Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
Breu història de la família
El fonament religiós de la família a la Grècia antiga El fonament en què es basa la família grega antiga és de caràcter sagrat l’ oikos terme que significa casa, família és una comunitat d’individus units per un culte comú, el dels avantpassats, i per relacions personals dotades també d’un sentit religiós Es forma part d’una família quan es té el dret de participar en cerimònies i ritus particulars i de vegades secrets Per exemple, el primer acte que marca l’ingrés d’un nadó a la família és el seu acostament a la llar de foc, que és un lloc de culte domèstic, que mai no serà absorbit ni…
El marc geogràfic del Pla de l’Estany
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la Comarca del pla de l’Estany amb les Divisions de Municipis i les Principals vies de Comunicació Hom coneix pel nom de Pla de l’Estany la nova comarca creada per la Generalitat de Catalunya l’any 1988, que integra els municipis de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls, tots pertanyents abans a la part nord de la comarca del Gironès La superfície que cobreixen aquests onze municipis és aproximadament d’uns 260 km 2 i, per tant, es tracta d’una de les…
Torre del Pilaret de Santa Quitèria (Fraga)
Art romànic
Situació Enigmàtica construcció, que s’alça en un turó al nord de Fraga ECSA - J Bolòs La peculiar construcció anomenada torre del Pilaret de Santa Quitèria és situada sobre un turó a pocs quilòmetres al nord de Fraga, vora la riba esquerra del Cinca i a poca distància d’un poblat ibèric del mateix nom i de la Villa Fortunatus Mapa 31-15 387 Situació 31TBG764048 Per a arribar-hi cal agafar des de Fraga la carretera A-1234 en direcció nord Un cop fets uns 5 km, hom veu a la dreta de la carretera la construcció del Pilaret de Santa Quitèria Per a accedir-hi des de la carretera s’ha de seguir un…
Sant Iscle de les Feixes (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera des de l’angle nord-est J M Masagué Al vessant de tramuntana de la serra de Collserola, dintre del parc natural i a la dreta de la riera de Sant Cugat, hi ha l’església de Sant Iscle de les Feixes, que dóna nom al torrent i a la vall on és emplaçada Pertany a la parròquia de Cerdanyola És encerclada per una tanca, dins de la gran propietat de can Catà A tocar de l’església hi havia l’antiga masia de Sant Iscle, que també fou rectoria i que actualment és una residència de monges Mapa 36-16420 Situació 31TDF292913 Per arribar-hi cal seguir, des de la…
Els palaus reials
Art gòtic
El bloc romànic del Tinell, bastit pel comte barceloní al segle XI, fou durant els quatre segles següents la peça nuclear i primordial del Palau Reial Major de Barcelona Les reformes gòtiques en canviaren la fesomia i en feren créixer la complexitat per extensió, però mai no alteraren la seva natura essencial presidida per la gran aula elevada Aquest caràcter es va reforçar amb la construcció de la sala major del segle XIV i el trasllat de les funcions residencials a peces secundàries al damunt o a l’entorn Les noves i heterogènies dependències que combinaren funcions de…
El Consell Sobirà del Rosselló (1660-1789)
El 7 de juny de 1660, amb la signatura de l’edicte de Sant Joan Lohitzune es creà el Consell Sobirà, cort suprema de totes les instàncies judicials de la nova província de Rosselló L’edicte reial fou promulgat el 10 de juny a Perpinyà i, com diu P Galibert, «significà l’establiment d’un consell per a l’administració de la justícia sobirana als comtats i vegueries del Rosselló, el Conflent i les terres adjacents» El nou Consell substituïa alhora la Generalitat, el Consell Reial, la Cambra del Domini, el Mestre Racional i la Reial Audiència, traslladades a Perpinyà el 1654 com havien demanat…
Consideracions sobre la fauna de peixos continentals de Catalunya
El gobi ibèric Gobio lozanoi és un ciprínid que habita a les conques del sud-est de França i a bona part de la península Ibèrica Descrit com a nova espècie l’any 2004, fins llavors les poblacions ibèriques havien estat considerades allòctones i pertanyents a l’espècie G gobio Adolf de Sostoa Actualment la fauna de peixos que habita les diferents masses d’aigües continentals a Catalunya és integrada per un total de 53 espècies, incloent les espècies més importants catàdromes és a dir, que des dels rius o les llacunes van a reproduir-se a la mar, anàdromes espècies marines que fresen a les…
Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac
Una imatge del vessant de llevant de Sant Llorenç del Munt, el més abrupte del massís La combinació de diferents nivells de cingles i rocams conglomeràtics amb boscos mediterranis alzinars i pinedes secundàries és el tret que resumeix les característiques del paisatge d’aquesta muntanya Ernest Costa Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac 14, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, a cavall de les comarques del Vallès Occidental i del Bages, s’integra dins el sector central de la Serralada Pre-litoral…
Decàpodes d'interès pesquer: les llagostes
Postpuerulus de llagosta comuna Palinurus elephas amagat dins el seu refugi diürn preferit un forat fet per un dàtil de mar Lithophaga lithophaga , que ja és mort, a la roca calcària, d’on només n’emergeixen les dues antenes, en forma de V Pere Abelló El coneixement de la biologia i l’ecologia de les llagostes marines ha millorat molt al nostre país durant les darreres dues o tres dècades Quant a la fauna, no s’ha detectat cap espècie no citada prèviament, de manera que els darrers estudis sobre les llagostes de la costa catalana es refereixen a la llagosta comuna Palinurus elephas , que…
Els episodis de mortalitat massiva en la comunitat del coral·ligen
Poblacions superficials de Paramuricea clavata a Cabrera afectades per un esdeveniment de mortalitat en massa A dalt, comunitat amb un gran nombre de colònies afectades per la pèrdua total o parcial de teixit A baix, poblacions fondes no afectades Enric Ballesteros La comunitat del coralligen és el resultat de l’acumulació d’algues calcàries incrustants en condicions de baixa disponibilitat de llum La fauna característica del coralligen varia en funció de la llum, el corrent, la sedimentació i la temperatura A les zones més eutròfiques, com ara la Mediterrània nord-occidental, el coralligen,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina