Resultats de la cerca
Es mostren 3428 resultats
escriptura uncial
Exemple d'escriptura uncial en un manuscrit del s IV que conté les cartes de Cebrià de Cartago
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina i grega que es caracteritza per les formes arrodonides d’algunes lletres, que es diferencien de les anguloses corresponents de la capital romana.
L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…
mesura
Principals unitats de mesura internacional
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Valor numèric obtingut experimentalment com a resultat d’un mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altra de la mateixa espècie elegida com a unitat
, amb la finalitat d’establir unes relacions o la deducció d’unes conclusions.
Certes mesures, però, poden ésser de tipus qualitatiu “sí o no”, “més gran que o igual a”, “lineal”, etc, o poden estar relacionades amb una entitat gràfica d’imatge que serà donada per una “concentració” o per una probabilitat obtinguda per repetició del fet experimental El procés de mesura ha d’ésser objectiu i, per tant, la comparació ha d’ésser feta amb una magnitud unitat de la mateixa espècie i de similar dimensió Si hom l’efectua per un procés indirecte transductor, la magnitud final ha d’ésser calibrada en unitats de la magnitud primitiva No totes les magnituds són mesurables en un…
assaig pirognòstic
Química
Denominació de diversos tipus d’assaig, efectuats per assaigs per via seca, en els quals hom estudia propietats d’anions i cations desenvolupades per la calor en presència d’un reactiu o suport adequat.
Per a portar-los a terme, hom empra habitualment la flama d’un bec de Bunsen Els assaigs més corrents són els efectuats sobre carbó vegetal, fil de platí, fil de coure, els diversos tipus d’assaig a la perla i els efectuats en tub d’assaig tancat o obert Els assaigs sobre carbó vegetal tenen lloc collocant una mostra de la substància problema, mesclada o no amb carbonat sòdic anhidre, en una cavitat del carbó vegetal i escalfant amb una flama oxidant o reductora Hom obté informació de la mostra a través dels processos de deflagració, decrepitació, formació de botons metàllics i emanació d’…
disc compacte
Electroacústica
Música
Nom comercial d’un disc òptic, utilitzat per a l’enregistrament de música, que en permet la reproducció en sistemes d’alta fidelitat.
La densitat d’informació és de l’ordre de 50 a 100 vegades superior a la d’un disc de 33 rpm convencional La informació emmagatzemada en el disc incorpora, a més de les dades d’àudio, dos codis de Reed-Solomon, que permeten de corregir una part important dels errors que hi ha durant la lectura del disc a causa de brutícia, ratllades o pols D’altra banda, les dades són enregistrades en el disc en un ordre diferent interleaving del que segueixen quan són reproduïdes, perquè les possibles ràfegues d’errors, incorregibles amb el codi de Reed-Solomon, no afectin mostres consecutives del senyal i…
principi de causalitat
Física
Principi segons el qual el coneixement de les condicions inicials d’un sistema físic en un instant t0 i de la dinàmica que el controla (forces i equació del moviment) determinen completament els valors de les variables dinàmiques en tot temps t posterior a t0.
En el marc de la dinàmica clàssica, aquest determinisme és palesat pel fet que l’equació diferencial del moviment té una solució única un cop especificades les condicions inicials El sorgiment de la relativitat i de la mecànica quàntica modificaren aquesta concepció En el context relativista, el principi de causalitat consisteix en l’afirmació que un esdeveniment no pot precedir les seves conseqüències això es tradueix en una exigència a l’hora de relacionar dinàmicament dos esdeveniments —l’ordenació temporal dels quals depèn generalment del sistema de referència des del qual l’observador…
relleu càrstic
Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst
.
Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…
cable submarí
Esquema del primer cable submarí de fibra òptica (1988), que opt suportar 40000 canals telefònics
© Fototeca.cat
Cable submergit, emprat en comunicacions intercontinentals.
Els primers cables submarins foren únicament telegràfics, i constaven d’un sol conductor, amb el retorn per la mar El primer cable submarí fou estès al riu Hudson el 1845, i el 1858 fou collocat el primer cable transatlàntic entre Irlanda i Terranova Recentment, hom ha installat cables telefònics coaxials submarins, similars als terrestres, proveïts de repetidors submergits, alimentats pels extrems Atesa la importància dels cables submarins com a mitjans de comunicació entre diferents països i llur elevat cost d’installació i conservació, el 1884 tingué lloc la convenció de París, on foren…
balança de precisió
Física
Balança que, pel disseny, els materials i l’acurada construcció, fa possible la determinació de masses amb un grau elevat d’exactitud.
Per tal d’evitar que els possibles corrents d’aire afectin l’operació de pesar, i també per a protegir-la de la pols i de les variacions de temperatura, la balança resta tancada dins d’una vitrina , accessible pel davant o pels costats per a manipular-hi Generalment, inclouen també un mecanisme de palanques que permet d’incorporar els pesos des de l’exterior La majoria de les balances de precisió, i totes les destinades a l’ús analític són del tipus aperiòdic balança aperiòdica El canastró de la balança de precisió és construït d’aliatges lleugers, per tal que no es deformi fàcilment, i…
àcid sulfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO2—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen (àcid fluorosulfònic i àcid clorosulfònic).
Per designar els àcids sulfònics orgànics hom fa precedir el nom del compost RH del mot àcid i li afegeix el sufix- sulfònic , associat a un prefix enumeratiu si hi ha més d’un grup —SO 3 H 2 per exemple àcid toluè-2,4-disulfònic No obstant això, si la molècula conté un altre grup, prioritari en nomenclatura, el grup —SO 3 H és designat mitjançant el prefix sulfo - per exemple àcid p-sulfobenzoic Els àcids sulfònics són obtinguts per sulfonació del compost RH i, també, per oxidació nítrica dels tiolats metàllics Són tots àcids forts, solubles en aigua i també en dissolvents orgànics, i…
obturador
Obturador d’iris de cinc : l’electroimant disparat pel condensador acciona elm sistema mecànic d’obertura (anell giratori i làmines) i, amb l’oburador obert, el sircuit electrònic (aquí, un parell de transistors acoblats a un captador) determina el temps d’exposició regulnt el temps de recàrrega del condensador
© Fototeca.cat
Fotografia
Dispositiu que en la càmera fotogràfica regula el temps d’exposició de la superfície sensible a la llum.
Els obturadors poden ésser, bàsicament, d’iris o de cortina L' obturador d’iris o central consisteix en diverses làmines metàlliques que formen una mena de sector circular i que, accionades per un ressort, convergeixen vers l’eix òptic, s’imbriquen i tanquen totalment l’objectiu En aquests obturadors, el temps d’exposició temps en el qual l’obturador s’obre i es torna a tancar depèn de la rapidesa amb què són accionats els sectors circulars, i, generalment, va des d’alguns segons fins a 1/1 000 s Aquest tipus d’obturador és l’emprat en les càmeres compactes de visor directe, en les càmeres…