l’antic estany de Vilacolum, actualment dessecat La parròquia medieval de Canyà era emplaçada en un lloc poblat des d’època romana, tal com demostra la terrissa de l’època que s’hi troba En diversos documents del segle X apareixen confirmades a favor del monestir de Sant Pere de Rodes diverses…
Santa Maria del Roure (Pont de Molins)
Art romànic
L’antiga canònica augustiniana de Santa Maria del Roure dreça les ruïnes de la seva església gòtica al cim d’un serrat a 1 km vers migjorn del poble de Molins o Molins de Dalt Les ruïnes que hi subsisteixen són les d’una església gòtica, coberta inicialment amb un embigat sostingut per arcs diafragmàtics, aixecat al segle XV i acabat amb posterioritat el 1431, moment en què encara es concedien indulgències als qui ajudaven en la seva reconstrucció Al costat de migjorn de l’església hi ha les restes del gran edifici de la canònica, amb un finestral gòtic, un gran portal adovellat…
Sant Pere Sacosta (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Vista de conjunt del temple, esfondrat, des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Sacosta és situada al vessant de llevant de l’alt planell sota mateix del coll de Candreu, prop de l’antic camí del Cabrerés a la vall d’Hostoles Mapa 295M781 Situació 31TDG618548 Per arribar-hi cal prendre una pista que surt d’entre els quilòmetres 40 i 41 de la carretera de Vic a Olot, havent passat el Coll de Candreu i el trencall de la Salut, i que porta fins a Can Masnou, des d’on cal prendre un camí en direcció a migjorn que mena fins a les ruïnes de l’església JAA-JVV…
Xile 2013
Estat
Un any més el ritme de les exportacions es va moderar a causa de la baixada de la demanda internacional de productes primaris, especialment la provinent dels països europeus, i a la vegada també es va notar un dinamisme comprador més baix de la Xina Amb aquests antecedents, el creixement econòmic es va reduir sensiblement en comparació amb l’any anterior, encara que gràcies a la dinàmica expansiva del consum intern es va aconseguir mantenir una pujada del 4% en el PIB La construcció pública i privada, junt amb el sector immobiliari, va seguir la tendència a l’alça, igual que les vendes d’…
La caixa toràcica
Anatomia humana
La part inferior de l’aparell respiratori, que comprèn la part inferior de la tràquea, els bronquis i els pulmons, es troba continguda en la caixa toràcica , és a dir, l’espai interior del tòrax , la part de l’organisme limitada per l’estructura òssia de les costelles, l’es-tern i la part dorsal de la columna vertebral queda interiorment separada de l’abdomen pel múscul diafragma L’esquelet del tòrax és constituït per dotze vèr tebres dorsals A les apòfisis laterals o transversals de cadascuna de les vertebres s’articula, a cada cantó, una costella, una estructura esquelètica en…
Tumor cardíac
Patologia humana
Els tumors originaris del cor, o tumors cardíacs, són molt poc freqüents Els de més incidència són el mixoma, el rabdomioma i el sarcoma El mixoma és un tumor benigne que es forma a les parets del cor, en general l’aurícula esquerra, i es projecta durant el procés de creixement cap a l’interior d’aquesta cavitat La grandària que pot atènyer la massa tumoral oscilla entre 0,5 mm i 8 cm de diàmetre En les fases inicials, que poden durar fins i tot uns quants anys, el tumor és asimptomàtic Tanmateix, quan assoleix una grandària considerable, és habitual que finalment arribi a cobrir una part de…
monestir d’Elins
Monestir
Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).
L’església reconstruïda el 1060 és part en ruïnes i part convertida en masia El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell A partir de la fi del segle X entrà en gran decadència El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní Al segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, al segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 el lloc passà a Tavèrnoles La comunitat es resistí i es…
Castell de Clarà (Moià)
Art romànic
Situació La torre del castell des del costat de migjorn, molt malmesa F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell, sota les quals s’arredossa l’església de Sant Andreu, s’estenen al cim d’un serral que es dreça a la banda ponentina del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic, des d’on es fa ben albirador Long 2°04’52” - Lat 41°49’19” Per a visitar les ruïnes del castell i l’església cal agafar la carretera esmentada Després del quilòmetre 25 hi ha, a mà esquerra, un camí carreter que, en poca estona, mena als peus del turó on són encimbellades les construccions medievals FJM-AMB Història…
Sant Climent de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Climent de Peralta son en un Llogaret d’aquest mateix nom i que és emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recer de tramuntana Les restes d’aquest temple i del cenobi són conegudes també amb el nom d’església vella del Mas Vidal” Aquest mas és un casal del segle XIX, construït, en part, amb pedres procedents de l’enderroc de l’església i potser d’altres dependències monàstiques Mapa 334M781 Situació 31TEG080420 Per anar-hi cal situar-se a la carretera de Girona a Palamós, entre la Bisbal d’Empordà i…
raclet

raclet
Larry (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Plat originari del cantó suís de Valais que es prepara generalment a taula exposant una peça de formatge de raclet a una font de calor i col·locant la pasta fosa a sobre de patates o verdures.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina