Resultats de la cerca

Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric…

Atesa la política de no-intervenció dels estats democràtics, els reforços internacionals en l’exèrcit republicà foren el resultat exclusivament de compromisos personals amb la lluita a favor de la República i contra el feixisme Aquesta inhibició sancionada oficialment com a prohibició dels ciutadans d'aquests països a prendre part en el conflicte a partir del 1938 contrasta amb el suport actiu obviant, a més, totes les convencions internacionals al bàndol dels revoltats dels règims feixista italià i nazi alemany, així com també de la dictadura salazarista portuguesa, en forma d’aportacions…

Fou dirigida per Jordi M Pinell 1959-62, Maur M Boix 1963-94 i Josep Massot 1994-2022 la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas 1964, i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intellectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intellectuals, redactada en català i destinada a oferir…

Antecedents Els gramàtics que fins aleshores s’havien ocupat de la llengua catalana —com PBallot , M Pers i Ramona , P Estorch i Siqués , M Milà i Fontanals , T Thos i Codina , A de Bofarull , A Blanch , J Nonell , M Grandia — ni les institucions que semblava que haurien hagut d’aconseguir-ho —com l' Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs Florals de Barcelona , no havien sabut o no havien pogut superar les discordàncies ni arribar a acords durables ni prou consistents Una de les tasques assignades a la Secció Filològica de l’Institut, en ésser fundada aquesta 1911 fou —al costat de…

Situació Nucli d’origen medieval situat en un turó al peu del Roc de les Hores ECSA – JA Adell El castell i l’antic poble d’Oliana són situats en un turó al peu del Roc de les Hores, als primers contraforts dels Pre-pirineus, dominant el pas del Segre, juntament amb Castell-Llebre, en l’anomenat grau d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG594609 A 1 km de la sortida d’Oliana per la carretera de la Seu d’Urgell, a la dreta, hi ha una pista que puja al castell i a l’església de Sant Andreu MTV-VRM Història Les referències a Oliana són molt nombroses en la documentació medieval La parròquia d’…

Situació Les ruïnes d’aquest castellot o fortalesa, també anomenat fortalesa de Can Magí, es troben al cim d’un pujol, a poca distància i al nord-oest de Can Magí, masia deshabitada del paratge de la Muntanya de les Fonts, en un planell de la serra de Rodes El nucli rocós és encinglerat pels costats de ponent i de tramuntana i pels altres té un marge alt sobre les terres properes, una mica més baixes Mapa 258M781 Situació 31TEG116869 Per arribar-hi cal agafar, des de la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes, el camí de terra que porta al Mas de la Mata passant per la vora del Mas…

Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, amb un pany de mur, que permet de veure perfectament l’aparell amb què fou construït F Baltà Les cases del poble de Fontanilles s’escampen, sense formar un nucli gaire ordenat ni compacte, per la carena i el vessant oriental d’un serrat, entre dos pujols separats per una minsa depressió Al cim del puig més septentrional hi ha l’església parroquial de Sant Martí El turó situat vers migdia és anomenat el Castell o, més correntment, el Castellot pels habitants de la rodalia El camí que hi puja s’anomena “carrer del Castell” Al seu damunt uns…

Desconeixem l’indret on era situada aquesta església i la vila on era erigida, encara que podria tractar-se de l’actual capella de Sant Serni al terme de Vilamur de la qual resten tan sols unes minses ruïnes que no permeten veure’n les característiques de l’estructura Potser més versemblant és situar Sant Sadurní de Siarb en el despoblat de la Santa Creu, entre Llacunes i Rubió, que per la seva extensió i localització devia ser un enclavament rellevant dins l’organització de la vall en època medieval, i que hauria quedat obsolet en les crisis demogràfiques i bèlliques del segle XIV Cal també…

Situació Les ruïnes d’aquesta església, també coneguda amb el nom de Sant Llorenç de Rocavella o de Galícia, es troben a prop del Mas Rancura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 27” N - Long 2° 56’ 19,8” E El Mas Rancura és al peu de la carretera D-ll que uneix la Roca d’Albera amb Vilallonga dels Monts, a mà esquerra venint de la Roca Des d’aquest mas s’arriba a les ruïnes de l’església per un corriol perdedor PP Història El temple de Sant Llorenç de Torrents servia dos llocs alt-medievals documentats des del segle IX, Alemanys i Torrents d’Amunt i d’Avall La primera notícia d’ambdues viles…

Situació Vista aèria del cim del puig de Sant Cristau, amb l’església de Sant Cristau i el basament de la torre del castell ECSA - Jamin Les restes del castell de Sant Cristau, amb la seva torre —el vestigi més notable de la fortalesa—, i la capella del mateix nom són situades a l’extrem oriental del puig de Sant Cristau, que s’aixeca a 1 015 m d’altitud sobre el nivell del mar a migdia del poble de Montesquiu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 29,4” N - Long 2° 53’ 30” E L’accés és difícil Per a pujar fins al puig de Sant Cristau cal prendre un sender que parteix…